Palabras del Cardenal en el acto en memoria del Obispo Pere Tena

Paraules del Sr. Cardenal Arquebisbe de Barcelona, Dr. Lluís Martínez Sistach, en l’acte en memòria del Bisbe Dr. Pere Tena i Garriga, Auxiliar emèrit de Barcelona. Facultat de Teologia de Catalunya, 26 de març de 2014. Aquest acte acadèmic dedicat al Bisbe Auxiliar emèrit de Barcelona, Dr. Pere Tena i Garriga, és un acte desitjat […]

27 Mar, 2014
Església de Barcelona

Paraules del Sr. Cardenal Arquebisbe de Barcelona, Dr. Lluís Martínez Sistach, en l’acte en memòria del Bisbe Dr. Pere Tena i Garriga, Auxiliar emèrit de Barcelona. Facultat de Teologia de Catalunya, 26 de març de 2014.

Aquest acte acadèmic dedicat al Bisbe Auxiliar emèrit de Barcelona, Dr. Pere Tena i Garriga, és un acte desitjat per tots i molt entranyable, per la seva personalitat eclesial i intel·lectual, com per la llarga vinculació que el Dr. Pere Tena ha tingut amb el Seminari Conciliar de Barcelona i amb la Facultat de Teologia de Catalunya i amb l’Institut Superior de Litúrgia.

El nostre germà va néixer en el si d’una família cristiana i va rebre, juntament amb el seu germà Francesc, la vocació sacerdotal. Ambdós van respondre generosament a la crida per a servir sacerdotalment l’Església. El Bisbe Pere Tena ha esmerçat la seva vida al servei de l’Església i del món. Ha estat sempre un home de fe, bo i humil, i un bon sacerdot de cap a peus, un bon pastor, bon amic i company de sacerdots. La seva gran preparació teològica i litúrgica, ja de sacerdot, ha prestat un preuat servei a la litúrgia, i més en concret ajudant molt l’aplicació de la Constitució litúrgica Sacrosanctum Concilium del Concili Vaticà II en la nostra Església de Barcelona, creant en els anys de la seva joventut el Centre de Pastoral Litúrgica que ha anat creixent i oferint arreu de l’Església publicacions i subsidis de litúrgia pastoral. Fou també el creador de l’Institut Superior de Litúrgia de Barcelona, amb els seus estudis sistemàtics a nivell superior i publicant la revista Phase que gaudeix de molt prestigi. I aquest servei l’ha prestat col·laborant íntimament amb el Bisbe de Roma i Sucessor de Pere, amb el seu servei com a Sots Secretari de la Congregació per al Culte Diví i Disciplina dels Sagraments, i també a nivell de la Conferència Episcopal Espanyola, de la Tarraconense, presidint la Comissió de Litúrgia en els dos àmbits. Participà molt activament en la creació de la Facultat de Teologia de Catalunya, com a professor i Degà President. Aquest pastor ha viscut l’amor a Déu Nostre Senyor i a la seva obra redemptora amb la seva mort i resurrecció i a l’Església, l’esposa de Crist, que aplega els fidels per a celebrar la fe en les celebracions litúrgiques.

Fou el fundador, el promotor i el primer president del Centre de Pastoral Litúrgica de Barcelona (1963-1973, 1982-1987). Va dirigir la revista Phase des del seu inici a l’any 1961 fins al 1987, i també ha col·laborat en moltes revistes i publicacions de l’àmbit litúrgic i sacramental.

Mons. Pere Tena i Garriga ha estat un treballador incansable al servei de l’estudi i de la divulgació de la sagrada litúrgia. Va ser professor i director de l’Institut Superior de Litúrgia de Barcelona, incorporat a la Facultat de Teologia de Catalunya, des del qual ha impulsat l’estudi científic de la litúrgia.

El Dr. Pere Tena ha estat sempre un home lúcid i realista, entusiasta en totes aquelles coses que ha realitzat, alhora que pacient i fora de tot desànim, fins i tot en els moments més durs i difícils, com varen ser els anys que varen seguir al Concili Vaticà II, amb una forta crisi de les institucions i de les persones cristianes. L’any 1986 fou nomenat canonge de la catedral de Barcelona.

L’any 1987 fou nomenat pel Sant Pare Joan Pau II com a subsecretari de la Congregació per al Culte Diví i la Disciplina dels Sagraments de la Cúria romana, càrrec que va exercir fins el 1993. Mons. Tena recordava aquest període com una de les experiències més satisfactòries de la seva vida. Va ser per a ell l’experiència d’obrir-se a la vida de l’Església d’arreu del món. Això li va permetre viure i confrontar la situació espiritual dels diversos països, així com la seva forma d’aplicar la reforma litúrgica del Vaticà II.

En aquest període d’especial col·laboració amb el Papa Joan Pau II va participar en l’elaboració d’alguns importants treballs litúrgics: de la segona edició del ritual del matrimoni, segona edició del ritual de les ordenacions i en la nova edició del ritual d’exèquies. El Sr. Bisbe recordava aquest període com de gran il·lusió, però també de gran responsabilitat, perquè calia pensar en les diferents realitats de l’Església d’arreu del món, i trobar el que podia anar bé per a tots els cristians.

Hem de dir que Pere Tena és un pedagog de la reforma litúrgica. Efectivament, això és el que es reflexa en tot el contingut de la seva obra i del seu pensament. Ha estat un mestre de la vida litúrgica, tant en els seus llibres com en els seus articles i col·laboracions en diversos mitjans. Cal destacar, en aquest sentit, les seves col·laboracions de temes litúrgics al setmanari Catalunya Cristiana, amb els que ha fet un veritable mestratge espiritual.

Ha estat un dels grans divulgadors de l’esperit i de les disposicions del Concili Vaticà II en el tema de la litúrgia. Dues de les seves darreres activitats magisterials foren, per una part, una conferència sobre el cinquantè aniversari de la constitució del Concili Vaticà II sobre la litúrgia, en un acte celebrat a la Facultat de Teologia de Catalunya i en una conferència que pronuncià a Madrid sobre el mateix tema. Per a Tena, l’assemblea eclesial litúrgica és molt més que una simple reunió d’amics. És la presència de Crist ressuscitat que ens aplega i ens vivifica en l’Esperit Sant. Per això l’Església és el lloc on es manifesta l’Esperit, i la celebració el lloc on se’ns fa proper i actiu el Crist gloriós. Com ell mateix confessava, potser entre els seus llibres, el que més reflecteix el seu pensament central és el titulat Celebrar el misterio (Barcelona, 2004), que dedica la primera part al Misteri de la Pasqua de Crist, el gran misteri de la nostra fe; i la segona part, com a conseqüència i fruit de la primera, és una invitació a fixar l’atenció en els sagraments, com a actes de Crist i fonts de la seva gràcia redemptora en el temps de l’Església, com a font i cimal de la vida cristiana. En ambdues parts s’harmonitzen la reflexió teològica i la reflexió pastoral; en totes dues el bisbe Tena ha estat un gran mestre.

L’altre activitat, gairebé de darrera hora, fou un cicle de conferències que ell mateix va organitzar a la Residència sacerdotal Sant Josep Oriol, on ha viscut els darrers anys, atenent el seu germà gran, Mn. Francesc, i com a pare i cap espiritual molt estimat per tots els preveres residents. En aquest cicle de conferències va voler que diverses veus expliquessin els setze documents del Concili Vaticà II, en complir-se els 50 anys de l’inici de l’obertura del Concili. Només es va reservar per a ell la constitució conciliar de Litúrgia, el document base de la reforma litúrgica, en la que el Dr. Tena fou una autoritat reconeguda internacionalment. La Constitució conciliar sobre la sagrada litúrgia el va entusiasmar quan era un jove sacerdot i que ha inspirat la seva obra escrita, oral i pastoral al llarg de la seva vida exemplar de cristià, de prevere i de bisbe.

Com a pastor d’aquesta Església metropolitana de Barcelona em plau agrair-li al Bisbe Tena la seva llarga i fecunda vida de 86 anys i el seu generós i fecund ministeri presbiteral de 63 anys i episcopal de 20 anys. Penso que el riquíssim contingut dels seus escrits litúrgics ens han ajudat i ens ajudaran a viure l’espiritualitat litúrgica i a gaudir de la seva bellesa i ens menaran a assolir l’ars celebrandi i l’ars participandi, ell que com a prevere i com a bisbe ho procurava en les celebracions que presidia. El Bisbe Tena era un bon teòleg i això el va fer un gran i competent cultivador de la teologia litúrgica. No es quedà mai en aspectes arqueològics o rituals de la litúrgia, sinó que anava al fons, a les qüestions teològiques i doctrinals. Va conèixer, va celebrar i va viure les celebracions litúrgiques i s’enriquí de l’espiritualitat litúrgica. I això ho comunicava eficaçment. Als pastors i a tots ens ajuden el seu testimoniatge i el seu missatge en aquesta dimensió essencial de l’Església que és la celebració de la fe. Des del cel, ajudeu-nos, estimat Bisbe Tena.

 

 

Síguenos

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Vatican Media

Agenda

Evangelio del día

Sabéis interpretar el aspecto de la tierra y del cielo, pues ¿cómo no sabéis interpretar el tiempo presente?

(Lc 12,54-59)