Homilia del Sr. Cardenal Arquebisbe de Barcelona, Dr. Lluís Martínez Sistach, en la Missa i processó del Corpus Christi. Catedral de Barcelona, 7 de juny de 2015
Celebrem amb goig la solemnitat del Cos i de la Sang de Crist, el Corpus Christi. És una festa eucarística i, per tant, una festa de l’amor a Déu i als germans. Aquesta festa històricament ha estat molt vinculada a la nostra Església de Barcelona i ens sentim hereus dels cristians que ens han precedit en moltes generacions i que també s’aplegaven per celebrar aquí el Corpus Christi.
Jesús en el Sant Sopar, en el Cenacle de Jerusalem, ens va manifestar el seu amor fins a l’extrem, deixant-nos el seu Cos i la seva Sang com aliment per a la nostra vida cristiana en aquest pelegrinatge que fem enmig del món camí de la Jerusalem celestial. L’encarnació del Fill de Déu en les entranyes virginals de Maria fou una gran manifestació de l’amor que el Senyor ens té a tots. Tanmateix ell fou encara més generós: ens donà la seva Paraula i també el seu Cos i la seva Sang.
Jesús ens dóna el seu Cos i la seva Sang mitjançant les espècies de pa i de vi, per deixar-nos el memorial del seu sacrifici d’amor infinit. En el Sant Sopar el Senyor es lliurà incruentament per a tota la humanitat, dient-nos les paraules que l’Evangeli d’avui ens ha recordat: “Això és el meu cos” i “això és la meva sang”. Aquest sacrifici incruent d’amor esdevingué cruent el Divendres Sant al Calvari on lliurà la seva vida per al perdó dels nostres pecats.
El Papa Francesc en la seva homilia d’aquesta festa, ha citat aquest text del Responsori de la segona lectura de l’Ofici de Lectures: “Reconeixeu en el pa el Cos que va ser clavat a la creu, i, en el calze, la Sang que vessà del costat obert. Preneu, doncs, i mengeu el Cos de Crist i beveu la Sang de Crist, els qui ja sou membres del Crist. Per no desunir-vos, mengeu el pa de la unitat; per no viciar-vos, beveu el vi del vostre rescat”.
L’Eucaristia és el sagrament de la unitat i de la comunió de l’Església. El Cos i la Sang de Crist alimenta la nostra vida d’amor als germans perquè és el mateix Senyor que viu i actua en tots els membres de l’Església. Amb la comunió eucarística l’Església és consolidada en la seva unitat de Cos de Crist. Sant Pau es refereix a aquesta eficàcia unificadora de la participació al banquet eucarístic quan escriu als Corintis: “La copa de benedicció que nosaltres beneïm, ¿no és comunió amb sang de Crist? El pa que partim, ¿no és comunió amb el cos de Crist? El pa és un de sol, i per això nosaltres, ni que siguem molts, formem un sol cos, perquè tots participem d’aquest únic pa” (1Co 10, 16-17).
El Papa Francesc ens diu que l’Eucaristia ens permet no desunir-nos, perquè és vincle de comunió, és compliment de l’Aliança, és signe vivent de l’amor de Crist que s’ha humiliat per convertir-se en el nostre aliment d’amor i d’unitat en l’Església i en la humanitat (Homilia de Corpus Christi de 2015).
L’Eucaristia impedeix que puguem viciar-nos per les idolatries del nostre temps: l’aparentar, el consumir, el propi jo en el centre de tot. Tot això envileix la nostra vida cristiana, ens fa cristians mediocres, insípids, pagans, ens diu el Papa Francesc.
Jesús va vessar la seva sang per rentar-nos per tal que fóssim purificats de tots els nostres pecats. Nosaltres som pobres pecadors, però la Sang de Crist ens allibera dels nostres pecats i ens restitueix la nostra dignitat cristiana. L’Eucaristia no és un premi per als cristians perfectes, sinó l’aliment habitual dels que fem camí cap a la pàtria del cel. Més que pa dels àngels, és pa dels vianants, provisió per a la travessa que és la nostra vida en aquest món.
La festa de Corpus Christi és també la festa l’amor fratern. L’Eucaristia és el sagrament de l’amor a Déu i als germans i per celebrar l’Eucaristia hem de tenir un cor que estimi als amics i als enemics. La manca d’amor impedeix poder celebrar degudament aquest sagrament de l’amor.
L’Església primitiva va iniciar una tradició que uneix la Fracció del pa – l’Eucaristia – amb la comunicació cristiana dels béns. Això és visible amb la col·lecta que es fa en la missa, per tal de fer les nostres ofrenes per ajudar les persones necessitades. Per això, amb motiu del Corpus Christi, les Càritas diocesanes hem presentat a les comunitats diocesanes i a la societat el treball que l’Església fa en l’ajut als pobres.
Si bien parece que la crisis económica está terminando, sin embargo en Cáritas y en las parroquias vemos que las consecuencias negativas de la crisis hacen sufrir todavía a muchísimas personas y familias. En Cáritas, que es la Iglesia que ayuda a las personas necesitadas, constatamos que la pobreza se hace todavía más crónica, más extensa, más intensa, más profunda y más autóctona.
La generosidad del Señor dándonos su Cuerpo y su Sangre nos estimula a compartir nuestra vida y nuestros bienes con las personas más necesitadas. Si dejáramos de ser solidarios con ellas, nos situaríamos fuera de la voluntad de Dios y de su proyecto. Papa Francisco afirma que “el corazón de Dios tiene un lugar preferencial para los pobres, tanto que él mismo ‘se hizo pobre’ (2 Co 8,9)” (Evangelii gaudium, 197). Por esto, el Papa ha manifestado que “quiero una Iglesia pobre para los pobres. Ellos tienen mucho que enseñarnos” (Id. n. 198). Es necesario que nos dejemos evangelizar por los pobres. Somos llamados a descubrir a Cristo en los pobres, a prestarles nuestra voz en sus causas, pero también a ser sus amigos, a escucharlos, a interpretarlos y a recoger la misteriosa sabiduría que Dios quiere comunicarnos a través de ellos.
En esta fiesta de Corpus Christi tenemos el gozo de celebrar este misterio y también alabarlo y cantarlo por las calles de nuestra ciudad. La procesión que haremos al final de la misa, manifestará nuestro reconocimiento por todo el camino que Dios nos ha hecho recorrer a través del desierto de nuestras pobrezas, para enriquecernos con su amor mediante el sacramento de su Cuerpo y de su Sangre.
Papa Francisco en su homilía del Corpus ha dicho que “veneramos en nuestro corazón a los hermanos y hermanas a los cuales se les ha pedido el sacrificio de la vida por fidelidad a Cristo; su sangre, unida a la del Señor, es prenda de paz y de reconciliación para nuestro mundo entero”. Son los mártires de hoy en diversos países. Son semilla de nuevos cristianos.
San Juan Pablo II decía que “hay una analogía profunda entre el sí de María a las palabras del ángel i el amén que cada cristiano pronuncia cuando recibe el cuerpo del Señor. A María se le pidió creer que Aquel que ella concibió ‘por obra del Espíritu Santo’ era el ‘Hijo de Dios’ (cf. Lc 1, 30-35). En continuidad con la fe de la Madre de Dios, en el Misterio eucarístico se nos pide creer que el mismo Jesús, Hijo de Dios e Hijo de María, se hace presente con todo su ser humano-divino en las especies del pan y del vino” (L’Església viu de l’Eucaristia, n. 55).
