Homilia del Cardenal en el Congreso de Pastoral de las Grandes Ciudades

Homilia del Sr. Cardenal Arquebisbe de Barcelona, Dr. Lluís Martínez Sistach, en la celebració de la Paraula de l’acte realitzat a la Basílica de la Sagrada Família, amb motiu del Congrés Internacional de Pastoral de les Grans Ciutats, Barcelona, 25 de novembre de 2014

Celebrem la 2ª etapa del Congrés Internacional de Pastoral de les grans Ciutats, per ajudar a una millor presència de l’Església en les grans concentracions urbanes del món. Com ens demana el Papa Francesc, volem sortir a les perifèries geogràfiques i existencials, desitgem que l’Església sigui una Església samaritana enmig de les nostres ciutats del món.

El Papa Francesc ens diu que Déu viu en la ciutat, que ens cal contemplar la ciutat amb una mirada contemplativa, una mirada de fe que ens fa descobrir la presència de Déu, i que es manifesta en el desig i l’esforç de moltes persones per la fraternitat, la solidaritat i la justícia. Aquesta mirada de fe vers les nostres grans ciutats ens ajuda a estimar-les, a no veure-hi només o principalment tot allò que és negatiu i dolent, i a descobrir millor totes les meravelles que Déu fa en els ciutadans i en les realitats de les grans concentracions urbanes.

Han vingut a Barcelona pastors –cardenals i arquebisbes– de grans ciutats del món. Els hi donem la benvinguda molt cordial. Les Esglésies diocesanes dels pastors que ens hem reunit a Barcelona sumen uns dos cents milions de persones. Aquests dies a Barcelona ens hem deixat interpel·lar pel que ens han dit els experts sociòlegs, pastoralistes i teòlegs sobre la realitat de les megàpolis, els reptes i els desafiaments, les dificultats i els avantatges que ofereixen les grans ciutats a la missió evangelitzadora de l’Església, per tal que aquesta i que els cristians urbans, serveixin més i millor als homes i dones practicant les obres de misericòrdia corporals i espirituals.

Ens acull aquesta magnífica i singular Basílica de la Sagrada Família, ubicada en el bell mig geogràfic de la nostra ciutat metropolitana de Barcelona. Antoni Gaudí i tots els constructors de catedrals, volien fer realitat simbòlica de la nova Jerusalem que davalla del cel, el temple singular que projectaven i construien. Tanmateix, avui la realitat eclesial de la comunitat diocesana reunida per lloar Déu amb la Paraula i la música, manifesta esplendorosament l’Església de Crist que fa present el que ens ha dit la lectura de l’autor de l’Apocalipsi. Ja ha començat a realitzar-se el que ens ha dit aquest text de la Paraula de Déu.

Aquesta Jerusalem baixada del cel, venint de Déu, ciutat santa, abillada com una núvia que s’engalana pel seu espòs, és l’Església una i única del Crist, estesa d’Orient a Occident, el tabernacle on Déu habita amb els homes i dones de la humanitat. Nosaltres som el seu poble i Ell és el nostre Déu que és amb nosaltres. El cristianisme començà a la ciutat de Jerusalem amb la mort i resurrecció del Senyor i d’allí l’Evangeli s’expandí a les altres ciutats. Les nostres grans urbs són les ciutats de Déu i dels homes i dones que desitgen amb esperança una ciutat on Déu eixugarà totes les llàgrimes, on no existirà la mort, el dol, ni crims ni sofriment. Tot això és el que desitgem i el que per la presència de Déu en les ciutats, en les seves llars, en els seus carrers i les seves places, poc a poc es va assolint. Tanmateix, aquests desitjos s’assoliran plenament en la Jerusalem celestial, quan “les coses d’abans hauran passat” i el qui seu al tron digui “jo faig que tot sigui nou” i quan veurem “un cel nou i una terra nova”. Amen. Al·leluia.