Paraules del Cardenal en la inauguració de les Jornades d’Ètica i Món Contemporani

Paraules del Sr. Cardenal Arquebisbe de Barcelona, Dr. Lluís Martínez Sistach, en la inauguració de les Jornades d’Ètica i Món Contemporani: “La Doctrina Social de l’Església i el Papa Francesc. Facultat de Teologia de Catalunya, 10 de febrer de 2014. Em plau molt participar en aquestes Jornades d’Ètica i Món Contemporani que organitza la nostra […]

11 Feb, 2014
Església de Barcelona

Paraules del Sr. Cardenal Arquebisbe de Barcelona, Dr. Lluís Martínez Sistach, en la inauguració de les Jornades d’Ètica i Món Contemporani: “La Doctrina Social de l’Església i el Papa Francesc. Facultat de Teologia de Catalunya, 10 de febrer de 2014.

Em plau molt participar en aquestes Jornades d’Ètica i Món Contemporani que organitza la nostra estimada Facultat de Teologia de Catalunya per mitjà del Seminari de Doctrina i Acció Social de l’Església del Departament de Teologia Moral.

Aquestes Jornades estan dedicades a la Doctrina Social de l’Església i el Papa Francesc, concretant-ho més en ser cristians i ciutadans en temps de crisi. Les paraules, gestos i l’estil del nostre Papa Francesc respiren un amor i valoració de la pobresa evangèlica que aplana els camins per a construir una societat més justa on entenguem i realitzem el pla de Déu creador, que ha volgut que la creació estigui al servei de tots els homes i dones de la humanitat de tots els temps. Tots recordem les paraules del Papa Francesc en l’inici del seu pontificat: “Vull una Església pobre per als pobres”.

En l’exhortació apostòlica Evangelii gaudium, de 24 de novembre de 2013 – un document seu i programàtic del seu servei a l’Església i que desitja que ho sigui per a tots els estaments eclesials – inclou en el capítol quart aquest tema: “La dimensió social de l’evangelització”. I motiva perquè inclou aquesta temàtica en el contingut del document programàtic centrat en la reforma de l’Església en clau d’evangelització. El Papa afirma que desitja “compartir les seves inquietuds respecte de la dimensió social de l’evangelització precisament perquè, si aquesta dimensió no està degudament explicitada, sempre hi ha el risc de desfigurar el sentit autèntic i integral que té la missió evangelitzadora” (N. 176).

La doctrina social de l’Església inclou la justícia i també la caritat. Aquestes dues virtuts van sempre juntes i es complementen. Com sabeu, i Francesc ens ho recorda, “el servei de la caritat és també una dimensió constitutiva de la missió de l’Església i expressió irrenunciable de la seva pròpia essència. Així com l’Església és missionera per naturalesa, també brolla ineludiblement d’aquesta naturalesa la caritat efectiva amb el proïsme, la compassió que compren, assisteix i promou” (N. 179).

En temps de crisi econòmica com la que estem vivint des de fa uns anys, cal que donem a conèixer els continguts de la Doctrina Social de l’Església per tal que sigui una alternativa a les possibles solucions que es trobin per sortir de la crisi i evitar entrar més endavant en una altra similar. Ens cal valorar molt aquests principis que sorgeixen dels principis naturals que trobem a la nostra pròpia naturalesa humana i en la mateixa creació. D’una autèntica antropologia en podem treure conseqüències molt importants per a trobar camins de fraternitat, justícia i solidaritat.

A la vegada ser cristians en moments de crisi ens demana compartir tot el que tenim, no només allò que ens sobra, sinó també allò que necessitem, perquè segurament que hi ha molts germans nostres – persones i famílies – que tenen molt poc o fins i tot no tenen res. La Doctrina Social de l’Església que sorgeix de l’Evangeli, ens fa veure els homes i les dones com imatges de Déu, creats a la seva semblança i que per voluntat divina, no podem separar l’amor a Déu de l’amor a les persones, perquè tot el que fem o tot el que deixem de fer a un germà nostre sigui qui sigui, ho fem o ho deixem de fer a Déu.

I em plau dir que això els cristians i l’Església ho estem vivint força en aquest temps de crisi. Càritas diocesana i Càritas parroquials i moltíssimes persones i moltes realitats d’Església, estem realitzant uns preuats serveis per ajudar les persones i famílies que sofreixen les greus conseqüències de la crisi econòmica.

Donem-ne gràcies a Déu perquè ens ha donat un cor de carn que es commou i es fa solidari envers els germans necessitats, imitant al bon samarità i especialment a Jesús Bon Pastor que va passar pel món fent el bé.

Francesc ens diu que “una fe autèntica – que mai es còmoda i individualista – implica sempre un profund desig de canviar el món, de transmetre valors, de deixar quelcom millor després del nostre pas per la terra” (N. 183).

Síguenos

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Vatican Media

Agenda

Evangelio del día

Sabéis interpretar el aspecto de la tierra y del cielo, pues ¿cómo no sabéis interpretar el tiempo presente?

(Lc 12,54-59)