Carta dominical | «La vida contemplativa, savia para el mundo»

Hoy, domingo de la Santísima Trinidad, celebramos la Jornada Pro Orantibus. En esta Jornada estamos invitados a rezar por todas aquellas personas que dedican su vida a orar por la Iglesia y por el mundo. Vivimos en una sociedad materialista, acostumbrada a las prisas, en la que se valora más el tener y el hacer […]

09 Jun, 2022
Església de Barcelona

Hoy, domingo de la Santísima Trinidad, celebramos la Jornada Pro Orantibus. En esta Jornada estamos invitados a rezar por todas aquellas personas que dedican su vida a orar por la Iglesia y por el mundo.

Vivimos en una sociedad materialista, acostumbrada a las prisas, en la que se valora más el tener y el hacer que el ser. Es por ello que muchas personas no comprenden bien la vocación a la vida contemplativa. Sin embargo, como dice el papa Francisco, nuestro mundo necesita a los contemplativos y a las contemplativas, «como el marinero en alta mar necesita el faro que indique la ruta para llegar al puerto.» (Constitución apostólica Vultum Dei quarere, 6)

Los monjes y las monjas se retiran del mundo para vivir de manera humilde y discreta. Es semejante a la vida oculta de Jesús en Nazaret, junto a María y a José. Nos puede parecer una vida en la que no sucedió nada extraordinario. Sin embargo, en ella Jesús se fue preparando para la misión que Dios le había encomendado. Las personas que se consagran a la vida contemplativa nos ayudan a valorar más nuestra vida sencilla de cada día. Es en la vida ordinaria donde nos encontramos con Dios y aprendemos a amar a nuestros hermanos.

Muchos contemplativos habitan en el corazón de las ciudades, pero también en lugares apartados en íntima comunión con la naturaleza. Viven la mayor parte de la jornada en soledad, rodeados de silencio. Este silencio no es solamente una ausencia de ruido. Es un silencio habitado por la Trinidad. Los contemplativos no necesitan palabras para manifestar su amor a Cristo. El testimonio de la vida monástica puede ayudarnos, en un mundo lleno de ruido, a encontrar un tiempo de silencio para estar a solas con el Señor.

La oración es la tarea principal de todo aquel que ha recibido del Señor la llamada a la vida contemplativa. A través de la oración, los contemplativos participan en las alegrías y en los sufrimientos de los hombres y mujeres de su tiempo. La oración no les aísla del mundo, sino que les une a Dios y a sus hermanos. La oración lleva el sello de la Santísima Trinidad. Así lo expresó Sor Isabel de la Trinidad: «Oh mis tres, mi todo, mi bienaventuranza, soledad infinita, inmensidad en que me pierdo, me entrego a Vos como una presa. Sumergíos en mí para que yo me sumerja en Vos, hasta que vaya a contemplar en vuestra luz el abismo de vuestras grandezas».

Y es que cuando oramos vamos al encuentro del Padre, a través de Cristo, movidos por el Espíritu Santo. Los contemplativos nos enseñan a encontrar a Dios en la creación, en los acontecimientos de nuestra vida y en el dolor de los pobres, de los enfermos y de los que sufren la soledad.

Queridos hermanos y hermanas, tal como decía una religiosa, la vida contemplativa se puede comparar a las raíces de un árbol. Estas permanecen siempre ocultas, pero por medio de la oración hacen que la savia llegue a todo el árbol de la Iglesia y del mundo. Oremos a la Santísima Trinidad por todos aquellos que han recibido la vocación a la vida contemplativa.

† Cardenal Juan José Omella Omella
Arzobispo de Barcelona

Escucha la carta dominical en la voz del cardenal arzobispo de Barcelona.

Te interesará…

Síguenos

Facebook
⏳ Últims dies per apuntar-se a la 2a edició del Curs d'Orientador en Prevenció de Riscos Psicosocials a l'Església. El curs està destinat a tota la comunitat eclesial, en especial als laics que, d’una manera o altra, estan vinculats a una parròquia o realitat eclesial diocesana, a fi que puguin exercir com a Orientadors dins el seu àmbit diocesà.✍🏻 Més informació i matrícula a: www.iscreb.org/ca/formacio/linies-formatives/curs-dorientador-en-prevencio-de-riscos-psicosocials... ... Ver másVer menos
View on Facebook
🙏 SOLEMNITAT DE LA MARE DE DÉU DE LA MERCÈ 🙏Barcelona celebra la seva patrona! 💛L'arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, presidirà la Missa solemne amb motiu de la festivitat de la Mare de Déu de la Mercè, patrona de la ciutat.📅 24 de setembre🕥 A les 10:30h📍 A la Basílica de la Mercè 🎟️ L’aforament és limitat i ja està complet. Per accedir cal entrada especial.Vivim junts aquesta festa tan especial per a Barcelona i per a tots els barcelonins i barcelonines.Que la Mare de Déu de la Mercè ens acompanyi i ens protegeixi! 🕊️ ... Ver másVer menos
View on Facebook

2 weeks ago

Arquebisbat de Barcelona
⛪ Descobrir una església és també descobrir la història d'un poble. #SantFeliuFeliu de Cabrera de Mar hi trobem molt més que un temple: una antiga església fortalesa construïda al segle XVI, pensada també per protegir els veïns dels atacs de pirates i bandolers.L'historiador i feligrès Jaume Molinos ens mostra alguns dels seus elements més singulars.▶️ Descobreix la història i el patrimoni d'aquest temple de l'Arxipr#esglésiabarcelona#maresmei#cabrerademara#patrimonireradeMar #Patrimoni ... Ver másVer menos
View on Facebook
Nascut a Montpeller (Llenguadoc), cap al 1350, Roc vengué tot el que tenia i inicià un pelegrinatge per Itàlia en què es dedicà a atendre les moltes víctimes de la pesta negra que assolava Europa. Va morir abans de fer quaranta anys, i ben aviat assolí una gran popularitat com a advocat contra la pesta i altres epidèmies. Canonitzat el 1629. «Se’l representa vestit de pelegrí, amb la cama nafrada (que ensenya) i un gos al seu costat. Nosaltres, fàcilment amaguem les nostres ferides (defectes, manies, misèries...). Això no ens prova, ens debilita, fa que la gent malparli. I si tens el valor, com Sant Roc, de “mostrar les teves ferides”?» (Anselm Grün, monjo i psicòleg).«Quan Sant Roc tomba l’espatlla, el temps canvia», segona una dita popular. ... Ver másVer menos
View on Facebook
El Papa Pius XII (01.11.1950) proclamà que «l'Augusta Mare de Déu obtingué finalment ser pujada en cos i ànima a la glòria del cel» quan encara eren recents els horrors de la Segona Guerra Mundial. El conflicte havia massacrat milions de cossos, morts a les trinxeres, als camps de concentració o a les mateixes ciutats per efecte dels bombardejos. En aquest context, la festa d'avui ens parla que el cos humà té un valor transcendent i forma part indissoluble de la unitat de la persona.Solemnitat de l’Assumpció de la benaventurada Mare de Déu, Mare del nostre Déu i Senyor Jesucrist, que, acabat el curs de la seva vida a la terra, va ser elevada en cos i ànima a la glòria dels cels. Aquesta veritat de fe, rebuda de la tradició de l'Església, va ser definida solemnement pel papa Pius XII (1950).«Per la Mare de Déu d’agost, a les set ja és fosc», segons una dita popular. ... Ver másVer menos
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangelio del día

La criatura que hay en ella viene del Espíritu Santo.

(Mt 1,1-16.18-23)