(Domingo, 21/04/2013) Esta semana celebramos las fiestas patronales de Cataluña: el martes, Sant Jordi, y el sábado, Nuestra Señora de Montserrat. San Jorge fue un mártir muy venerado en la antigüedad. Al parecer, fue un soldado romano de Oriente, que se hizo cristiano y murió como mártir de Cristo durante las persecuciones del siglo III. […]
20 Abr, 2013
Església de Barcelona
(Domingo, 21/04/2013)
Esta semana celebramos las fiestas patronales de Cataluña: el martes, Sant Jordi, y el sábado, Nuestra Señora de Montserrat. San Jorge fue un mártir muy venerado en la antigüedad. Al parecer, fue un soldado romano de Oriente, que se hizo cristiano y murió como mártir de Cristo durante las persecuciones del siglo III. Desde Oriente la devoción a este gran mártir -fue llamado el megalomártir o el mártir por excelencia- se extendió hacia Occidente, donde hoy sigue siendo el patrón de muchos países, entre los cuales está Cataluña.
La leyenda de san Jorge es de una gran belleza: san Jorge es el caballero que vence al dragón y salva de sus garras a la princesa. Es una leyenda muy emblemática, que nos recuerda que hemos de luchar contra el mal, contra todo aquello que causa un mal a las personas. Sin embargo, san Jorge fue sobre todo un cristiano convencido de su fe en Jesús que renunció a todo, incluso a la vida, para ser fiel al Evangelio.
En Cataluña su fiesta es también el día de las rosas y de los libros, expresión de la estimación que se tiene a las personas a las que obsequiamos con una rosa. Y amor también a la cultura, que se manifiesta en el regalo de un libro.
Pocos días después de la fiesta de Sant Jordi, se celebra la de Nuestra Señora de Montserrat. La geografía, la historia, los monjes benedictinos, los escolanes y la piedad del pueblo cristiano han construido la historia de Montserrat, que tiene también su leyenda. Esta leyenda dice que se trata de una imagen que, a causa de una invasión de la península, fue escondida en una cueva de la montaña, en el lugar de la actual Santa Cueva, y que más tarde fue hallada en dicho lugar por un pastor. Y la leyenda sigue explicando que, cuando la quisieron trasladar hacia Manresa, la imagen adquirió tanto peso, que fue imposible moverla del lugar donde ahora está el santuario y el monasterio benedictino, y que ya se quedó allí hasta hoy.
Esperemos que nuestros patronos nos ayuden a fin de que las raíces cristianas de Cataluña den mucho fruto. De manera especial, y como primero, el fruto de la fe. La primera de las invocaciones de la Visita Espirituala la Marede Déu de Montserrat, escrita por el obispo Torras i Bages, pide precisamente el don de la fe que valoramos y agradecemos mucho en este Año de la Fe que estamos celebrando, al decir. “Virgen prodigiosa, trono purísimo donde reposó la eterna Sabiduría cuando vino al mundo a enseñar el camino de la salvación, conseguid para vuestros catalanes aquella fe que mueve las montañas, rellena los valles y hace expedito el camino de la vida”.
⏳ Últims dies per apuntar-se a la 2a edició del Curs d'Orientador en Prevenció de Riscos Psicosocials a l'Església. El curs està destinat a tota la comunitat eclesial, en especial als laics que, d’una manera o altra, estan vinculats a una parròquia o realitat eclesial diocesana, a fi que puguin exercir com a Orientadors dins el seu àmbit diocesà.✍🏻 Més informació i matrícula a: www.iscreb.org/ca/formacio/linies-formatives/curs-dorientador-en-prevencio-de-riscos-psicosocials...... Ver másVer menos
🙏 SOLEMNITAT DE LA MARE DE DÉU DE LA MERCÈ 🙏Barcelona celebra la seva patrona! 💛L'arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, presidirà la Missa solemne amb motiu de la festivitat de la Mare de Déu de la Mercè, patrona de la ciutat.📅 24 de setembre🕥 A les 10:30h📍 A la Basílica de la Mercè🎟️ L’aforament és limitat i ja està complet. Per accedir cal entrada especial.Vivim junts aquesta festa tan especial per a Barcelona i per a tots els barcelonins i barcelonines.Que la Mare de Déu de la Mercè ens acompanyi i ens protegeixi! 🕊️ ... Ver másVer menos
⛪ Descobrir una església és també descobrir la història d'un poble. #SantFeliuFeliu de Cabrera de Mar hi trobem molt més que un temple: una antiga església fortalesa construïda al segle XVI, pensada també per protegir els veïns dels atacs de pirates i bandolers.L'historiador i feligrès Jaume Molinos ens mostra alguns dels seus elements més singulars.▶️ Descobreix la història i el patrimoni d'aquest temple de l'Arxipr#esglésiabarcelona#maresmei#cabrerademara#patrimonireradeMar #Patrimoni ... Ver másVer menos
Nascut a Montpeller (Llenguadoc), cap al 1350, Roc vengué tot el que tenia i inicià un pelegrinatge per Itàlia en què es dedicà a atendre les moltes víctimes de la pesta negra que assolava Europa. Va morir abans de fer quaranta anys, i ben aviat assolí una gran popularitat com a advocat contra la pesta i altres epidèmies. Canonitzat el 1629. «Se’l representa vestit de pelegrí, amb la cama nafrada (que ensenya) i un gos al seu costat. Nosaltres, fàcilment amaguem les nostres ferides (defectes, manies, misèries...). Això no ens prova, ens debilita, fa que la gent malparli. I si tens el valor, com Sant Roc, de “mostrar les teves ferides”?» (Anselm Grün, monjo i psicòleg).«Quan Sant Roc tomba l’espatlla, el temps canvia», segona una dita popular. ... Ver másVer menos
El Papa Pius XII (01.11.1950) proclamà que «l'Augusta Mare de Déu obtingué finalment ser pujada en cos i ànima a la glòria del cel» quan encara eren recents els horrors de la Segona Guerra Mundial. El conflicte havia massacrat milions de cossos, morts a les trinxeres, als camps de concentració o a les mateixes ciutats per efecte dels bombardejos. En aquest context, la festa d'avui ens parla que el cos humà té un valor transcendent i forma part indissoluble de la unitat de la persona.Solemnitat de l’Assumpció de la benaventurada Mare de Déu, Mare del nostre Déu i Senyor Jesucrist, que, acabat el curs de la seva vida a la terra, va ser elevada en cos i ànima a la glòria dels cels. Aquesta veritat de fe, rebuda de la tradició de l'Església, va ser definida solemnement pel papa Pius XII (1950).«Per la Mare de Déu d’agost, a les set ja és fosc», segons una dita popular. ... Ver másVer menos