Carta dominical | «La bellesa de la caritat»

Avui celebrem la solemnitat del Corpus Christi. Aquest diumenge molts carrers de pobles i ciutats s’engalanen amb preciosos ornaments florals per celebrar les processons de Corpus, on adorem públicament el sagrament de l’Eucaristia. El Senyor surt al carrer i és rebut pels veïns amb alegria. Ningú no és indiferent al seu pas, tots volen veure’l […]

16 Juny, 2022
Església de Barcelona

Avui celebrem la solemnitat del Corpus Christi. Aquest diumenge molts carrers de pobles i ciutats s’engalanen amb preciosos ornaments florals per celebrar les processons de Corpus, on adorem públicament el sagrament de l’Eucaristia. El Senyor surt al carrer i és rebut pels veïns amb alegria. Ningú no és indiferent al seu pas, tots volen veure’l i reconfortar-se amb la seva mirada.

L´Església ha volgut que aquesta festivitat coincideixi amb el Dia de la Caritat. I és que l’Eucaristia i l’amor als germans, particularment als més necessitats, estan estretament units; són com dues cares de la mateixa moneda.

Sant Lluc, a l’Evangeli, ens recorda que un dia Jesús, després de parlar a una multitud, en un lloc on no hi havia res per menjar, va agafar cinc pans i dos peixos i mirant al cel els va beneir, els va partir i els va donar als seus deixebles perquè els repartissin entre la gent. Tots en van menjar i van quedar saciats (cf. Lc 9,16-17).

En aquest passatge Jesús compta amb els seus deixebles per saciar els famolencs, compta amb nosaltres per dur a terme aquesta missió. Com diu el papa Francesc, estem cridats a donar la mà a tots, especialment als pobres, a trobar-los, a mirar-los als ulls, a abraçar-los, per fer-los sentir que no estan sols (Missatge del papa Francesc per a la I Jornada Mundial dels Pobres, 3 (19-11-2017).

Tant se val si, de vegades, quan ajudem els pobres, tenim dificultats o patim la incomprensió de les persones que ens envolten. Quan practiquem la caritat amb els nostres semblants ens apropem a Crist. Cada vegada que ajudem un germà necessitat ho fem al mateix Crist (Mt 25,40). La caritat és un acte d’amor al proïsme, especialment als més necessitats, oferint-los ajuda i suport, però també implica treballar per la justícia social i criticar les estructures que provoquen la pobresa.

Igual que en el passatge de la multiplicació dels pans, a l’Eucaristia, Jesús també vol compartir amb nosaltres el seu cos i la seva sang. El gest de partir i de compartir el pa és el signe d’identitat dels cristians. A l’Eucaristia trobem la força de Jesús ressuscitat. L’altar al voltant del qual la comunitat es reuneix és com el torn d’un terrisser. En ell, Déu ens modela per convertir-nos en bons samaritans, disposats a acollir tot aquell que la vida ha deixat abandonat a la vora del camí.

La Caritat i l’Eucaristia van unides, com bé expressa sant Pau a la primera carta als Corintis, quan mostra el seu enuig davant la incoherència dels que celebraven l’Eucaristia, però no s’immutaven davant la necessitat dels pobres (1 Cor 11,17-22).

Benvolguts germans i germanes, demanem al Senyor que ens ensenyi a oferir consol i esperança a tots, especialment als més necessitats; ell ens diu que en el servei als més vulnerables trobarem la pau i la felicitat (cf. Jn 13,17). Demanem a Déu que en aquesta festa del Corpus ens ensenyi a viure la bellesa de la caritat. Perquè l’amor és el que transforma el món, el fa més humà i més habitable.

† Card. Joan Josep Omella
Arquebisbe de Barcelona

Escolta la carta dominical en la veu del cardenal arquebisbe de Barcelona.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

No calia, precisament en dissabte, deslligar aquesta filla d’Abraham.

(Lc 13,10-17)