El Archivo Diocesano muestra como Barcelona rezó a la Merced para salvar a la ciudad de la epidemia de fiebre «amarilla»

Los documentos muestran cómo los barceloneses pidieron la intercesión de la Virgen en 1821 Los barceloneses no sólo pidieron la intercesión de la Virgen de la Merced para salvarlos de la plaga de langostas de 1687. También lo hicieron dos siglos después, en 1821, cuando una epidemia de fiebre «amarilla» afectó a la ciudad, causando […]

16 Sep, 2020
Església de Barcelona

Los documentos muestran cómo los barceloneses pidieron la intercesión de la Virgen en 1821

Los barceloneses no sólo pidieron la intercesión de la Virgen de la Merced para salvarlos de la plaga de langostas de 1687. También lo hicieron dos siglos después, en 1821, cuando una epidemia de fiebre «amarilla» afectó a la ciudad, causando la muerte de más de ocho mil personas. Así lo muestran los documentos de la época que conserva el Archivo Diocesano de Barcelona y ​​que detallan cómo desde el Ayuntamiento se pidió, en septiembre de 1821, la intercesión de la Iglesia ante la emergencia sanitaria que vivía la ciudad. Desde el Obispado, se atendió esta petición con la organización de diferentes actos religiosos, los días 18, 20 y 22 de septiembre.

Los documentos detallan cómo se llevaron a cabo las «Rogativas pro vitanda mortalitate»: «al mismo tiempo que esta Junta Municipal de Sanidad no perdona medio ni fatiga para cortar las enfermedades que se han descubierto y proporciona todo el alivio posible a los enfermos, tanto en lo espiritual como en el temporal, y penetrada de los mayores sentimientos religiosos, está bien que estos principales remedios que las actuales circunstancias exigido es el de implorar la misericordia del todopoderoso miedo medio de sobre ministros, como se practica en estos casos.»

Sin embargo, la crisis sanitaria no remitió y, tal y como recoge también el Diario de Barcelona, ​​ese mes de octubre la feligresía solicitó hacer una procesión para pedir la intercesión directa de Nuestra Señora de las Mercedes.

Finalmente, el Ayuntamiento y con buena parte de la población fuera de la ciudad instalados en campamentos provisionales en la montaña de Montjuïc, se autorizó para el día 8 de octubre.

El mes de noviembre, la epidemia comenzó a remitir y el 25 de ese mes se celebró un solemne Te Deum en la Catedral en acción de gracias por el debilitamiento de su virulencia. El 30 de diciembre, cinco días después de darse por extinguida, todas las autoridades civiles y eclesiásticas, con una afluencia masiva de barceloneses, hicieron una procesión final de agradecimiento directo a la Virgen de la Merced.

Te interesará…

Síguenos

Facebook
🎬 Aquest estiu, cinema per gaudir i també per reflexionar!Mn. Peio Sánchez proposa cinc pel·lícules per a aquestes vacances. Històries per a tots els públics que ens conviden a fer-nos preguntes sobre l'acollida, la superació, la convivència, la vocació i la nostra manera de mirar els altres.🍿 «El día de la revelación»🍿 «Las locas del Obelisco»🍿 «Viaje al país de los blancos»🍿 «León XIV, el hombre detrás del Papa»🍿 «Las ovejas detectives»▶️ Descobreix les seves recomanacions i prepara una bona sessió de cinema aquest est#CinemaEspiritualitual @cinemaspiritcatImatge: Generada amb IA (OpenAI) ... Ver másVer menos
View on Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... Ver másVer menos
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... Ver másVer menos
View on Facebook

2 weeks ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... Ver másVer menos
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... Ver másVer menos
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangelio del día

(Mt 16,24-28)