(Domingo, 17/02/2013) La Cuaresma y el tiempo de Pascua son el momento fuerte del Año de la Fe que nos ha invitado a celebrar el Santo Padre. Si siempre la Cuaresma y la Pascua son un tiempo de conversión y de renovación, este año lo son especialmente. Como nos ha recordado Benedicto XVI, la Iglesia, […]
16 Feb, 2013
Església de Barcelona
(Domingo, 17/02/2013)
La Cuaresma y el tiempo de Pascua son el momento fuerte del Año de la Fe que nos ha invitado a celebrar el Santo Padre. Si siempre la Cuaresma y la Pascua son un tiempo de conversión y de renovación, este año lo son especialmente. Como nos ha recordado Benedicto XVI, la Iglesia, que incluye en su seno a los pecadores, es la vez santa y siempre necesitada de purificación. Y por esto necesita aplicarse continuamente en la penitencia y la renovación.
Toda la Cuaresma es como una preparación y un itinerario hacia la Pascua a fin de que, con la fuerza del Señor resucitado, la Iglesia recobre vitalidad para poder triunfar, con paciencia y amor, de lo que el Santo Padre llama “las propias penas y dificultades, las internas y las externas”.
En esta perspectiva, el Año de la Fe es una invitación a una auténtica y renovada conversión al Señor, único Salvador del mundo. Dios, en el misterio de su muerte y su resurrección, ha revelado en plenitud el Amor que salva y llama a los hombres a la conversión de vida mediante la remisión de los pecados.
La Cuaresma es, pues, un tiempo especialmente orientado a la renovación de la fe, que esta vez tendrá una especial significación. El Santo Padre desea que cada Iglesia particular, que cada comunidad o institución cristiana encuentren en este tiempo de Cuaresma y Pascua un momento para dar un relieve especial a la confesión de la fe mediante la proclamación de uno de los símbolos de la fe que la Iglesia formuló en sus mismos inicios y que ha mantenido a través de los siglos.
Recientemente, el Santo Padre, que ha dedicado la mayor parte de su vida al estudio y a la enseñanza de la teología, recibió a los miembros de la Comisión Teológica Internacional, y les dirigió unas palabras que reflejan el tesoro que es la fe, un tesoro que lo es de todo el Pueblo de Dios, de toda la comunidad cristiana. Benedicto XVI recordó a esta Comisión, que está formada por teólogos eminentes de todo el mundo, que el Concilio Vaticano II nos recordó que todo el Pueblo de Dios participa de la función profética de Cristo y que este don se expresa en el llamado sensus fidei, o sentido de la fe. El Papa –eminente teólogo él también – lo definió de una manera muy sugestiva ante aquel grupo de teólogos. El sentido de la fe “es para el creyente una especie de instinto sobrenatural que tiene una connaturalidad vital con el mismo objeto de la fe y que constituye un criterio para discernir si una verdad pertenece o no al depósito vivo de la Tradición apostólica”.
Santo Tomás de Aquino enseña que el conocimiento de la fe es un conocimiento por connaturalidad; hoy podríamos decir que el sentido de la fe es como una especial sintonía con sus contenidos. Esta sintonía es un don del Espíritu Santo, el cual –como dijo también Benedicto XVI- “habla siempre a las Iglesias y las hace avanzar hacia la plenitud de la verdad”.
La función confiada por Jesús a los apóstoles y a sus sucesores, el llamado Magisterio eclesial, y la realidad del sentido de la fe, presente en todo el Pueblo de Dios, son dones del Espíritu Santo que nos llevan a la profesión o la confesión de la fe, a su expresión litúrgica solemne y a su vivencia en la vida ordinaria de cada día.
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt arrelada a l'Aragó vol fer arribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis mateixos del cristianisme (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a partir de l'època moderna que el Pilar esdevé un gran santuari marià de la Península Ibèrica, amb una irradiació vers l'Amèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
La Pastoral Familiar presenta el seu Pla estratègic 2026–2029.El full de ruta s'ha presentat durant la Jornada d'inici de curs del Secretariat aquest dimecres a Barcelona, presidida pel bisbe Mons. David Abadías.✍️ ...