
Carta dominical | «Vivim l’esperit franciscà?»
Llegiu la glossa de l'arquebisbe de Barcelona, el cardenal Omella, que aquesta setmana commemora la festa de Sant Francesc d'Assís.
Avui celebrem la solemnitat del Corpus Christi. Aquest diumenge molts carrers de pobles i ciutats s’engalanen amb preciosos ornaments florals per celebrar les processons de Corpus, on adorem públicament el sagrament de l’Eucaristia. El Senyor surt al carrer i és rebut pels veïns amb alegria. Ningú no és indiferent al seu pas, tots volen veure’l […]

Avui celebrem la solemnitat del Corpus Christi. Aquest diumenge molts carrers de pobles i ciutats s’engalanen amb preciosos ornaments florals per celebrar les processons de Corpus, on adorem públicament el sagrament de l’Eucaristia. El Senyor surt al carrer i és rebut pels veïns amb alegria. Ningú no és indiferent al seu pas, tots volen veure’l i reconfortar-se amb la seva mirada.
L´Església ha volgut que aquesta festivitat coincideixi amb el Dia de la Caritat. I és que l’Eucaristia i l’amor als germans, particularment als més necessitats, estan estretament units; són com dues cares de la mateixa moneda.
Sant Lluc, a l’Evangeli, ens recorda que un dia Jesús, després de parlar a una multitud, en un lloc on no hi havia res per menjar, va agafar cinc pans i dos peixos i mirant al cel els va beneir, els va partir i els va donar als seus deixebles perquè els repartissin entre la gent. Tots en van menjar i van quedar saciats (cf. Lc 9,16-17).
En aquest passatge Jesús compta amb els seus deixebles per saciar els famolencs, compta amb nosaltres per dur a terme aquesta missió. Com diu el papa Francesc, estem cridats a donar la mà a tots, especialment als pobres, a trobar-los, a mirar-los als ulls, a abraçar-los, per fer-los sentir que no estan sols (Missatge del papa Francesc per a la I Jornada Mundial dels Pobres, 3 (19-11-2017).
Tant se val si, de vegades, quan ajudem els pobres, tenim dificultats o patim la incomprensió de les persones que ens envolten. Quan practiquem la caritat amb els nostres semblants ens apropem a Crist. Cada vegada que ajudem un germà necessitat ho fem al mateix Crist (Mt 25,40). La caritat és un acte d’amor al proïsme, especialment als més necessitats, oferint-los ajuda i suport, però també implica treballar per la justícia social i criticar les estructures que provoquen la pobresa.
Igual que en el passatge de la multiplicació dels pans, a l’Eucaristia, Jesús també vol compartir amb nosaltres el seu cos i la seva sang. El gest de partir i de compartir el pa és el signe d’identitat dels cristians. A l’Eucaristia trobem la força de Jesús ressuscitat. L’altar al voltant del qual la comunitat es reuneix és com el torn d’un terrisser. En ell, Déu ens modela per convertir-nos en bons samaritans, disposats a acollir tot aquell que la vida ha deixat abandonat a la vora del camí.
La Caritat i l’Eucaristia van unides, com bé expressa sant Pau a la primera carta als Corintis, quan mostra el seu enuig davant la incoherència dels que celebraven l’Eucaristia, però no s’immutaven davant la necessitat dels pobres (1 Cor 11,17-22).
Benvolguts germans i germanes, demanem al Senyor que ens ensenyi a oferir consol i esperança a tots, especialment als més necessitats; ell ens diu que en el servei als més vulnerables trobarem la pau i la felicitat (cf. Jn 13,17). Demanem a Déu que en aquesta festa del Corpus ens ensenyi a viure la bellesa de la caritat. Perquè l’amor és el que transforma el món, el fa més humà i més habitable.
† Card. Joan Josep Omella
Arquebisbe de Barcelona
Escolta la carta dominical en la veu del cardenal arquebisbe de Barcelona.