(Domingo, 15/11/2015) De vez en cuando hay que hablar de la financiación de la Iglesia. Nos guste o no, la Iglesia necesita medios económicos para realizar su misión, porque vivimos en medio de una sociedad organizada económicamente. Hoy todo proyecto pastoral viene acompañado, necesariamente, de un presupuesto económico. Cualquier realización pastoral incluye unos gastos. La […]
12 Nov, 2015
Església de Barcelona
(Domingo, 15/11/2015)
De vez en cuando hay que hablar de la financiación de la Iglesia. Nos guste o no, la Iglesia necesita medios económicos para realizar su misión, porque vivimos en medio de una sociedad organizada económicamente. Hoy todo proyecto pastoral viene acompañado, necesariamente, de un presupuesto económico. Cualquier realización pastoral incluye unos gastos.
La Iglesia no ha de ser rica ni lo es. Sin embargo, debe atender muchas necesidades pastorales y sociales, sobre todo en las actuales circunstancias de crisis económica, en las que también hay que ayudar a tantas personas inmigradas. Para cumplir su misión, debe poder disponer de los medios materiales necesarios. Esto pide ir avanzando para conseguir los recursos suficientes para poder hacer lo que hay que hacer en bien de las necesidades pastorales y caritativas.
Sentirnos todos los cristianos responsables de las necesidades materiales de la Iglesia es una consecuencia de nuestra conciencia de que somos miembros de ésta. Por el bautismo entramos a formar parte del pueblo de Dios, que se visibiliza de manera concreta en cada una de las Iglesias diocesanas. La contribución económica para afrontar las necesidades materiales de la Iglesia es el resultado de unas reflexiones desde la fe que nos hacen ver la coherencia de ayudar y colaborar en la actividad pastoral y también en la economía de la Iglesia.
Si se entiende de este modo, hacerse solidario de los gastos de la Iglesia no es una obligación que se impone desde fuera, como una exigencia que no tiene nada que ver con la fe cristiana que se profesa. Es ciertamente una convicción que nace y arraiga en el corazón del creyente que tiene conciencia de formar parte de la comunidad cristiana. El compromiso económico del cristiano es una consecuencia del bautismo, una manifestación del amor a la Iglesia y una expresión de la caridad cristiana.
El Concilio Provincial Tarraconense de 1995 pidió que «las diócesis de Cataluña avancen decididamente en el proceso, ya iniciado hace tiempo, para conseguir un nivel de autofinanciación suficiente para sostener las actividades pastorales necesarias en nuestro tiempo».
La Jornada de «Germanor» (Día de la Iglesia Diocesana), que se celebra cada año un domingo del mes de noviembre, es una ocasión para que la Iglesia informe a los fieles de cada diócesis de cómo se han administrado los recursos económicos de que dispone. Pedir la colaboración económica conlleva un compromiso de transparencia y de claridad. Y también de rigor en la administración, a fin de que los bienes materiales de la Iglesia sean siempre para la pastoral y para los pobres.
†Lluís Martínez Sistach
Cardenal y Administrador Apostólico del Arzobispado de Barcelona
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt arrelada a l'Aragó vol fer arribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis mateixos del cristianisme (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a partir de l'època moderna que el Pilar esdevé un gran santuari marià de la Península Ibèrica, amb una irradiació vers l'Amèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
La Pastoral Familiar presenta el seu Pla estratègic 2026–2029.El full de ruta s'ha presentat durant la Jornada d'inici de curs del Secretariat aquest dimecres a Barcelona, presidida pel bisbe Mons. David Abadías.✍️ ...