Paraules del Cardenal en la inauguració de les Jornades d’Ètica i Món Contemporani

Paraules del Sr. Cardenal Arquebisbe de Barcelona, Dr. Lluís Martínez Sistach, en la inauguració de les Jornades d’Ètica i Món Contemporani: “La Doctrina Social de l’Església i el Papa Francesc. Facultat de Teologia de Catalunya, 10 de febrer de 2014. Em plau molt participar en aquestes Jornades d’Ètica i Món Contemporani que organitza la nostra […]

11 Feb, 2014
Església de Barcelona

Paraules del Sr. Cardenal Arquebisbe de Barcelona, Dr. Lluís Martínez Sistach, en la inauguració de les Jornades d’Ètica i Món Contemporani: “La Doctrina Social de l’Església i el Papa Francesc. Facultat de Teologia de Catalunya, 10 de febrer de 2014.

Em plau molt participar en aquestes Jornades d’Ètica i Món Contemporani que organitza la nostra estimada Facultat de Teologia de Catalunya per mitjà del Seminari de Doctrina i Acció Social de l’Església del Departament de Teologia Moral.

Aquestes Jornades estan dedicades a la Doctrina Social de l’Església i el Papa Francesc, concretant-ho més en ser cristians i ciutadans en temps de crisi. Les paraules, gestos i l’estil del nostre Papa Francesc respiren un amor i valoració de la pobresa evangèlica que aplana els camins per a construir una societat més justa on entenguem i realitzem el pla de Déu creador, que ha volgut que la creació estigui al servei de tots els homes i dones de la humanitat de tots els temps. Tots recordem les paraules del Papa Francesc en l’inici del seu pontificat: “Vull una Església pobre per als pobres”.

En l’exhortació apostòlica Evangelii gaudium, de 24 de novembre de 2013 – un document seu i programàtic del seu servei a l’Església i que desitja que ho sigui per a tots els estaments eclesials – inclou en el capítol quart aquest tema: “La dimensió social de l’evangelització”. I motiva perquè inclou aquesta temàtica en el contingut del document programàtic centrat en la reforma de l’Església en clau d’evangelització. El Papa afirma que desitja “compartir les seves inquietuds respecte de la dimensió social de l’evangelització precisament perquè, si aquesta dimensió no està degudament explicitada, sempre hi ha el risc de desfigurar el sentit autèntic i integral que té la missió evangelitzadora” (N. 176).

La doctrina social de l’Església inclou la justícia i també la caritat. Aquestes dues virtuts van sempre juntes i es complementen. Com sabeu, i Francesc ens ho recorda, “el servei de la caritat és també una dimensió constitutiva de la missió de l’Església i expressió irrenunciable de la seva pròpia essència. Així com l’Església és missionera per naturalesa, també brolla ineludiblement d’aquesta naturalesa la caritat efectiva amb el proïsme, la compassió que compren, assisteix i promou” (N. 179).

En temps de crisi econòmica com la que estem vivint des de fa uns anys, cal que donem a conèixer els continguts de la Doctrina Social de l’Església per tal que sigui una alternativa a les possibles solucions que es trobin per sortir de la crisi i evitar entrar més endavant en una altra similar. Ens cal valorar molt aquests principis que sorgeixen dels principis naturals que trobem a la nostra pròpia naturalesa humana i en la mateixa creació. D’una autèntica antropologia en podem treure conseqüències molt importants per a trobar camins de fraternitat, justícia i solidaritat.

A la vegada ser cristians en moments de crisi ens demana compartir tot el que tenim, no només allò que ens sobra, sinó també allò que necessitem, perquè segurament que hi ha molts germans nostres – persones i famílies – que tenen molt poc o fins i tot no tenen res. La Doctrina Social de l’Església que sorgeix de l’Evangeli, ens fa veure els homes i les dones com imatges de Déu, creats a la seva semblança i que per voluntat divina, no podem separar l’amor a Déu de l’amor a les persones, perquè tot el que fem o tot el que deixem de fer a un germà nostre sigui qui sigui, ho fem o ho deixem de fer a Déu.

I em plau dir que això els cristians i l’Església ho estem vivint força en aquest temps de crisi. Càritas diocesana i Càritas parroquials i moltíssimes persones i moltes realitats d’Església, estem realitzant uns preuats serveis per ajudar les persones i famílies que sofreixen les greus conseqüències de la crisi econòmica.

Donem-ne gràcies a Déu perquè ens ha donat un cor de carn que es commou i es fa solidari envers els germans necessitats, imitant al bon samarità i especialment a Jesús Bon Pastor que va passar pel món fent el bé.

Francesc ens diu que “una fe autèntica – que mai es còmoda i individualista – implica sempre un profund desig de canviar el món, de transmetre valors, de deixar quelcom millor després del nostre pas per la terra” (N. 183).

Síguenos

Facebook
Nascut a Montpeller (Llenguadoc), cap al 1350, Roc vengué tot el que tenia i inicià un pelegrinatge per Itàlia en què es dedicà a atendre les moltes víctimes de la pesta negra que assolava Europa. Va morir abans de fer quaranta anys, i ben aviat assolí una gran popularitat com a advocat contra la pesta i altres epidèmies. Canonitzat el 1629. «Se’l representa vestit de pelegrí, amb la cama nafrada (que ensenya) i un gos al seu costat. Nosaltres, fàcilment amaguem les nostres ferides (defectes, manies, misèries...). Això no ens prova, ens debilita, fa que la gent malparli. I si tens el valor, com Sant Roc, de “mostrar les teves ferides”?» (Anselm Grün, monjo i psicòleg).«Quan Sant Roc tomba l’espatlla, el temps canvia», segona una dita popular. ... Ver másVer menos
View on Facebook
El Papa Pius XII (01.11.1950) proclamà que «l'Augusta Mare de Déu obtingué finalment ser pujada en cos i ànima a la glòria del cel» quan encara eren recents els horrors de la Segona Guerra Mundial. El conflicte havia massacrat milions de cossos, morts a les trinxeres, als camps de concentració o a les mateixes ciutats per efecte dels bombardejos. En aquest context, la festa d'avui ens parla que el cos humà té un valor transcendent i forma part indissoluble de la unitat de la persona.Solemnitat de l’Assumpció de la benaventurada Mare de Déu, Mare del nostre Déu i Senyor Jesucrist, que, acabat el curs de la seva vida a la terra, va ser elevada en cos i ànima a la glòria dels cels. Aquesta veritat de fe, rebuda de la tradició de l'Església, va ser definida solemnement pel papa Pius XII (1950).«Per la Mare de Déu d’agost, a les set ja és fosc», segons una dita popular. ... Ver másVer menos
View on Facebook
📍 Sant Francesc de Sales, una joia amagada al cor de l’Eixample.⛪ Coneguda popularment com les Saleses, aquesta parròquia amaga una història fascinant. Projectada per Joan Martorell, amb la col·laboració del jove Antoni Gaudí, conserva un valuós patrimoni artístic i arquitectònic que sorprèn a cada pas. ✨#EsglésiaBarcelona #SantFrancescDeSales #LesSaleses #Patrimoni ... Ver másVer menos
View on Facebook
🎬 Aquest estiu, cinema per gaudir i també per reflexionar!Mn. Peio Sánchez proposa cinc pel·lícules per a aquestes vacances. Històries per a tots els públics que ens conviden a fer-nos preguntes sobre l'acollida, la superació, la convivència, la vocació i la nostra manera de mirar els altres.🍿 «El día de la revelación»🍿 «Las locas del Obelisco»🍿 «Viaje al país de los blancos»🍿 «León XIV, el hombre detrás del Papa»🍿 «Las ovejas detectives»▶️ Descobreix les seves recomanacions i prepara una bona sessió de cinema aquest est#CinemaEspiritualitual @cinemaspiritcatImatge: Generada amb IA (OpenAI) ... Ver másVer menos
View on Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... Ver másVer menos
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangelio del día

Ahí tenéis a un israelita de verdad, en quien no hay engaño.

(Jn 1,45-51)