Homilia del Sr. Cardenal Arquebisbe de Barcelona, Dr. Lluís Martínez Sistach, en la festa de la Sagrada Família, en la Basílica de la Sagrada Família. Barcelona 28 de desembre de 2014.
Amb joia celebrem avui a tota l’Església la festa de la Sagrada Família de Natzaret integrada per Jesús, Maria i Josep. I nosaltres teniu el privilegi de celebrar-ho en aquesta bellíssima i entranyable Basílica de la Sagrada Família que identifica arreu del món la nostra ciutat i la nostra comunitat cristiana de Barcelona.
La litúrgia renovada en el Concili Vaticà II ha volgut que celebrem aquesta festa de la Sagrada Família en el si de les festes de Nadal. Déu ens ha volgut salvar de la manera més adaptada a la nostra manera de ser: ha pres la nostra naturalesa humana i s’ha fet infant i ha nascut en el si d’una família, com ho fem tots. La família fonamentada en el matrimoni d’un home i d’una dona, és una institució creada per Déu, com ens explica el llibre del Gènesi de la Bíblia. I Déu quan ens salva no ha modificat el que ha creat i naixent en una família ha dignificat aquesta institució i serà Jesús qui elevarà el matrimoni a la dignitat de sagrament, d’un sagrament que significarà l’amor entre Crist i l’Església.
Avui venim a donar gràcies a Déu amb l’Eucaristia que Jesús neixi en la Sagrada Família de Natzaret i també venim a donar gràcies a Déu per aquest do tant preuat del matrimoni i de la família i per molts esposos que participen en aquesta festa i celebren els 25, els 50 o els 60 anys de la celebració del sagrament del seu matrimoni. Tots ens unim en la vostra acció de gràcies estimats matrimonis que celebreu aquest any el vostre jubileu.
La família és importantíssima pel bé de les persones, de la societat i de l’Església. La família és la primera escola de les virtuts i dels valors, on els fills són estimats no pel que tenen, sinó pel que són, amb un amor pur i gratuït per part dels pares i on els esposos s’estimen cercant sempre el bé de l’altre abans que el propi bé i trobant en el bé de l’altre la pròpia felicitat.
L’amor dels esposos en el matrimoni fa que aquest sigui signe de l’amor de Jesucrist a l’Església, de l’amor de Déu a la humanitat. Per això, els esposos es casen perquè s’estimen i volen formar amb els fills una autèntica comunitat de vida i d’amor.
L’amor autèntic i verdader dels esposos és per sempre i dura sempre, siguin quines siguin les circumstàncies de la vida. L’amor és més fort que la mort i l’egoisme, i creix fins i tot davant de les dificultats. El sagrament del matrimoni comporta una presència de Crist en l’amor dels esposos, en la seva vida conjugal i familiar. La pregària diària dels esposos, junts o per separat, i la celebració de l’Eucaristia dominical ajuden moltíssim al creixement de l’amor conjugal i familiar. La família que resa unida roman unida.
El drama de les separacions i dels divorcis són dissortadament força freqüents avui. És molt necessari formar bé als adolescents i joves per tal que puguin celebrar el sagrament del matrimoni per a tota la vida, oferint així a ells mateixos i als fills una llar plena d’amor i de pau, pel bé de la seva vida humana i cristiana. Els esposos i els fills han d’imitar les virtuts de la Sagrada Família de Natzaret, on Jesús, Maria i Josep s’estimaven i s’esforçaven per superar les dificultats, i el seu amor no quedava tancat en la seva família, sinó que estimaven Déu i als germans, compartint el que tenien amb els qui en tenien menys.
Les famílies cristianes sou esglésies domèstiques, com ens recorda el Concili Vaticà II. Avui, estimats esposos, el Papa Francesc ens demana que siguem evangelitzadors i missioners i que siguem una Església en sortida, que anem a les perifèries on hi ha la gent per anunciar-los Jesús i el seu Evangeli, per facilitar-los un encontre personal de cadascú amb Jesús perquè descobreixin així el sentit més autèntic i joiós de la seva vida.
Hem d’anar a les perifèries. Vosaltres famílies cristianes ja esteu en les perifèries, perquè a l’entorn on viviu hi ha moltes persones que no coneixen a Jesús o el coneixen malament. Penso que heu de prendre molta consciència que sou esglésies domèstiques que viviu en les perifèries. Així, com esglésies domèstiques podeu convidar els amics, els veïns, els familiars a la vostra llar per tal de compartir l’amistat i l’interès pels esdeveniments de la societat, del país, del món i de tots ells. Fàcilment serà possible un dia o un altre davant dels fets que vagin sortint en la conversa, fer referències a Jesús, llegir algun text de l’Evangeli i fer una pregària. Serà com un primer anunci de Jesús mort i ressuscitat per cadascun d’elles. Amb el temps és fàcil que els qui participen en aquestes reunions de la vostra església domèstica passin a l’església de la parròquia per integrar-se en la comunitat cristiana i celebrar la fe. Penso que en les grans ciutats, les famílies cristianes com esglésies domèstiques han de prendre consciència que han de ser evangelitzadores envers moltes persones que coneixen per diversos motius i que cal que siguin evangelitzades. Us encoratjo estimades famílies cristianes, a prestar aquest servei molt necessari i molt urgent.
María y José llevaron a Jesús al templo para presentarlo al Señor, como hemos escuchado en el evangelio. Los padres cristianos llevan también a sus hijos a la Iglesia para recibir el sacramento del bautismo, para presentarlos al Señor y para celebrar con el paso de los años la eucaristía dominical. La labor catequética de los padres, y en su defecto, de los abuelos, es muy importante y resulta muy difícil de substituir. Padres cristianos, procurad crear en vuestro hogar un clima de amor, de presencia de Jesús, de oración. Rezad en familia, rezad con vuestros hijos, rezad por vuestros hijos. Lo que sembráis quedará y dará sus frutos en un momento o en otro. No os desaniméis en vuestra tarea educadora y catequética.
Queridos esposos que celebráis este año vuestro jubileo matrimonial. Los 25, 50, 60 años de vida conyugal, es un testimonio muy necesario para los jóvenes. Les decís que un compromiso matrimonial por siempre es posible, realiza a las personas y hace felices, y que el amor si es auténtico crece con los años y las dificultades. Gracias por vivir vuestro compromiso matrimonial indisoluble.
Hoy es también la fiesta de los Santos Inocentes. El Papa Francisco dijo el día de Navidad: “Mi pensamiento se dirige hoy a todos los niños asesinados y maltratados, ya sea aquellos antes de ver la luz, privados del amor generoso de sus padres y sepultados por el egoísmo de una cultura que no ama la vida… También hoy en día su silencio impotente grita bajo la espada de tantos Herodes. En su sangre campea hoy la sombra de los actuales Herodes”.
En la Eucaristía pensamos en la Iglesia universal y pedimos por ella y por todos los pueblos. Lo hacemos hoy como lo hizo el Papa en la bendición Urbi et orbi: Pedimos por Nigeria, Libia, Sudán del Sur, La república Centroafricana y varias regiones de la República del Congo, Irak, Siria, Medio Oriente, Liberia, Sierra Leona y Guinea, para que la paz, el desarrollo y el bienestar sea patrimonio de todos los países del mundo.
El Papa ha pedido a nuestra Basílica, a la de Loreto (Italia) y a la de Nazaret que recemos por el Sínodo de los Obispos dedicado a la familia. Hoy lo hacemos de una manera especial para que el trabajo que se realiza en toda la Iglesia en el documento que servirá para la próxima Asamblea sinodal de octubre de 2015 preste un buen servicio a la familia en el mundo.
Acabo amb la pregària del Papa: “Feu, Sagrada Família de Natzaret, que el Sínode dels Bisbes pugui fer-nos conscients del caràcter sagrat i inviolable de la família i de la bellesa que el projecte de Déu li ha donat. Jesús, Maria i Josep escolteu i acolliu les nostres súpliques”.
