Carta dominical | «L’Esperit Sant, llum en el camí sinodal»

Aquest diumenge de Pentecosta culmina el temps pasqual. El dia de la Pentecosta, cinquanta dies després de la Resurrecció del Senyor, l’Esperit Sant comunicat per Crist als seus apòstols manifesta la seva presència i la seva acció.  A partir de llavors, l’Esperit Sant no ha cessat de guiar l’Església, de rejovenir-la i de menar-la a […]

02 Juny, 2022
Església de Barcelona

Aquest diumenge de Pentecosta culmina el temps pasqual. El dia de la Pentecosta, cinquanta dies després de la Resurrecció del Senyor, l’Esperit Sant comunicat per Crist als seus apòstols manifesta la seva presència i la seva acció.  A partir de llavors, l’Esperit Sant no ha cessat de guiar l’Església, de rejovenir-la i de menar-la a la unió total amb Crist (cf. Lumen Gentium 4).

L’Esperit Sant, que, com ens diu el Credo, «infon la vida» i «parlà per boca dels profetes», ja actuava des del començament de l’univers. Ell preparava en el poble d’Israel l’Església de Crist. Jesús, durant tota la seva vida terrenal, va estar inspirat per l’Esperit Sant, el qual es va manifestar plenament als creients el dia de la Pentecosta.

Ben conscient de la presència i missió de l’Esperit Sant en l’Església i en el món, el papa Francesc ha invitat tota l’Església a recórrer l’anomenat «camí sinodal», com a preparació del Sínode dels bisbes de l’octubre de 2023. Aquest itinerari es realitza en tres anys i en tres etapes: la diocesana, la continental i la universal.

Ens trobem ara en la fase diocesana, que a Barcelona va culminar el passat 29 de maig en una jornada al col·legi Maristes-La Immaculada. El terme «sinodalitat» significa «caminar junts». L’any 2021, en l’homilia de la missa d’obertura del camí que estem fent en el si de l’Església, el papa Francesc centrava l’atenció en tres verbs: trobar, escoltar, discernir. Això és el que volem fer i no únicament ara, sinó que volem que sigui una manera de treballar permanent en les nostres comunitats. És un camí de renovació per escoltar el que l’Esperit Sant diu a les esglésies.

Estem, doncs, cridats a fer un exercici de discerniment. El discerniment és el cinquè objectiu fonamental del nostre Pla Pastoral Diocesà que estem treballant aquest curs. Per arribar-hi ens «cal tenir una oïda ben fina per saber escoltar l’Esperit i un cor ben disposat per acomplir el que ens diu». Per fer el que ens diu l’Esperit, «no serveixen ni les propostes místiques sense un fort compromís social i missioner, ni els discursos i praxis socials o pastorals sense una espiritualitat que transformi els cors» (Evangelii Gaudium 262). Se’ns demana viure una «mística dels ulls oberts».

Benvolguts germans i germanes, si volem fer el «camí sinodal» ens cal, sobretot, pregar a l’Esperit Sant. Ho podem fer amb la pregària que ens proposa el Sant Pare i que demana, entre altres coses: «Ensenya’ns el camí, mostra’ns com assolir la meta, impedeix que perdem el rumb com a persones dèbils i pecadores, no permetis que la ignorància ens porti per falsos camins».

† Card. Joan Josep Omella
Arquebisbe de Barcelona

Escolta la carta dominical en la veu del cardenal arquebisbe de Barcelona.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

No calia, precisament en dissabte, deslligar aquesta filla d’Abraham.

(Lc 13,10-17)