Carta dominical | «El Evangelio a Teófilo»

Hace ya unas semanas que en la celebración de la Eucaristía dominical hemos empezado a leer el Evangelio de Lucas. Durante este año litúrgico nos acompañará este escrito, uno de los más bellos y atractivos del Nuevo Testamento. Dice la tradición que Lucas era médico de profesión y colaborador de san Pablo en sus viajes. […]

09 Dic, 2021
Església de Barcelona

Hace ya unas semanas que en la celebración de la Eucaristía dominical hemos empezado a leer el Evangelio de Lucas. Durante este año litúrgico nos acompañará este escrito, uno de los más bellos y atractivos del Nuevo Testamento.

Dice la tradición que Lucas era médico de profesión y colaborador de san Pablo en sus viajes. Escribió su obra en dos volúmenes. El primer volumen es el Evangelio, que recoge la vida, palabras y gestos de Jesús. El segundo es el libro de los Hechos de los Apóstoles, que explica la vida de las primeras comunidades cristianas.

En las primeras líneas del Evangelio, Lucas se dirige a Teófilo, quizás se trate de un nombre simbólico para dirigirse a todos los cristianos, ya que este nombre griego significa «amigo o amado de Dios». En este Evangelio precisamente se pone de relieve el amor de Dios hacia todos los hombres y mujeres de nuestro mundo.

La ternura de Dios se expresa profundamente en el Evangelio de Lucas. Así, por ejemplo, en la parábola del hijo pródigo, Dios es un padre bueno que respeta nuestra libertad y que siempre nos espera (v. Lc 15,11-32). Dios es un pastor que busca a las ovejas perdidas y, cuando las encuentra, celebra una fiesta con sus amigos (cf. Lc 15,3-7). Animo a todos a leer con fe estos textos y a acoger el perdón y la bondad del Padre.

Lucas es también el evangelista de los pobres. Describe a Jesús como un pobre que no tiene donde reclinar la cabeza. En el inicio de su misión, Jesús anuncia que ha venido a traer la Buena Nueva a los pobres y a liberar a los oprimidos (cf. Lc 4,18). En la parábola del buen samaritano (v. Lc 10,30-37), Jesús nos invita a acoger a los más vulnerables. Dicen los Padres de la Iglesia que, en esta bella parábola, Jesús es el buen samaritano, el herido es la humanidad y la posada, la Iglesia.

Este Evangelio da una importancia especial a la oración. Jesús reza en los momentos más importantes de su vida, y también nos invita a «orar siempre y sin desfallecer» (Lc 18,1). El Evangelio de Lucas nos ayudará a cuidar la oración y a orar con textos tan impresionantes como el Magnificat, el cántico de Zacarías o el cántico de Simeón.

Me gustaría invitaros a que leyerais un texto muy especial. Es el de los discípulos de Emaús (v. Lc 24,13-35). Este texto, tal como dice el papa Francisco, es una verdadera terapia para la esperanza. Nos explica que, en los momentos más duros y difíciles de nuestra vida, Jesús camina a nuestro lado. Él quiere ser nuestro compañero de camino y nos invita a encontrarlo en su Palabra, en la Eucaristía y en el hermano que sufre.

Queridos hermanos y hermanas, os animo a leer y meditar el Evangelio de san Lucas y los Hechos de los Apóstoles. Que dicha lectura os inspire a ser, con vuestra vida, Buena Nueva para los demás. Atrevámonos a ser una carta de Cristo, escrita, no con tinta, sino con el Espíritu de Dios vivo (cf. 2Cor 3,3).

† Card. Juan José Omella
Arzobispo de Barcelona

Escucha la carta dominical en la voz del cardenal arzobispo de Barcelona.

Te interesará…

Síguenos

Facebook
🎬 Aquest estiu, cinema per gaudir i també per reflexionar!Mn. Peio Sánchez proposa cinc pel·lícules per a aquestes vacances. Històries per a tots els públics que ens conviden a fer-nos preguntes sobre l'acollida, la superació, la convivència, la vocació i la nostra manera de mirar els altres.🍿 «El día de la revelación»🍿 «Las locas del Obelisco»🍿 «Viaje al país de los blancos»🍿 «León XIV, el hombre detrás del Papa»🍿 «Las ovejas detectives»▶️ Descobreix les seves recomanacions i prepara una bona sessió de cinema aquest est#CinemaEspiritualitual @cinemaspiritcatImatge: Generada amb IA (OpenAI) ... Ver másVer menos
View on Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... Ver másVer menos
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... Ver másVer menos
View on Facebook

1 week ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... Ver másVer menos
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... Ver másVer menos
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangelio del día

Su rostro resplandecía como el sol.

(Mt 17,1-9)