(Domingo, 08/12/2013) Este segundo domingo de Adviento es la fiesta de la Inmaculada Concepción de María. Ella es una de las figuras centrales de Adviento. Por ello, recordarla, celebrarla, será una muy buena manera de seguir haciendo el camino de Adviento en espera de la venida del Señor. ¿Quién mejor que María nos puede preparar […]
07 Dic, 2013
Església de Barcelona
(Domingo, 08/12/2013)
Este segundo domingo de Adviento es la fiesta de la Inmaculada Concepción de María. Ella es una de las figuras centrales de Adviento. Por ello, recordarla, celebrarla, será una muy buena manera de seguir haciendo el camino de Adviento en espera de la venida del Señor. ¿Quién mejor que María nos puede preparar para recibir a Cristo?
El ángel Gabriel, en el momento de la Anunciación, saludó a María diciéndole «llena de gracia». A lo largo de los siglos, la Iglesia ha tomado conciencia de que María, llena de gracia por Dios, había sido redimida desde su concepción.
Esto es lo que confiesa el dogma de la Inmaculada Concepción, proclamado en 1854 por el papa Pío IX: «La bienaventurada Virgen María, desde el primer instante de su concepción, por una gracia y un favor singular de Dios todopoderoso, en virtud de los méritos de Jesucristo, Salvador del género humano, fue preservada inmune de toda mancha de pecado original».
Hay, en la historia de la salvación y en la vida de cada uno, una lucha trágica entre el bien y el mal. La refleja la primera lectura de la misa de hoy. La historia del pecado de Adán y de Eva por instigación del Maligno, y la presencia también de la mujer en la victoria del bien sobre el mal: «Establezco hostilidades entre ti y la mujer, entre su estirpe y la tuya; ella te herirá en la cabeza cuando tú la hieras en el talón».
María Inmaculada es la afirmación divina del triunfo del bien sobre el mal. En ella, que fue concebida sin pecado original y vivió sin pecado, se cumple el anuncio del libro del Génesis, llamado con toda razón el Protoevangelio, el anuncio y promesa del Salvador que nos viene por María.
El misterio de la Inmaculada Concepción está en función de la divina maternidad de María, que celebramos el día primero de enero, dentro del ciclo de celebraciones de Navidad y Epifanía. Ella está exenta de todo pecado porque ella trae al mundo, llevando a Jesús, un nuevo comienzo y una nueva luz, la plenitud del amor fiel de Dios. Como dice el papa Francisco, en su encíclica La luz de la fe, «la verdadera maternidad de María aseguró para el Hijo de Dios una verdadera historia humana, una verdadera carne, en la que morirá en la cruz y resucitará de los muertos». María es la puerta que nos anuncia la llegada del Salvador al mundo. Por eso, todo el tiempo de Adviento es un tiempo de carácter mariano.
Esta unión profunda del misterio de santa María y del misterio de Cristo es la razón por la que la Iglesia ha dado y da tanto relieve a la fiesta de la Inmaculada Concepción.
Reflejándose en María, las mujeres, las esposas y las madres realizan adecuadamente su gran vocación como lo hizo ella. Frente a un mal siempre presente en el mundo, la fe nos dice que, en María, en Cristo y por Cristo, el mal ya ha sido vencido y que la mujer está asociada al triunfo del bien y a una aportación positiva y humanizadora a la historia de la humanidad.
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt arrelada a l'Aragó vol fer arribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis mateixos del cristianisme (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a partir de l'època moderna que el Pilar esdevé un gran santuari marià de la Península Ibèrica, amb una irradiació vers l'Amèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
La Pastoral Familiar presenta el seu Pla estratègic 2026–2029.El full de ruta s'ha presentat durant la Jornada d'inici de curs del Secretariat aquest dimecres a Barcelona, presidida pel bisbe Mons. David Abadías.✍️ ...