Carta dominical | «La primera bienaventurada»

Natividad. Retablo del arcángel san Gabriel. Borrassà, Lluís. 1381-1390. Catedral de Barcelona En este cuarto domingo de Adviento, ya a las puertas de la Navidad, la liturgia es prácticamente una fiesta mariana. La fiesta llega en las palabras de Isabel a María: «Bienaventurada la que ha creído» (Lc 1,45a). Es muy significativo que la primera […]

16 Dic, 2021
Església de Barcelona

Natividad. Retablo del arcángel san Gabriel. Borrassà, Lluís. 1381-1390. Catedral de Barcelona

En este cuarto domingo de Adviento, ya a las puertas de la Navidad, la liturgia es prácticamente una fiesta mariana. La fiesta llega en las palabras de Isabel a María: «Bienaventurada la que ha creído» (Lc 1,45a). Es muy significativo que la primera bienaventuranza que aparece en el Evangelio de hoy sea precisamente un elogio a la fe de la Madre de Dios.

San Juan Pablo II propuso una profunda meditación sobre la fe de María en la encíclica que le dedicó, titulada Redemptoris Mater, «la Madre del Redentor», publicada en 1987, en la solemnidad de la Anunciación del Señor.

María es elogiada por su fe y lo es precisamente por su actitud en el momento en que le es revelada su misión. Así, María respondió a Dios «[…] con todo su “yo” humano, femenino, y en esa respuesta de fe estaban contenidas una cooperación perfecta con “la gracia de Dios” […], y una disponibilidad perfecta a la acción del Espíritu Santo, que “perfecciona constantemente la fe por medio de sus dones”» (RM 13). Acogiendo el mensaje del ángel, María se convertirá en «la Madre del Señor» y en ella se realizará el misterio divino de la Encarnación del Hijo de Dios.

San Juan Pablo II comparaba la fe de María con la fe de Abraham, llamado justamente «nuestro padre en la fe»: «En la economía salvífica de la revelación divina, la fe de Abraham constituye el comienzo de la Antigua Alianza; la fe de María en la Anunciación da comienzo a la Nueva Alianza» (RM 14).

El Santo Padre dedicaba toda la segunda parte de su carta a la Virgen María, presente en el centro de la Iglesia peregrina. Nos decía: «Precisamente en este camino —peregrinación eclesial— a través del espacio y del tiempo, y más aún a través de la historia de las almas, María está presente, como la que es “feliz porque ha creído”, como la que avanzaba “en la peregrinación de la fe”, participando como ninguna otra criatura en el misterio de Cristo.» (RM 25)

«¿Quién soy yo para que me visite la madre de mi Señor?» (Lc 1,43). Esta expresión de humildad de Isabel, creo que debería ser también la de los creyentes en nuestro país. También nosotros hemos sido visitados por Santa María a lo largo de los tiempos, la tenemos muy cerca de nosotros. La veneramos con muchas advocaciones en numerosos santuarios, iglesias y ermitas. En la pasada solemnidad de la Inmaculada Concepción, pudimos constatar un signo actual de la presencia de María en nuestra tierra con la inauguración de la torre-cimborrio de la Virgen en la basílica de la Sagrada Familia, preludio de la esperada culminación de la torre-cimborrio dedicada a Jesucristo, prevista para 2026. María siempre nos lleva a Jesús.

Queridos hermanos y hermanas, los obispos auxiliares Sergi, Antoni y Javier, y un servidor, os deseamos una feliz y santa Navidad. Lo hacemos adorando al niño Jesús, con un verso del libro de Isaías: «Porque un niño nos ha nacido, un hijo se nos ha dado.» (Is 9,5)

† Card. Juan José Omella
Arzobispo de Barcelona

Escucha la carta dominical en la voz del cardenal arzobispo de Barcelona.

Te interesará…

Síguenos

Facebook
🤝 Déu compta amb tu!Aquest és el lema de la Diada de Germanor 2026, que celebrarem aquest diumenge 8 de novembre.Una jornada per recordar que l’Església la fem entre tots i que la seva vida i missió són possibles gràcies al compromís i la corresponsabilitat de tots els batejats.Tots som cridats a sumar-hi. Perquè Déu compta amb tu! ❤️ ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Sant Sever, bisbe i màrtir😇🙏Al segle XI un bisbe anomenat Sever era venerat com a màrtir a Barcelona. I en el primer terç del segle VII un bisbe anomenat també Sever va regir l’església de Barcelona durant uns setze anys. Segons una tradició barcelonina, sant Sever hauria donat la vida al Castrum Octavianum, l’actual Sant Cugat del Vallès. Sembla que li haurien travessat el cap amb un clau llarguíssim. I el fet s’hauria esdevingut el dia 6 de novembre. Sant Sever és patró secundari de l’arxidiòcesi de Barcelona.A l’Arquebisbat de Barcelona: Estàtua a la nau esquerra de la catedral i església al carrer del seu nom, tot sortint del claustre (C/ Sant Sever, 9). Beneïda l’1 de gener del 1702, se’n va acabar la restauració general el febrer del 2025.🗣 «Per Sant Sever, para el llaç per al gat mesquer», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
⛪ La basílica de Santa Maria de Mataró ha celebrat el cinquè centenari de la seva dedicació amb una eucaristia presidida pel cardenal Joan Josep Omella.💬 «Ara ens toca a nosaltres continuar escrivint la història», va destacar el cardenal durant l'homilia, convidant els fidels a mantenir viu el llegat de fe rebut al llarg de cinc segles.🙏 Una celebració per recordar el passat amb gratitud i mirar cap al futur amb esperança.📸 Compartim alguns moments d'aquesta jornada! ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)

1 week ago

Arquebisbat de Barcelona
🎨 Una col·laboració històrica entre els Museus Vaticans i el Museu Diocesà de Barcelona.Barbara Jatta, directora dels Museus Vaticans, ens parla de la importància d'aquesta primera col·laboració entre les dues institucions amb motiu de l'exposició «Art sacre italià del segle XX».🖼️ Una oportunitat única per descobrir una selecció d'obres de la col·lecció d'art modern i contemporani dels Museus Vaticans.📍 Museu Diocesà de Barcelona📅 Fins al 8 de desembre ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Vatican Media

Agenda

Evangelio del día

Si no fuisteis fieles en la riqueza injusta, ¿quién os confiará la verdadera?

(Lc 16,9-15)