Paraules del Cardenal en el lliurament de la miscel•lània “Pastura les meves ovelles”

Paraules del Sr. Cardenal de Barcelona, Dr. Lluís Martínez Sistach, en el lliurament de la miscel·lània “Pastura les meves ovelles”, en homenatge seu. Ateneu Universitari Sant Pacià, 17 de desembre de 2015.

Molt estimats amics i amigues. Permeteu-me aquest tractament ple d’afecte i d’agraïment. Penso que és un tractament molt adient al dirigir-me als qui estem aquí en el lliurament de la Miscel·lània. En cadascú de vosaltres hi veig tantes coses que hem viscut i hem realitzat junts, amics i amigues.

Em plau agrair moltíssim a l’Ateneu Universitari Sant Pacià l’oferiment d’aquesta miscel·lània “Pastura les meves ovelles” (Jn 21,16)” que m’omple de goig i que d’alguna manera m’ajuda a retrobar-me amb les diverses etapes de la meva vida i del meu ministeri sacerdotal i episcopal.

Ara que celebrem el 50è aniversari de la cloenda del Concili Vaticà II, ve a la meva memòria tot el que va significar en la meva vida i ministeri aquella celebració de l’Assemblea Ecumènica conciliar, ja que va coincidir amb els meus anys dels estudis Utroque iure a la Pontifícia Universitat Lateranense amb professors eclesiàstics i laics de molt prestigi i amb sovintejat tracte i diàleg amb el cardenal Narcís Jubany que fou membre de la Comissió del Concili que preparà el Decret Christus Dominus, i amb el Dr. Manuel Bonet Muixí, Auditor del Tribunal de la Rota Romana i expert del Concili. Penso que va marcar el meu treball de docència, d’administració de justícia i d’activitat pastoral directa. Us faig una confessió que he fet poques vegades. En els estudis al Seminari Diocesà de Barcelona vaig veure que alguns grans professors no havien escrit mai res. Quina llàstima! En tornar de Roma vaig fer el propòsit de començar a escriure immediatament i sovint, articles en revistes especialitzades i conferències en Jornades i Simposis. I això va ser més necessari perquè el Concili Vaticà II demanava uns estudis sobre moltes institucions eclesials que calia revisar amb una actitud i contingut “de iure condendo”. Aquests treballs m’han possibilitat conèixer més i millor els continguts del Concili i col·laborar en la reforma del Codi de Dret Canònic i en la seva aplicació amb comentaris que en els primers moments de la seva promulgació l’any 1983, havia de ser avantguardista per iniciar els comentaris de quelcom que era molt nou.

He procurat unir la dimensió jurídica-canònica i la pastoral. No hi ha cap contraposició sinó una necessària complimentació. Recordo el que volia i demanava el cardenal Jubany als qui treballen a la cúria diocesana, que realitzessin a la vegada una activitat pastoral directa en les parròquies. Estic content que he unit ser membre de tres dicasteris jurídics i econòmic i d’un molt pastoral, el Consell Pontifici per als Laics, que són els membres majoritaris a l’Església

El meu agraïment va dirigit especialment al Rector de l’Ateneu, Dr. Armand Puig,  i el Degà de la Facultat de Teologia, Dr. Joan Planellas, que han portat la direcció i realització d’aquesta iniciativa. Vull agrair moltíssim les intervencions als membres de la mesa. Gràcies benvolguts amics pel vostre afecte que potser us ha fet molt més generosos. I va dirigit també a tots els amics i col·legues que han col·laborat amb el seu treball en aquesta miscel·lània “Pastura les meves ovelles”. La vostra participació és una expressió de l’afecte i de l’amistat que ens uneix, i del treball que hem fet junts en un moment o altre de la nostra vida. A més de la riquesa intel·lectual dels seus continguts, per tractar-se d’excel·lents especialistes en les diverses matèries tractades, la miscel·lània és sempre un recull, un pom de flors de records i sentiments que han anat teixint el tracte, la col·laboració, el treball conjunt, l’amistat entre els qui heu escrit i l’homenatjat, entre tots vosaltres i el qui avui – el vostre amic i servidor – rep aquest meravellós testimoniatge. Moltes gràcies a tots.

La miscel·lània porta un títol molt adient: “Pastura les meves ovelles”. Són les paraules de Jesús que s’escauen molt a un pastor. Aquesta ha estat la meva vocació i he procurat esmerçar la meva vida i la meva activitat al servei del pasturatge. Això ho he intentat realitzar en totes les dimensions del meu ministeri i també en la docència i en les publicacions. Recordo, per posar un exemple, que el meu primer treball en tornar de Roma publicat en la Revista Española de Derecho Canónico va ser un article sobre “Los equipos sacerdotales de base territorial. Aspectos de iure concendo”, partint de la realitat de l’equip sacerdotal del qual participava al servei de les parròquies de la Mare de Déu de Montserrat i de Santa Isabel, del Guinardó. I l’últim treball que he escrit ha estat el meu discurs inaugural com a Acadèmic de número de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya, el 10 de novembre, sobre “Estat laic i societat plurireligiosa”, temàtica que avui té una rabiosa actualitat a casa nostra.

Desitjo també agrair-vos a tots els que m’heu acompanyat en aquest acte molt entranyable i que és una expressió del vostre afecte i amistat, afecte i amistat que continuarà i augmentarà per poder-nos-ho manifestar en moltes ocasions. És a la vegada una estimació que tenim a la Facultat de Teologia de Catalunya, a la Facultat de Filosofia de Catalunya i a la recent creada Facultat Antoni Gaudí d’Història de l’Església, Arqueologia i Arts Cristianes i, des del primer dia d’octubre d’aquest any, a l’Ateneu Universitari Sant Pacià. Penso que deixo una nova Facultat i un Ateneu Universitari que contribuiran molt positivament en l’evangelització del món de la cultura i més concretament les relacions fe i cultura a Catalunya. Penso que ja tenim un bon instrument per oferir el pensament de l’Església. Ens cal en la nostra societat europea occidental aixecar el nivell per fer un bon servei als europeus avui.

L’oferiment d’aquesta miscel·lània m’estimula a continuar posant en pràctica aquell propòsit que em vaig fer en tornar de Roma i que he anat complint i amb l’ajut de Déu continuaré complint.

Moltes gràcies.