Cent mil raons per marcar la X de l’Església

Cada any, prop de 100.000 persones són ateses gràcies a la xarxa que Càritas té implantada a l’arxidiòcesi de Barcelona. Les pot atendre, en bona part, per l’ajuda rebuda dels contribuents que van marcar la X de l’assignació tributària. Mitjançant l’aportació que es va fer a l’Església en la Declaració de la Renda, entre d’altres […]

10 Abr, 2019
Església de Barcelona

Cada any, prop de 100.000 persones són ateses gràcies a la xarxa que Càritas té implantada a l’arxidiòcesi de Barcelona. Les pot atendre, en bona part, per l’ajuda rebuda dels contribuents que van marcar la X de l’assignació tributària.

Mitjançant l’aportació que es va fer a l’Església en la Declaració de la Renda, entre d’altres suports, els 170 centres de Càritas parroquials van poder ajudar 73.676 persones el 2017 (especialment amb menjadors socials, manutenció, roba, etc.).

Gràcies als contribuents que van marcar la casella de l’Església, a la nostra diòcesi es van atendre 22.635 persones en acollida i acompanyament, a través dels programes de Càritas Diocesana de Barcelona.

A nivell espanyol gran part dels diners de la Declaració de la Renda es destina a la gent. L’Església manté més de 9.000 centres que ajuden més de quatre milions de persones. Inverteix en hospitals, guarderies; cases per a gent gran i persones amb discapacitat; centres d’ajuda a la dona, a refugiats, a víctimes de la violència, a drogoaddictes, a persones sense llar, etc.

L’Església ha iniciat una campanya d’àmbit estatal amb el lema «Junts X un món millor» per convidar els contribuents a marcar la X a la Declaració de la Renda. L’Església necessita la col·laboració de tots els contribuents per continuar desenvolupant la seva missió pastoral i caritativa, que beneficia tota la societat. Marcar, a la vegada, la casella de l’Església catòlica i la casella «d’altres fins socials» és perfectament compatible; no es paga més, ni Hisenda torna menys diners.

 

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... See MoreSee Less
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... See MoreSee Less
View on Facebook

4 days ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... See MoreSee Less
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Jaume, fill de Zebedeu, és juntament amb el seu germà Joan i Pere un dels que acompanyava més de prop Jesús. Segons el llibre dels Fets (12,2) fou el primer apòstol màrtir, decapitat a Jerusalem per Herodes Agripa (vers l'any 44). Patró de Galícia, després de les invasions musulmanes fou venerat com a patró dels Regnes castellans i més tard de tota Espanya. El seu sepulcre a Compostela fou un gran centre de peregrinacions medievals de tot el món cristià, després de Roma i terra Santa.«A Raïms de Sant Jaume, raïms aigualits; raïms de setembre te'n llepes els dits», segons una dita popular. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

No és el fill del fuster? D’on li ve, tot això?

(Mt 13,54-58)