Carta dominical | «El Evangelio a Teófilo»

Hace ya unas semanas que en la celebración de la Eucaristía dominical hemos empezado a leer el Evangelio de Lucas. Durante este año litúrgico nos acompañará este escrito, uno de los más bellos y atractivos del Nuevo Testamento. Dice la tradición que Lucas era médico de profesión y colaborador de san Pablo en sus viajes. […]

09 Dic, 2021
Església de Barcelona

Hace ya unas semanas que en la celebración de la Eucaristía dominical hemos empezado a leer el Evangelio de Lucas. Durante este año litúrgico nos acompañará este escrito, uno de los más bellos y atractivos del Nuevo Testamento.

Dice la tradición que Lucas era médico de profesión y colaborador de san Pablo en sus viajes. Escribió su obra en dos volúmenes. El primer volumen es el Evangelio, que recoge la vida, palabras y gestos de Jesús. El segundo es el libro de los Hechos de los Apóstoles, que explica la vida de las primeras comunidades cristianas.

En las primeras líneas del Evangelio, Lucas se dirige a Teófilo, quizás se trate de un nombre simbólico para dirigirse a todos los cristianos, ya que este nombre griego significa «amigo o amado de Dios». En este Evangelio precisamente se pone de relieve el amor de Dios hacia todos los hombres y mujeres de nuestro mundo.

La ternura de Dios se expresa profundamente en el Evangelio de Lucas. Así, por ejemplo, en la parábola del hijo pródigo, Dios es un padre bueno que respeta nuestra libertad y que siempre nos espera (v. Lc 15,11-32). Dios es un pastor que busca a las ovejas perdidas y, cuando las encuentra, celebra una fiesta con sus amigos (cf. Lc 15,3-7). Animo a todos a leer con fe estos textos y a acoger el perdón y la bondad del Padre.

Lucas es también el evangelista de los pobres. Describe a Jesús como un pobre que no tiene donde reclinar la cabeza. En el inicio de su misión, Jesús anuncia que ha venido a traer la Buena Nueva a los pobres y a liberar a los oprimidos (cf. Lc 4,18). En la parábola del buen samaritano (v. Lc 10,30-37), Jesús nos invita a acoger a los más vulnerables. Dicen los Padres de la Iglesia que, en esta bella parábola, Jesús es el buen samaritano, el herido es la humanidad y la posada, la Iglesia.

Este Evangelio da una importancia especial a la oración. Jesús reza en los momentos más importantes de su vida, y también nos invita a «orar siempre y sin desfallecer» (Lc 18,1). El Evangelio de Lucas nos ayudará a cuidar la oración y a orar con textos tan impresionantes como el Magnificat, el cántico de Zacarías o el cántico de Simeón.

Me gustaría invitaros a que leyerais un texto muy especial. Es el de los discípulos de Emaús (v. Lc 24,13-35). Este texto, tal como dice el papa Francisco, es una verdadera terapia para la esperanza. Nos explica que, en los momentos más duros y difíciles de nuestra vida, Jesús camina a nuestro lado. Él quiere ser nuestro compañero de camino y nos invita a encontrarlo en su Palabra, en la Eucaristía y en el hermano que sufre.

Queridos hermanos y hermanas, os animo a leer y meditar el Evangelio de san Lucas y los Hechos de los Apóstoles. Que dicha lectura os inspire a ser, con vuestra vida, Buena Nueva para los demás. Atrevámonos a ser una carta de Cristo, escrita, no con tinta, sino con el Espíritu de Dios vivo (cf. 2Cor 3,3).

† Card. Juan José Omella
Arzobispo de Barcelona

Escucha la carta dominical en la voz del cardenal arzobispo de Barcelona.

Te interesará…

Síguenos

Facebook
🤝 Déu compta amb tu!Aquest és el lema de la Diada de Germanor 2026, que celebrarem aquest diumenge 8 de novembre.Una jornada per recordar que l’Església la fem entre tots i que la seva vida i missió són possibles gràcies al compromís i la corresponsabilitat de tots els batejats.Tots som cridats a sumar-hi. Perquè Déu compta amb tu! ❤️ ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Sant Sever, bisbe i màrtir😇🙏Al segle XI un bisbe anomenat Sever era venerat com a màrtir a Barcelona. I en el primer terç del segle VII un bisbe anomenat també Sever va regir l’església de Barcelona durant uns setze anys. Segons una tradició barcelonina, sant Sever hauria donat la vida al Castrum Octavianum, l’actual Sant Cugat del Vallès. Sembla que li haurien travessat el cap amb un clau llarguíssim. I el fet s’hauria esdevingut el dia 6 de novembre. Sant Sever és patró secundari de l’arxidiòcesi de Barcelona.A l’Arquebisbat de Barcelona: Estàtua a la nau esquerra de la catedral i església al carrer del seu nom, tot sortint del claustre (C/ Sant Sever, 9). Beneïda l’1 de gener del 1702, se’n va acabar la restauració general el febrer del 2025.🗣 «Per Sant Sever, para el llaç per al gat mesquer», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
⛪ La basílica de Santa Maria de Mataró ha celebrat el cinquè centenari de la seva dedicació amb una eucaristia presidida pel cardenal Joan Josep Omella.💬 «Ara ens toca a nosaltres continuar escrivint la història», va destacar el cardenal durant l'homilia, convidant els fidels a mantenir viu el llegat de fe rebut al llarg de cinc segles.🙏 Una celebració per recordar el passat amb gratitud i mirar cap al futur amb esperança.📸 Compartim alguns moments d'aquesta jornada! ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)

1 week ago

Arquebisbat de Barcelona
🎨 Una col·laboració històrica entre els Museus Vaticans i el Museu Diocesà de Barcelona.Barbara Jatta, directora dels Museus Vaticans, ens parla de la importància d'aquesta primera col·laboració entre les dues institucions amb motiu de l'exposició «Art sacre italià del segle XX».🖼️ Una oportunitat única per descobrir una selecció d'obres de la col·lecció d'art modern i contemporani dels Museus Vaticans.📍 Museu Diocesà de Barcelona📅 Fins al 8 de desembre ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Vatican Media

Agenda

Evangelio del día

Si no fuisteis fieles en la riqueza injusta, ¿quién os confiará la verdadera?

(Lc 16,9-15)