Santos Ángeles Custodios
Parroquia de Sant Àngel Custodi d’Hostafrancs,
Distrito de Sants-Montjuïc de Barcelona,
Domingo, 2 de octubre de 2016
Benvolguts germans sacerdots,
Germans tots en el Senyor,
Estic content d’estar amb vosaltres celebrant aquesta Eucaristia en honor del vostre patró Sant Àngel Custodi d’Hostafrancs. Bona festa a tots i moltes felicitats als que porten el nom d’Àngel o Àngels.
I
Àngels custodis
Mireu, l’Església ofereix als cristians la possibilitat de començar el dia fent una oració que anomenem «Laudes». Consisteix en resar uns salms, escoltar un trosset de la Paraula de Déu i pregar al Senyor per les necessitats del món. I aquesta oració de laudes, que resen tants i tants sacerdots, religiosos i laics, comença amb un himne.
L’himne amb el que hem iniciat les laudes d’avui diu així (hem localitzat l’ofici de lectura corresponent al 2 d’octubre, traduït del llatí al català pel Centre de Pastoral Litúrgica):
| «Déu eternal i creador que el mar, la terra i els estels sol governeu, i amb equitat segons les obres deu a tots. |
| Que l’esperit superbiós i tots els seus coadjuvants tot condemnant al foc etern, consolidàreu els humils: |
| Amb confiança us demanem que ens deu aquests per defensors i que a través d’ells bonament ens allargueu els vostres dons. |
| Ells ens consolin en el plor, ells ens inflamin en amor, ens moguin sempre cap al bé, vencin del mal la fortitud. |
| Honor dels àngels, oh gran Déu, feu que avancem amb pas segur sota la guarda d’ells, perquè us puguem veure eternament. |
| Senyor dels àngels, uns bells cants d’honor us siguin dedicats, a vós, que a tots ens procureu els vostres dons celestials. Amén.». |
L’existència dels àngels està fora de dubte i sempre l’Església els ha venerat i n’ha difós el seu culte.
Gregori el Gran arriba a dir aquesta hipèrbole: «En gairebé totes les pàgines de les Sagrades Escriptures està continguda l’existència dels Àngels».
L’Antic Testament parla repetides vegades de la seva acció prodigiosa a favor dels homes: Un àngel avisa a Lot del perill que corre Sodoma i el càstig que rebrà aquesta ciutat. Un àngel conforta a la criada de Abraham, Agar, quan és acomiadada i camina pel desert. Un àngel socorre al profeta Elies i l’alimenta amb pa i aigua fresca per dues vegades quan marxa de la persecució de la reina Jezabel. Un àngel acompanya i omple de gràcia al jove Tobies i al seu pare i demés familiars. Gairebé tot el llibre de Tobies gira entorn a l’arcàngel Rafael. També en el Nou Testament apareix l’àngel alliberant a Pere de les cadenes i obrint-lo la porta de la presó…
A les nostres llars cristianes se’ns infon la devoció a l’Àngel de la nostra Guarda i se’ns recomana que no escoltem a l’àngel dolent que ens instigarà al pecat i que tractem d’escoltar sempre a l’Àngel bo que ens inspirarà el que hem de fer i hem d’evitar.
És doctrina admesa comunament que, al néixer, el Senyor ja ens assenyala un àngel per a la nostra custòdia i que cada família, cada poble, cada nació té el seu propi àngel. El savi Orígenes ja deia alguna cosa semblant en el segle III: «Sí, cadascun de nosaltres tenim un àngel que ens dirigeix, ens acompanya, ens governa, ens amonesta i presenta a Déu les nostres pregàries i bones obres».
Sant Bernat, abat i doctor de l’Església, es pregunta en un dels seus escrits: “Si Déu ens confia a cura dels seus àngels podem preguntar-nos: ¿Què és, Senyor, l’home, l’ésser humà, per què els doni tanta importància, per què te n’ocupis d’ell?”. I continua dient: “Perquè t’ocupes vertaderament d’ell, demostra la teva sol·licitud i el teu interès envers ell. Arribes fins enviar-li el vostre Fill únic, li infons el teu Esperit, fins i tot li promets la visió del teu rostre. I envies els esperits benaurats perquè ens serveixin i ens ajudin, els constitueixes en els nostres guardians, manes que siguin els nostres institutors”.
Us convido, benvolguts germans, a que donem gràcies a Déu per aquests àngels, missatgers del Senyor, que cuiden de nosaltres i que guien a les nostres passes. ¿No hauríem de resar-los més sovint, invocar-los més sovint i posar-nos sota la seva protecció més sovint?
II
Comunitat cristiana, comunitat parroquial, guardians de la societat
El Senyor ens ha enviat a ser sal de la terra i llum del món, ens ha enviat a anunciar la Bona Nova a tots els homes i dones de tots els temps. Així ho va dir el Senyor: “Aneu, doncs, a tots els pobles i feu-los deixebles meus, batejant-los en el nom del Pare i del Fill i de l’Esperit Sant i ensenyant-los a guardar tot allò que us he manat. Jo sóc amb vosaltres dia rere dia fins a la fi del món” (Mt 28,19-20).
I la nostra missió és que no es perdi la llavor del Regne que Déu ha dipositat en el cor de les persones (Les «sémina Verbi» de què parla el Concili Vaticà II). És a dir, que el Senyor ens confia l’ofici de vigilància i d’anunci missioner.
Cal vigilar que no s’apagui la llum en el cor dels joves batejats, dels joves de famílies cristianes. Per a això no cal deixar de resar perquè les futures generacions s’obrin a la Bona Nova de Jesús. Fa poc una família de Barcelona va poder participar en la Missa amb el Sant Pare. Després de la Missa van poder saludar-lo i, entre altres coses, li van dir al Papa: tenim una gran pena ja que alguns dels nostres fills no practiquen la fe i ni han batejat als seus fills. El Papa els va dir: “però Déu els vol. No deixin de confiar i posar-los en les seves mans de Pare”.
Vigilar és predicar, intentar transmetre la fe, però si no s’aconsegueix no hem de perdre l’esperança i seguir confiant en Déu que ho pot.
I la nostra missió és també és anunciar l’Evangeli, ser missioners en mig de la nostra societat. Com fer-ho?
Sense tenir por. Sense imposar sinó proposant. Com?
a.- Amb la santedat de vida. Els sants no necessiten parlar de la seva vida perquè són un testimoni, deia Henri Bergson.
b.- Amb la fraternitat. Les nostres comunitats, famílies, associacions cristianes, han de viure la fraternitat, l’amor de tal manera que impacti a la gent d’aquesta societat tan individualista i materialista, per no dir egoista.
c.- Amb el compromís de solidaritat. El Papa no oblida els pobres, dóna la mà a tots ells. Com vivim aquest compromís solidari, de caritat i d’amor amb els més necessitats? I no oblidem que necessitats no només són els que no tenen diners i treball, ho són també els que estan sols, malalts, necessitats d’afecte i els que no coneixen Déu.
Demanem al Senyor que us doni un cor gran per no buscar altra cosa que ajudar a la nostra societat a construir-se en pau, en llibertat i en el respecte dels drets humans.
Demanem al Senyor que us doni la força necessària per dur a terme el vostre treball sense perdre els nervis ni la pau. Tractant de ser bons àngels custodis de tota la gent.
Demanem al Senyor que ens doni la força necessària per ser evangelitzadors, missioners, apòstols, enmig del nostre món.
Que Déu us beneeixi i us acompanyi sempre. Que el Sant Àngel Custodi, el vostre patró, us guiï en el vostre treball i us condueixin a la pau i que, al final dels temps, us introdueixi en la presència de Déu i pugueu contemplar eternament el seu rostre. Que tingui cura de les vostres famílies i ens guiï en aquesta terra fins que assolim el goig de viure amb Déu per sempre. Amén.
+Joan Josep Omella
Arquebisbe de Barcelona
