El cardenal expresa su solidaridad con las víctimas del terremoto de Lorca

[Nota informativa]  Cáritas Diocesana de Barcelona, Sant Feliu de Llobregat y Terrassa ha enviado un primer donativo de 30.000 euros. También pide que las ayudas se envíen directamente a la cuenta corriente de Cáritas de la diócesis de Cartagena El cardenal Lluís Martínez Sistach ha expresado su solidaridad con las víctimas del terremoto de Lorca […]

27 Abr, 2017
Església de Barcelona

[Nota informativa] 

Cáritas Diocesana de Barcelona, Sant Feliu de Llobregat y Terrassa ha enviado un primer donativo de 30.000 euros. También pide que las ayudas se envíen directamente a la cuenta corriente de Cáritas de la diócesis de Cartagena

El cardenal Lluís Martínez Sistach ha expresado su solidaridad con las víctimas del terremoto de Lorca en una carta dirigida ayer jueves a Mons. José Manuel Lorca Planes, obispo de Cartagena, en la que le expresa su solidaridad en estos momentos, pensando en las víctimas mortales, en los heridos y en todas las personas que sufren las consecuencias de este terremoto.

“Es para mí un motivo de tristeza observar el sufrimiento que vive la población de Lorca, ruego por todos ellos y le manifiesto que los tendré a todos ellos presentes en la celebración eucarística de esta tarde en la catedral de Barcelona, prevista con ocasión de la acción de gracias por la beatificación de Juan Pablo II. Rezo por todos los que viven angustiados en estos momentos a fin de que pronto se pueda encontrar la mejor solución posible para volver a la normalidad”.

Al final de la homilía de la misa celebrada ayer en la catedral, el cardenal expresó también su solidaridad con las personas afectadas que quiso hacer extensiva a todos los diocesanos de Barcelona originarios de la región afectada. “El terremoto que ha sufrido la región de Murcia y concretamente Lorca -dijo el cardenal-, que ha causado muertos, heridos y un gran número de damnificados me llena de dolor y en esta eucaristía pedimos por el eterno descanso de los muertos y por la recuperación de los heridos, y a la vez nos sentimos solidarios de las necesidades materiales que sufren especialmente los damnificados”.

Cáritas Diocesana de las diócesis de Barcelona, Sant Feliu de Llobregat y Terrassa ha enviado un primer donativo de 30.000 euros a Cáritas de la diócesis de Cartagena y ha comunicado que Cáritas de la diócesis de Cartagena ha habilitado el siguiente número de cuenta para canalizar la solidaridad de los ciudadanos hacia las víctimas: Cajamurcia cc. 2043-0023-66-2007001348.

Barcelona, 13 de mayo de 2011

Te interesará…

Síguenos

Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... Ver másVer menos
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... Ver másVer menos
View on Facebook

5 days ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... Ver másVer menos
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... Ver másVer menos
View on Facebook
Jaume, fill de Zebedeu, és juntament amb el seu germà Joan i Pere un dels que acompanyava més de prop Jesús. Segons el llibre dels Fets (12,2) fou el primer apòstol màrtir, decapitat a Jerusalem per Herodes Agripa (vers l'any 44). Patró de Galícia, després de les invasions musulmanes fou venerat com a patró dels Regnes castellans i més tard de tota Espanya. El seu sepulcre a Compostela fou un gran centre de peregrinacions medievals de tot el món cristià, després de Roma i terra Santa.«A Raïms de Sant Jaume, raïms aigualits; raïms de setembre te'n llepes els dits», segons una dita popular. ... Ver másVer menos
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangelio del día

Herodes mandó decapitar a Juan, y sus discípulos fueron a contárselo a Jesús.

(Mt 14,1-12)