(Domingo, 29/06/2014) Celebramos este domingo la solemnidad de los apóstoles san Pedro y san Pablo, y también es el Día del Papa, una buena ocasión para recordar la función del obispo de Roma en la Iglesia y en el mundo, para dar gracias por su ministerio y para orar por la persona e intenciones del […]
27 Jun, 2014
Església de Barcelona
(Domingo, 29/06/2014)
Celebramos este domingo la solemnidad de los apóstoles san Pedro y san Pablo, y también es el Día del Papa, una buena ocasión para recordar la función del obispo de Roma en la Iglesia y en el mundo, para dar gracias por su ministerio y para orar por la persona e intenciones del Papa, haciendo así lo que él tan a menudo nos pide: que recemos por él.
La fe cristiana se fundamenta en el testimonio de los apóstoles. Jesús escogió a los Doce «para que estuvieran con él y para enviarlos a predicar». Los apóstoles Pedro y Pablo son las dos columnas de la Iglesia: Pedro, el líder en la confesión de la fe; Pablo, el que la puso a plena luz. Pedro instituyó la primera Iglesia con el resto de Israel. Pablo evangelizó a los otros pueblos llamados a la fe. Esto es lo que expone el prefacio de la solemnidad de estos dos apóstoles.
El apóstol Pedro fue uno de los primeros llamados por Jesús y siempre ocupa un lugar preeminente en los evangelios. Esta primacía la pone de relieve el Señor con estas palabras que le dirigió: «Tú eres Pedro. Sobre esta piedra edificaré mi Iglesia, y el poder del infierno no la derrotará». El ministerio de Pedro proviene de la voluntad de Jesús, que quiso que él y sus sucesores fueran instrumentos a través de los cuales el Espíritu Santo constituye y mantiene la unidad de la Iglesia.
El oficio de Pedro y de sus sucesores está constitutivamente e íntimamente relacionado con Jesucristo. Viene directamente de él, siempre se refiere a él y a su presencia viva como cabeza y pastor invisible y supremo de la Iglesia, y el ejercicio de su servicio se ordena a conducir y a confirmar a toda la Iglesia en la comunión llena de verdad y de vida con Jesucristo.
Los cristianos, en el Día del Papa, debemos agradecer al Señor el ministerio de Pedro y de sus sucesores. El papa Francisco, en el acto de la canonización de san Juan XXIII y san Juan Pablo II, dijo que éstos fueron una gran bendición para la Iglesia y para el mundo, porque «colaboraron con el Espíritu Santo para restaurar y actualizar la Iglesia según su fisonomía originaria, la fisonomía que le dieron los santos a lo largo de los siglos.»
Como ejemplo de ello, el papa Francisco añadió que «en la convocatoria del Concilio, san Juan XXIII demostró una delicada docilidad al Espíritu Santo, se dejó conducir por él y fue para la Iglesia un pastor, un guía-guiado, guiado por el Espíritu. Este fue su gran servicio a la Iglesia; por eso me gusta pensar en él como el Papa de la docilidad al Espíritu Santo». Haciendo referencia a este servicio de los sucesores de Pedro a la Iglesia y al mundo, el Papa actual dijo que san Juan Pablo II fue el Papa de la familia. Y pidió a estos dos santos predecesores suyos que intercedan por la Iglesia para que, durante estos dos próximos años de camino sinodal sobre la familia y con las familias, ésta sea dócil al Espíritu Santo en el servicio pastoral a la familia.
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt arrelada a l'Aragó vol fer arribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis mateixos del cristianisme (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a partir de l'època moderna que el Pilar esdevé un gran santuari marià de la Península Ibèrica, amb una irradiació vers l'Amèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
La Pastoral Familiar presenta el seu Pla estratègic 2026–2029.El full de ruta s'ha presentat durant la Jornada d'inici de curs del Secretariat aquest dimecres a Barcelona, presidida pel bisbe Mons. David Abadías.✍️ ...