Mensaje que el Santo Padre envió al Rev. P. Fray Juan Carlos Saavedra Lucho, Maestro General de la Orden de la Virgen de la Merced, con motivo del 800 aniversario de la Orden Mercedaria:
Mensaje del Santo Padre
Al Reverendíssim Pare Fra Juan Carlos Saavedra Lucho
Mestre General de l’Orde de la Benaurada Maria Mare de Déu de la Mercè
Estimat Germà,
En apropar-se la data en què l’Orde de la Mercè, i tots els que s’hi uneixen amb llaços espirituals, recorden el vuitè centenari de la confirmació pontifícia d’aquest institut per part del papa Gregori IX, vull unir-me a vosaltres en l’acció de gràcies al Senyor per tots els dons rebuts al llarg d’aquest temps. Desitjo expressar-vos la meva proximitat espiritual, animant-vos a que aquesta circumstància serveixi per a la renovació interior i per a impulsar el carisma rebut, seguint el camí espiritual que Crist Redemptor us ha traçat.
El Senyor es fa present en la nostra vida mostrant-nos tot el seu amor i ens anima a correspondre’l amb generositat, essent aquest el primer manament del sant Poble de Déu: «Estimaràs el Senyor, el teu Déu, amb tot el cor, amb tota l’ànima, amb totes les forces» (Dt 6,5). En la preparació d’aquest any jubilar vosaltres heu volgut ressaltar tres protagonistes de la vostra història que poden significar tres moments de resposta a l’amor de Déu. El primer és sant Pere Nolasc, considerat el fundador de la nova comunitat i el dipositari del carisma entregat per Déu. En aquesta vocació hi ha el cor i el tresor de l’Orde, ja que tant la seva tradició com la biografia de cada religiós es fonamenten en aquest primer amor. En el ric patrimoni de la família mercedària, iniciat amb els fundadors i enriquit pels membres de la comunitat que s’han succeït al llarg dels segles, es conciten totes les gràcies espirituals i materials que vosaltres heu rebut. Aquest dipòsit es fa expressió d’una història d’amor que s’arrela en el passat però que sobretot, s’encarna en el present i s’obre al futur, en els dons que l’Esperit continua vessant avui sobre cada un de vosaltres. No es pot estimar el que no es coneix (cf. Sant Agustí, Trinitat, X,II,4), per això us animo a aprofundir en aquest fonament posat per Crist i fora del qual res no es pot construir, redescobrint el primer amor de l’Orde i de la pròpia vocació, per a renovar-los contínuament.
El segon protagonista en aquest tríptic és la Verge Santa, la Mare de Déu de la Mercè o, com també l’anomenen, del Remei i de Gràcia en les nostres necessitats, que supliquem a Déu i confiem a la seva poderosa intercessió. A l’original hebreu l’expressió que traduïm «estimaràs el Senyor amb tota l’ànima» té el sentit de «fins l’última gota de la nostra sang». Per això, l’exemple de Maria s’identifica amb aquest vers del «Shemà». Ella es proclama com l’«esclava del Senyor», i es posa en camí «decididament» (Lc 1,38-39), per portar la bona notícia del regne a la seva cosina Elisabet. És la resposta de Déu al clam del poble que espera l’alliberament (cf. Ex 3,7 i Lc 1,13). Així, és mestra de consagració a Déu i al poble, en la disponibilitat i el servei, en la humilitat i la senzillesa d’una vida oculta, totalment entregada a Déu, en el silenci i en la pregària. És un compromís que ens evoca el sacrifici dels antics pares redemptors, que es quedaven «com a ostatges», com a penyora de la llibertat dels captius. Per això, us demano que aquest propòsit de ser completament seus es reflecteixi no només en les obres apostòliques d’avantguarda, sinó en el treball quotidià i humil de cada religiós, com també en els monestirs contemplatius que, amb el silenci orant i en el sacrifici amagat, sostenen maternalment la vida de l’Orde i de l’Església.
El tercer protagonista que completa el quadre de la història de l’Institut és Crist Redemptor; en ell donem un salt qualitatiu, ja que passem dels deixebles al Mestre. Com al jove ric, Jesús ens interpel·la amb una pregunta que ens toca profundament: Vols ser perfecte? (cf. Mt 19,21; 5,48). No s’hi val un coneixement teòric, ni tan sols una adhesió sincera als preceptes de la Llei divina «des de jove» (Mc 10,20); sinó que Jesús ens mira als ulls i ens estima, demanant-nos que ho deixem tot per seguir-lo. L’amor es prova en el foc del risc, en la capacitat de posar sobre la taula totes les cartes i d’apostar fort, per l’esperança que mai no defrauda. Tanmateix, moltes vegades, les decisions personals i comunitàries que més ens costen són les que afecten les nostres petites i, a vegades, mundanes seguretats. Tots estem cridats a viure l’alegria que brolla de la trobada amb Jesús, per a vèncer el nostre egoisme, sortir de la nostra comoditat i atrevir-nos a arribar a tota perifèria que necessita la llum de l’Evangeli (cf. Evangelii gaudium, 20). Podem respondre al Senyor amb generositat quan experimentem que som estimats per Déu malgrat el nostre pecat i la nostra inconsistència.
Estimats germans i germanes:
El Senyor Jesús us mostrarà un camí preciós, per on transitar amb un esperit renovat. Podreu fer créixer el do rebut —personalment i comunitàriament—, entregant-lo i entregant-vos completament, com el gra de blat que si no mor no pot donar fruit (cf. Jn 12,24). Demano al Senyor que us doni la força per abandonar el que us encadena i assumir la creu, de manera que deixant el mantell i prenent la llitera (Mc 10,50; 2,1-12) pugueu seguir-lo pel camí i habitar a casa seva per sempre.
Per favor, us demano que no deixeu de pregar per mi. Que Jesús beneeixi tots els membres de l’Orde i de la família mercedària sencera, i la Mare de Déu us cuidi.
Fraternalment,
Francesc
Vaticano, 6 de diciembre de 2017
Memoria de San Pedro Pascual
