La llamada de Cáritas ante la crisis

(Domingo, 2/06/2013) Este domingo celebramos el Corpus Christi. Es una fiesta antigua y plenamente cristiana: la fiesta del Cuerpo y la Sangre de Jesús, que Él nos ha entregado por amor. El libro de los Hechos de los Apóstoles, cuando habla de los primeros cristianos, une la asamblea eucarística con dos características básicas: la unión […]

30 May, 2013
Església de Barcelona

(Domingo, 2/06/2013)

Este domingo celebramos el Corpus Christi. Es una fiesta antigua y plenamente cristiana: la fiesta del Cuerpo y la Sangre de Jesús, que Él nos ha entregado por amor.

El libro de los Hechos de los Apóstoles, cuando habla de los primeros cristianos, une la asamblea eucarística con dos características básicas: la unión de los corazones y la comunión de bienes: “Acudían asiduamente a la enseñanza de los apóstoles, a la distribución de las limosnas, a la fracción del Pan y a las plegarias”. La vinculación de la eucaristía con la atención a los pobres se convirtió en tradicional en las comunidades cristianas de los primeros siglos; los Padres de la Iglesia unen la partición del Pan eucarístico, que es el Cuerpo de Cristo, con el esfuerzo de partir y repartir el pan del alimento material a los pobres, que son como la personificación de Cristo. Los cristianos no podemos nunca olvidar la práctica de las llamadas obras de misericòrdia, tanto las espirituales como las corporales.

En la fiesta del Corpus Christi celebramos el Día del Amor Fraterno; es un día que nos invita vivir más, todos los días del año, el amor fraterno. Cáritas nos señala un lema para este día: “Hola, ¿hay alguien?”. Es un llamamiento, es como una petición de auxilio ante la angustia y la soledad que experimentan los pobres y las personas que se quedan a los márgenes de esta sociedad nuestra; y de manera especial es la llamada que nos dirigen los que podemos llamar los nuevos pobres.

Cuando una persona se queda sin trabajo, cuando una familia se queda sin casa, sin recursos para poder atender a las necesidades de su vida y de la de los hijos, ante el miedo y la angustia, es muy natural que surja esta pregunta: ¿estoy solo o hay alguien todavía que me pueda echar una mano?

Aquí se nos presenta un llamamiento a la solidaridad. Por fortuna, aumenta entre nosotros la solidaridad. En nuestra sociedad hay un despertar muy esperanzador de este sentimiento. Cáritas, como organismo oficial de la Iglesia para la acción caritativa y social, nos invita también constantemente a vivir esta solidaridad, porque para llevar a cabo su tarea necesita del esfuerzo de los profesionales de la acción social, de los muy numerosos voluntarios, sin los cuales muchas de las actividades que se realizan no serían posibles, y de los donantes, porque la mayor parte de las ayudas de Cáritas provienen de la iniciativa social.

La acción de Cáritas, sobre todo en las actuales circunstancias –juntamente con muchas otras iniciativas- constituye un gran factor de cohesión social. Doy las gracias a todos los que hacen posible que Cáritas pueda cumplir uno de los lemas que inspiran su actividad: “No tener un no para nadie”.

 † Lluís Martínez Sistach

Cardenal arzobispo de Barcelona

Síguenos

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Vatican Media

Agenda

Evangelio del día

Sabéis interpretar el aspecto de la tierra y del cielo, pues ¿cómo no sabéis interpretar el tiempo presente?

(Lc 12,54-59)