Los patronos de Cataluña

(Domingo, 21/04/2013) Esta semana celebramos las fiestas patronales de Cataluña: el martes, Sant Jordi, y el sábado, Nuestra Señora de Montserrat. San Jorge fue un mártir muy venerado en la antigüedad. Al parecer, fue un soldado romano de Oriente, que se hizo cristiano y murió como mártir de Cristo durante las persecuciones del siglo III. […]

20 Abr, 2013
Església de Barcelona

(Domingo, 21/04/2013)

Esta semana celebramos las fiestas patronales de Cataluña: el martes, Sant Jordi, y el sábado, Nuestra Señora de Montserrat. San Jorge fue un mártir muy venerado en la antigüedad. Al parecer, fue un soldado romano de Oriente, que se hizo cristiano y murió como mártir de Cristo durante las persecuciones del siglo III. Desde Oriente la devoción a este gran mártir -fue llamado el megalomártir o el mártir por excelencia- se extendió hacia Occidente, donde hoy sigue siendo el patrón de muchos países, entre los cuales está Cataluña.

La leyenda de san Jorge es de una gran belleza: san Jorge es el caballero que vence al dragón y salva de sus garras a la princesa. Es una leyenda muy emblemática, que nos recuerda que hemos de luchar contra el mal, contra todo aquello que causa un mal a las personas. Sin embargo, san Jorge fue sobre todo un cristiano convencido de su fe en Jesús que renunció a todo, incluso a la vida, para ser fiel al Evangelio.

En Cataluña su fiesta es también el día de las rosas y de los libros, expresión de la estimación que se tiene a las personas a las que obsequiamos con una rosa. Y amor también a la cultura, que se manifiesta en el regalo de un libro.

Pocos días después de la fiesta de Sant Jordi, se celebra la de Nuestra Señora de Montserrat. La geografía, la historia, los monjes benedictinos, los escolanes y la piedad del pueblo cristiano han construido la historia de Montserrat, que tiene también su leyenda. Esta leyenda dice que se trata de una imagen que, a causa de una invasión de la península, fue escondida en una cueva de la montaña, en el lugar de la actual Santa Cueva, y que más tarde fue hallada en dicho lugar por un pastor. Y la leyenda sigue explicando que, cuando la quisieron trasladar hacia Manresa, la imagen adquirió tanto peso, que fue imposible moverla del lugar donde ahora está el santuario y el monasterio benedictino, y que ya se quedó allí hasta hoy.

Esperemos que nuestros patronos nos ayuden a fin de que las raíces cristianas de Cataluña den mucho fruto. De manera especial, y como primero, el fruto de la fe. La primera de las invocaciones de la Visita Espiritual a la Mare de Déu de Montserrat, escrita por el obispo Torras i Bages, pide precisamente el don de la fe que valoramos y agradecemos mucho en este Año de la Fe que estamos celebrando, al decir. “Virgen prodigiosa, trono purísimo donde reposó la eterna Sabiduría cuando vino al mundo a enseñar el camino de la salvación, conseguid para vuestros catalanes aquella fe que mueve las montañas, rellena los valles y hace expedito el camino de la vida”.

 † Lluís Martínez Sistach

Cardenal arzobispo de Barcelona

Síguenos

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Vatican Media

Agenda

Evangelio del día

No he venido a traer paz, sino división.

(Lc 12,49-53)