Paraules del Sr. Cardenal Arquebisbe de Barcelona, Dr. Lluís Martínez Sistach, en la inauguració del curs acadèmic de la Universitat Ramon Llull. Barcelona 22 de setembre de 2015
És un goig reunir-nos per celebrar la inauguració d’un curs acadèmic més de la nostra estimada Universitat Ramon Llull, com un signe de vitalitat d’aquesta institució i del bon servei que presta als universitaris, a les famílies i a la societat. Per això em plau posar en relleu un cop més la gran intuïció que va tenir l’estimat predecessor meu en aquesta seu el Cardenal Narcís Jubany en promoure la creació d’aquesta creixent realitat universitària.
Els fundadors de la Universitat i de les Facultats que la composen, tenien una intenció molt clara: oferir una formació universitària sòlida i molt competent per a la formació de persones que descobreixin i visquin la seva vocació cristiana i el seu compromís en portar la creació a la seva plenitud d’acord amb la doctrina social de l’Església. El talent com els béns materials té una dimensió social i cal que es posi al servei de la humanitat i de les persones que han rebut menys dons i capacitats. És la paràbola evangèlica dels talents. Penso que les finalitats que perseguien estaven molt d’acord amb el contingut de la lliçó inaugural del Dr. Josep Mª Lozano.
Penso que aquest humanisme cristià ha d’estar sempre molt present en totes les activitats docents i de recerca de la nostra Universitat, d’acord també amb la vida i obra del nostre Patró que esperem que aviat sigui canonitzat i declarat doctor de l’Església. És el desig de tots nosaltres. Aniria molt bé que això s’esdevingués durant les celebracions dels 25 anys de la nostra Universitat Ramon Llull.
La solidaritat universal, entre tots els pobles i tots els grups humans és molt necessària i urgent, com va apareixent constantment en els mitjans de comunicació i aquests dies amb imatges esfereïdores dels refugiats, famílies, infants, ancians, que per salvar la seva vida ho deixen tot i demanen asil als nostres països de la Unió Europea. Potser ja ens hem acostumat a les imatges de les pasteres dels immigrants que surten del seu país perquè no allà no hi ha feina. Tot això toca la nostra consciència humana i cristiana. Tot això demana respostes immediates d’acolliment i d’ajuda, però també afrontar les seves causes. La justícia i la caritat van juntes.
A aquesta solidaritat que ens cal a tots, penso que les institucions universitàries poden contribuir-hi oferint tota la riquesa del pensament, de la ciència i de la tècnica amarat d’un esperit de fraternitat universal, de justícia i de solidaritat. Desitjo agrair tot el que s’està fent en aquest sentit en la nostra Universitat i encoratjo a tots a intensificar-ho per a contribuir així a la nostra responsabilitat solidària per a millorar el món. Moltes gràcies.
