El cardenal Martínez Sistach participa en las XI Jornadas de Teología

NOTA DE PRENSA Presentará una ponencia sobre «Razones para la presencia pública de la Iglesia: el discurso ético sobre economía y política de la Caritas in veritate«. Los días 6, 7 y 8 de septiembre se celebran en Santiago de Compostela las XI Jornadas de Teología, organizadas por el Instituto Teológico Compostelano y la Facultad […]

27 Abr, 2017
Església de Barcelona

NOTA DE PRENSA

Presentará una ponencia sobre «Razones para la presencia pública de la Iglesia: el discurso ético sobre economía y política de la Caritas in veritate«.

Los días 6, 7 y 8 de septiembre se celebran en Santiago de Compostela las XI Jornadas de Teología, organizadas por el Instituto Teológico Compostelano y la Facultad de Teología de la Universidad Pontificia de Salamanca. El tema general es «Desafíos de la crisis económica y compromiso cristiano: hacia un desarrollo humano integral».

Mañana martes por la tarde, el cardenal Martínez Sistach presentará la ponencia titulada «Razones éticas para la presencia pública de la Iglesia: el discurso ético sobre economía y política de la Caritas in veritate«.

El cardenal hace un estudio sobre la función de la Iglesia en la sociedad actual, y a partir del análisis de la Constitución española de 1978, afirma que “la Constitución no quiso optar por ninguna de las siguientes soluciones extremas: ni una España confesional ni una España laicista. Se optó por una posición intermedia y se estableció la aconfesionalidad del Estado”. Tras analizar el actual debate sobre la laicidad en países como Francia, Italia y España, pasa revista al magisterio de Benedicto XVI sobre esta cuestión, remarcando la importancia del compromiso de los laicos cristianos en el mundo.

En la última parte de su ponencia, el cardenal Martínez Sistach insiste en la necesidad de conocer y valorar la identidad de nuestro país y de acoger a los inmigrantes, facilitando su integración en nuestro país y nuestra cultura, respetando también la suya.

Con relación a la presencia pública de la Iglesia en la sociedad, el cardenal dice que “esta presencia es para evangelizar, comunicando la buena nueva a los pobres, cosa que se realiza también con su discurso ético sobre economía y política, es decir, proclamando los principios éticos de gran contenido que presenta la encíclica Caritas in veritate. La Iglesia sigue ofreciendo a la sociedad con generosidad y constancia el testimonio de la caridad para que, como nos dice el Santo Padre en esta encíclica, “el compromiso para el bien común, cuando está inspirado en la caridad, tiene un valor superior al compromiso meramente secular y político”.

Barcelona, 6 de septiembre de 2010

Te interesará…

Síguenos

Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... Ver másVer menos
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... Ver másVer menos
View on Facebook

3 days ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... Ver másVer menos
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... Ver másVer menos
View on Facebook
Jaume, fill de Zebedeu, és juntament amb el seu germà Joan i Pere un dels que acompanyava més de prop Jesús. Segons el llibre dels Fets (12,2) fou el primer apòstol màrtir, decapitat a Jerusalem per Herodes Agripa (vers l'any 44). Patró de Galícia, després de les invasions musulmanes fou venerat com a patró dels Regnes castellans i més tard de tota Espanya. El seu sepulcre a Compostela fou un gran centre de peregrinacions medievals de tot el món cristià, després de Roma i terra Santa.«A Raïms de Sant Jaume, raïms aigualits; raïms de setembre te'n llepes els dits», segons una dita popular. ... Ver másVer menos
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangelio del día

Reúnen los buenos en cestos y los malos los tiran.

(Mt 13,47-53)