Carta dominical | «La vida contemplativa, saba per al món»

Avui, diumenge de la Santíssima Trinitat, celebrem la Jornada Pro Orantibus. En aquesta Jornada estem convidats a pregar per totes aquelles persones que dediquen la seva vida a pregar per l’Església i pel món.

Vivim en una societat materialista, acostumada a les presses, en la qual es valora més tenir i fer que ésser. És per això que moltes persones no comprenen bé la vocació a la vida contemplativa. No obstant això, com diu el papa Francesc, el nostre món necessita els contemplatius i les contemplatives, «com el mariner en alta mar necessita el far que indiqui la ruta per arribar al port.» (Constitució apostòlica Vultum Dei quarere, 6)

Els monjos i les monges es retiren del món per viure de manera humil i discreta. És semblant a la vida oculta de Jesús a Natzaret, al costat de María i de Josep. Ens pot semblar una vida en la qual no va passar res d’extraordinari. Tanmateix, Jesús es va anar preparant per a la missió que Déu li havia encomanat. Les persones que es consagren a la vida contemplativa ens ajuden a valorar més la nostra vida senzilla de cada dia. És en la vida ordinària on ens trobem amb Déu i aprenem a estimar els nostres germans.

Molts contemplatius viuen al cor de les ciutats, però també en llocs apartats en íntima comunió amb la naturalesa. Viuen la major part del dia en solitud, envoltats de silenci. Aquest silenci no és solament una absència de soroll. És un silenci habitat per la Trinitat. Els contemplatius no necessiten paraules per a manifestar el seu amor a Crist. El testimoni de la vida monàstica pot ajudar-nos, en un món ple de soroll, a trobar un temps de silenci per estar a soles amb el Senyor.

La pregària és la tasca principal d’aquells que han rebut del Senyor la crida a la vida contemplativa. A través de la pregària, els contemplatius participen en les alegries i en els sofriments dels homes i dones del seu temps. La pregària no els aïlla del món, sinó que els uneix a Déu i als seus germans. La pregària porta el segell de la Santíssima Trinitat. Així ho va expressar Sor Isabel de la Trinitat: «Oh els meus tres, el meu tot, la meva benaurança, solitud infinita, immensitat en què em perdo, m’entrego a Vós com una presa. Submergiu-vos en mi perquè jo em submergeixi en Vós, fins que contempli en la vostra llum l’abisme de la vostra grandesa».

I és que quan preguem anem a l’encontre del Pare, a través de Crist, moguts per l’Esperit Sant. Els contemplatius ens ensenyen a trobar Déu en la creació, en els esdeveniments de la nostra vida i en el dolor dels pobres, dels malalts i dels que pateixen solitud.

Benvolguts germans i germanes, tal com deia una religiosa, la vida contemplativa es pot comparar a les arrels d’un arbre. Aquestes romanen sempre ocultes, però per mitjà de la pregària fan que la saba arribi a tot l’arbre de l’Església i del món. Preguem a la Santíssima Trinitat per tots aquells que han rebut la vocació a la vida contemplativa.

† Card. Joan Josep Omella
Arquebisbe de Barcelona

Escolta la carta dominical en la veu del cardenal arquebisbe de Barcelona.