La Purísima, estrella de la esperanza

(Domingo, 5/12/2010) En el corazón del Adviento adquiere relieve especial la figura de santa María, Madre de Dios, grávida de la Palabra, que ella acogió en su corazón de virgen y se hizo carne en su seno maternal. Desde entonces Dios es el Emmanuel, el Dios-con-nosotros. Dios otorgó a María un papel muy importante en […]

04 Dic, 2010
Església de Barcelona

image

(Domingo, 5/12/2010)

En el corazón del Adviento adquiere relieve especial la figura de santa María, Madre de Dios, grávida de la Palabra, que ella acogió en su corazón de virgen y se hizo carne en su seno maternal. Desde entonces Dios es el Emmanuel, el Dios-con-nosotros.

Dios otorgó a María un papel muy importante en la historia de la salvación. Aquella joven de Nazaret fue elegida por Dios y recibió una misión primordial: ser la madre del Hijo de Dios que se encarnó en sus entrañas virginales por obra del Espíritu Santo. Y todo esto para la salvación de la humanidad. Dios, creador del hombre y de la mujer, en la plenitud de los tiempos, asumió la naturaleza humana creada por él y requirió la colaboración de María.

En santa María todo está en función de su misión de ser la madre de Jesucristo. María, de una manera única, ha sido la primera en beneficiarse de la victoria sobre el pecado obtenida por Cristo. Se entiende así mejor la verdad de la fe cristiana sobre la Inmaculada Concepción, entre nosotros más conocida popularmente como la fiesta de la Purísima.

María es llamada así porque, desde el primer instante de su existencia, fue preservada de toda mácula de pecado original y enriquecida con la plenitud de la gracia desde el primer momento de su concepción. Esta verdad fue proclamada como dogma de fe por el Papa Pío IX el año 1854, fundamentándose en las afirmaciones de las Sagradas Escrituras sobre María y en la fe de la Iglesia sobre este misterio mariano.

Poco después de la proclamación del dogma de la Inmaculada Concepción, la Virgen María se apareció en diversas ocasiones a una joven sencilla y pobre en la gruta de Lourdes. Y se presentó como la Inmaculada Concepción. Los peregrinos que visitan este santuario pueden leer grabadas estas palabras en la imagen de la Virgen María de Lourdes que preside la explanada de la gruta.

La fiesta de la Purísima, situada en medio del Adviento, nos prepara también para la próxima celebración de la Navidad. En este año dedicado al poeta Joan Maragall i Gorina, que fue un gran intérprete del sentido de las fiestas cristianas, quisiera remarcar alguna cosa de las que dice sobre la fiesta de la Purísima como prólogo de la Navidad. En el poema “Nadal”, escrito el año 1895, dice: “Neix l’hivern cantant les glòries/ d’una verge amb manto blau/ que al sentí’s plena de gràcia/ baixa els ulls, junta les mans/ i es posa a adorar Déu/ en son ventre virginal…/ Caieu fulles; caieu fulles,/ que ja s’acosta Nadal”.

En “La nit de la Puríssima”, el poeta se encanta ante el cielo azul de aquella noche, y ve en la Joven de Nazaret a la que nos acerca a Dios y nos hace familiar a Dios mismo. “Aquesta nit és bé una nit divina./ La Purísima, del cel/ va baixant per aquest blau que ella il·lumina,/ deixant més resplendors en cada estel”.

Benedicto XVI acaba su encíclica sobre la esperanza afirmando que Jesucristo es ciertamente la luz por antonomasia, el sol que brilla sobre todas las tinieblas de la historia. Pero añade que para llegar hasta él necesitamos también luces próximas, personas que dan luz reflejando la luz de Cristo. María es una de estas luces. Ella es una estrella de esperanza. Ella que con su aceptación abrió la puerta de nuestro mundo a Dios mismo, porque en ella el Hijo de Dios se hizo carne, se hizo uno de nosotros y, como dice el Evangelio de San Juan, “acampó entre nosotros”.

 

† Lluís Martínez Sistach

  Cardenal arzobispo de Barcelona

 

VERSIÓN AUDIO

Síguenos

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Vatican Media

Agenda

Evangelio del día

Si no os convertís, todos pereceréis lo mismo.

(Lc 13,1-9)