Carta dominical | «El Espíritu Santo, luz en el camino sinodal»

Este domingo de Pentecostés culmina el tiempo pascual. El día de Pentecostés, cincuenta días después de la Resurrección del Señor, el Espíritu Santo comunicado por Cristo a sus apóstoles manifiesta su presencia y su acción. A partir de entonces, el Espíritu Santo no ha cesado de guiar a la Iglesia, de rejuvenecerla y de llevarla […]

02 Jun, 2022
Església de Barcelona

Este domingo de Pentecostés culmina el tiempo pascual. El día de Pentecostés, cincuenta días después de la Resurrección del Señor, el Espíritu Santo comunicado por Cristo a sus apóstoles manifiesta su presencia y su acción. A partir de entonces, el Espíritu Santo no ha cesado de guiar a la Iglesia, de rejuvenecerla y de llevarla a la unión total con Cristo (cf. Lumen Gentium 4).

El Espíritu Santo, que, como nos dice el Credo, es el «Señor y dador de vida» y «habló por los profetas», ya actuaba desde el comienzo del universo. Él preparaba en el pueblo de Israel la Iglesia de Cristo. Jesús, durante toda su vida terrenal, estuvo inspirado por el Espíritu Santo, quien se manifestó plenamente a los creyentes el día de Pentecostés.

Muy consciente de la presencia y misión del Espíritu Santo en la Iglesia y en el mundo, el papa Francisco ha invitado a toda la Iglesia a recorrer el llamado «camino sinodal», como preparación del Sínodo de los obispos de octubre de 2023. Este itinerario se realiza en tres años y en tres etapas: la diocesana, la continental y la universal.

Nos encontramos ahora en la fase diocesana, que en Barcelona culminó el pasado 29 de mayo en una jornada celebrada en el colegio Maristas-La Inmaculada. El término «sinodalidad» significa «caminar juntos». En 2021, en la homilía de la misa de apertura del camino que estamos haciendo en el seno de la Iglesia, el papa Francisco centraba la atención en tres verbos: encontrar, escuchar y discernir. Esto es lo que queremos hacer y no solo ahora, sino que queremos que sea una manera de trabajar permanente en nuestras comunidades. Es un camino de renovación para escuchar lo que el Espíritu Santo dice a las iglesias.

Así pues, estamos llamados a realizar un ejercicio de discernimiento. El discernimiento es el quinto objetivo fundamental de nuestro Plan Pastoral Diocesano que estamos trabajando en este curso. Para alcanzarlo «debe tenerse un oído muy fino para saber escuchar al Espíritu y un corazón totalmente dispuesto para cumplir lo que nos dice». Para hacer lo que nos dice el Espíritu, «no sirven ni las propuestas místicas sin un fuerte compromiso social y misionero, ni los discursos y praxis sociales o pastorales sin una espiritualidad que transforme el corazón» (Evangelii Gaudium 262). Se pide vivir una «mística de los ojos abiertos».

Queridos hermanos y hermanas, si queremos hacer el «camino sinodal» necesitamos, sobre todo, orar al Espíritu Santo. Lo podemos hacer con la oración que nos propone el Papa y que pide, entre otras cosas: «Enséñanos el camino, muéstranos cómo alcanzar la meta, impide que perdamos el rumbo como personas débiles y pecadoras, no permitas que la ignorancia nos lleve por falsos caminos».

† Cardenal Juan José Omella Omella
Arzobispo de Barcelona

Escucha la carta dominical en la voz del cardenal arzobispo de Barcelona.

Te interesará…

Síguenos

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Vatican Media

Agenda

Evangelio del día

A esta, que es hija de Abrahán, ¿no era necesario soltarla de tal ligadura en día de sábado?

(Lc 13,10-17)