Carta dominical | «L’Evangeli a Teòfil»

Ja fa un parell de setmanes que en la celebració de l’Eucaristia dominical hem començat a llegir l’Evangeli de Lluc. Durant aquest any litúrgic ens acompanyarà aquest escrit, un dels més bonics i atractius del Nou Testament.

Diu la tradició que Lluc era metge de professió i col·laborador de sant Pau en els seus viatges. Va escriure la seva obra en dos volums. El primer volum és l’Evangeli, que recull la vida, les paraules i els gestos de Jesús. El segon és el llibre dels Fets dels Apòstols, que explica la vida de les primeres comunitats cristianes.

A les primeres línies de l’Evangeli, Lluc s’adreça a Teòfil, potser es tracta d’un nom simbòlic per adreçar-se a tots els cristians, ja que aquest nom grec significa «amic o estimat de Déu». En aquest Evangeli precisament es posa en relleu l’amor de Déu cap a tots els homes i dones del nostre món.

La tendresa de Déu s’expressa profundament a l’Evangeli de Lluc. Així, per exemple, a la paràbola del fill pròdig, Déu és un pare bo que respecta la nostra llibertat i que sempre ens espera (v. Lc 15,11-32). Déu és un pastor que cerca les ovelles perdudes i, quan les troba, celebra una festa amb els seus amics (cf. Lc 15, 3-7). Animo tothom a llegir amb fe aquests textos i a acollir el perdó i la bondat del Pare.

Lluc també és l’evangelista dels pobres. Descriu Jesús com un pobre que no té on reposar el cap. A l’inici de la seva missió, Jesús anuncia que ha vingut a dur la Bona Nova als pobres i a alliberar els oprimits (cf. Lc 4,18). A la paràbola del bon samarità (v. Lc 10,30-37), Jesús ens convida a acollir els més vulnerables. Els Pares de l’Església diuen que, en aquesta bonica paràbola, Jesús és el bon samarità, el ferit és la humanitat i l’hostal, l’Església.

Aquest Evangeli dona una importància especial a la pregària. Jesús prega en els moments més importants de la seva vida, i també ens convida a «pregar sempre sense defallir» (Lc 18,1). L’Evangeli de Lluc ens ajudarà a cuidar la pregària i a pregar amb textos tan impressionants com el Magnificat, el càntic de Zacaries o el càntic de Simeó.

M’agradaria convidar-vos a llegir un text molt especial. És el dels deixebles d’Emmaús (v. Lc 24,13-35). Aquest text, tal com diu el papa Francesc, és una autèntica teràpia per a l’esperança. Ens explica que, en els moments més durs i difícils de la nostra vida, Jesús camina al nostre costat. Ell vol ser un company de camí i ens convida a trobar-lo en la seva Paraula, en l’Eucaristia i en el germà que pateix.

Benvolguts germans i germanes, us animo a llegir i a meditar l’Evangeli segons sant Lluc i els Fets dels Apòstols. Que aquesta lectura ens inspiri a ser, amb la nostra vida, Bona Nova per als altres. Atrevim-nos a ser una carta de Crist, escrita, no amb tinta, sinó amb l’Esperit de Déu viu (cf. 2Cor 3,3).

† Card. Joan Josep Omella
Arquebisbe de Barcelona

Escolta la glossa dominical en la veu del cardenal arquebisbe de Barcelona.