Homilia del cardenal en la Solemnitat de la Immaculada

Homilia del Sr. Cardenal Arquebisbe de Barcelona, Dr. Lluís Martínez Sistach, en la Solemnitat de la Immaculada Concepció. Catedral de Barcelona, 8 de desembre de 2015.

Ens hem reunit amb goig per celebrar l’Eucaristia amb motiu de la solemnitat de la Immaculada Concepció de Maria. És una festa molt important de la nostra Mare del cel. I ho fem en l’inici de l’Any Sant extraordinari dedicat a la Divina Misericòrdia. Avui aquest Any s’inicia a Roma obrint la porta santa o de la misericòrdia en la Basílica de Sant Pere del Vaticà pel Papa Francesc.

En la Bíblia hi trobem sovint la misericòrdia de Déu envers tots els homes. Hi trobem també el pecat dels homes, si bé surt també el perdó de Déu fruit de la misericòrdia divina. Tots ens fem alguna vegada aquesta pregunta: ¿D’on procedeix el mal? Especialment per a un creient, l’interrogant és encara més profund: si Déu, que és Bondat absoluta, ho ha creat tot ¿d’on ve el mal? Les primeres pàgines de la Bíblia, les pàgines del Gènesi, responen precisament a aquesta pregunta fonamental que interpel·la a cada generació humana, amb la narració de la creació i de la caiguda dels nostres primers pares: Déu ha creat tot perquè existeixi. Déu va crear en particular l’home a la seva pròpia imatge. Però Déu no va crear la mort, sinó que aquesta va entrar en el món per l’enveja del diable, el qual, rebel·lant-se contra Déu, enganyà també als homes, induint-los a la rebel·lió. És el drama de la llibertat que Déu accepta fins al fons per amor, però prometent que hi haurà un fill de dona que esclafarà el cap de l’antiga serp.

Aquesta dona és la Dona predestinada a ser Mare del Redemptor, Mare d’Aquell que es va humiliar fins a l’extrem per retornar-nos a nosaltres la nostra dignitat original. Aquesta Dona, als ulls de Déu, té des de sempre un rostre i un nom: “Plena de Gràcia” (Lc 1, 28), com la saludà l’àngel en visitar-la a Natzaret i avui hem escoltat en l’Evangeli que hem proclamat. Ella és la nova Eva, esposa del nou Adam, destinada a ser mare de tots els redimits. Sant Andreu de Creta escrigué: “La Theotókos  Maria, el refugi comú de tots els cristians, fou la primera en ser alliberada de la primitiva caiguda dels nostres primers pares”. En l’oració col·lecta de la missa hem pregat dient “preparà una digna estança per al seu Fill, i en previsió de la seva mort, la preservà de tota màcula de pecat”.

La Immaculada Concepció és una veritat de la fe que els cristians hem de creure. Fou el Papa Pius IX, l’any 1854, qui va proclamar aquest dogma de fe, fonamentant-se en la fe de l’església sobre aquest misteri marià. Recordem les paraules del Papa: “La Benaurada Verge Maria, des del primer instant de la seva concepció, per una gràcia i un favor singular de Déu totpoderós, en virtut dels mèrits de Jesucrist, Salvador del llinatge humà, va ser preservada intacta de tota màcula de pecat original”.

Malgrat aquesta prerrogativa que Maria va rebre de Déu, ella és una criatura humana com tots nosaltres, és un brot de la nostra nissaga. Ella també fou redimida pels mèrits infinits del Fill de les seves entranyes virginals. Per això ella està molt a prop nostre i la podem imitar en les actituds que tingué i que es fan ben paleses en el fragment evangèlic de l’anunciació que hem escoltat.

En el fragment de l’Evangeli d’avui hem escoltat com l’àngel comunica a Maria la missió que Déu li confiava. L’àngel li digué: “Déu t’ha concedit el seu favor. Tindràs un fill i li posaràs el nom de Jesús. Serà gran i l’anomenaran Fill-de-l’Altíssim”. I Maria va acceptar generosament aquesta vocació divina, dient: “Sóc l’esclava del Senyor: que es compleixin en mi les teves paraules”. Aquesta fou l’actitud i l’actuació constant de Maria, de la “Plena de gràcia”. I aquesta és l’actitud i l’actuació que la nostra Mare del cel vol que tinguem tots nosaltres. Ens ho va dir en les noces de Canà, amb aquelles paraules que va dirigir als qui servien en el banquet de noces: “Feu tot el que Jesús us digui”.

Comencem aquest Any Sant essent misericordiosos com ho és el Pare del cel. Tots necessitem del perdó, del consol, de la comprensió i de la misericòrdia del Senyor. El Papa Francesc ens diu en la butlla El rostre de la misericòrdia, que “l’Església viu un desig inesgotable d’oferir misericòrdia, fruit d’haver experimentat la infinita misericòrdia del Pare i la seva força difusiva” (N. 13).

El Papa ha volgut que aquest Any Sant sigui molt viscut per totes les Esglésies diocesanes. Per això ha determinat que el diumenge següent s’obri una Porta Santa o Porta de la Misericòrdia a cada catedral. En aquest Any hem de redescobrir més i més la joia del sagrament de la reconciliació o penitència. El Papa ens diu que està esperançat pel que fa al sagrament del perdó i escriu: “Moltes persones estan tornant a apropar-se al sagrament de la reconciliació, entre els quals molts joves, que en una experiència així solen retrobar el camí per tornar al Senyor per viure un moment d’intensa pregària i redescobrir el sentit de la pròpia vida” (N. 17). Ens cal a tots posar al centre amb convenciment el sagrament de la reconciliació, perquè ens permet experimentar en carn pròpia la grandesa de la misericòrdia. La celebració de la confessió serà per a cada penitent font de veritable pau interior.

En este Año Santo de la misericordia divina, el Papa nos pide realizar lo que es tradicional en la Iglesia, entre los cristianos: las obras de misericordia espirituales y corporales. Estas obras son fruto y expresión de nuestro amor fraterno y del camino de nuestra santidad. Coincide con las palabras de Jesús cuando nos presentemos delante de Él: dar de comer al hambriento, acoger al forastero, asistir a los enfermos, consolar al triste, etc. “No nos podemos escapar de las palabras del Señor y de acuerdo con ellas seremos juzgados”, nos dice Francisco. Y el Papa cita, al tratar este punto, unas palabras de San Juan de la Cruz: “A la tarde, te examinarán en el amor” (Paraules de llum i amor, 57; MV, 4).

María vivió intensamente la misericordia del Señor, porque ella fue saludada por el ángel como “llena de gracia”. Así la invocamos en el Avemaría y en la Salve Regina. Hemos de imitarla. Así se realizará lo que nos dice el Papa Francisco: “¡Como deseo que los años venideros estén impregnados de misericordia para poder ir al encuentro de cada persona llevando la bondad y la ternura de Dios. Que a todos, creyentes y lejanos, pueda llegar el bálsamo de la misericordia como signo del Reino de Dios que está ya presente en medio de nosotros” (N.5).