Carta dominical | «Una escuela de amor»

El domingo después de Navidad, la Iglesia celebra la fiesta de la Sagrada Familia. En ella recordamos que el Hijo de Dios aceptó nacer en el seno de una familia humana. Jesús, María y José formaron una familia que dijo «sí» a Dios. Como dice el papa Francisco, la Sagrada Familia fue un modelo de […]

23 Dic, 2021
Església de Barcelona

El domingo después de Navidad, la Iglesia celebra la fiesta de la Sagrada Familia. En ella recordamos que el Hijo de Dios aceptó nacer en el seno de una familia humana. Jesús, María y José formaron una familia que dijo «sí» a Dios. Como dice el papa Francisco, la Sagrada Familia fue un modelo de «respuesta coral» a la voluntad del Padre. Ellos se ayudaron mutuamente a realizar el proyecto de Dios en sus vidas (Ángelus del 29 de diciembre de 2019).

A propósito de la celebración de esta fiesta, que este año coincide con la de san Esteban, quisiera compartir con vosotros un relato apócrifo muy antiguo que tiene como protagonista a la Sagrada Familia. En él se narra que, cuando María y José huyeron a Egipto porque el rey Herodes quería asesinar al niño Jesús, se adentraron en el desierto para no ser capturados.

Cuando ya llevaban tres días caminando, María estaba extenuada por el calor. José la ayudó con delicadeza a sentarse bajo una palmera llena de dátiles. María tenía hambre y le pidió que le consiguiera algunos. José se extrañó mucho. La planta era tan alta que esto era del todo imposible.

Entonces el niño Jesús, que en aquel momento jugaba, risueño, en la falda de su madre, pidió a la palmera que les diese de comer. Inmediatamente, esta se inclinó y les ofreció sus dulces frutos. Después, volvió a erguirse y les regaló una fuente de agua cristalina con la que pudieron saciar su sed.

Continúa la narración diciendo que un ángel cogió una de las ramas de la palmera y se dirigió al cielo para plantarla en el paraíso. Cuando María y José vieron semejante prodigio sintieron miedo. Entonces Jesús les liberó del temor con su palabra y sus corazones se llenaron de alegría.

Los protagonistas de este bello relato pueden ser un modelo para nuestra vida familiar y para la vida de la Iglesia. Ellos nos enseñan a caminar juntos en medio de las dificultades.

En esta historia, José se muestra como un esposo que está atento a las necesidades de María. Sabe estar allí donde se le necesita. Apenas habla. Y es que José nos enseña a amar sin hacer ruido, a darnos a los demás discretamente. Ojalá su ejemplo nos anime a estar siempre disponibles cuando nos necesiten. Especialmente en este año que hemos dedicado a San José, convocado por el Papa.

El relato nos describe a María como una mujer profundamente humana. Tiene calor, hambre y sed. Al mismo tiempo es un modelo de creyente. Tiene a Jesús en su falda y no se separa de él. Con su actitud, María nos enseña a acoger a Jesús en nuestra vida. Sepamos abrirle las puertas a Cristo y dejemos que María sea nuestra maestra.

Jesús es el protagonista principal de esta narración. Él siempre está a nuestro lado y nos dice: «No temas, pequeño rebaño, porque vuestro Padre ha tenido a bien daros el Reino» (Lc 12,32). Jesús quiere liberarnos de nuestros miedos y dudas. Tan solo nos pide que confiemos en su Palabra.

Queridos hermanos y hermanas, pidamos a la Sagrada Familia que ayude a nuestras familias a ser escuelas de amor y pequeñas iglesias domésticas que evangelicen con su testimonio, coherencia y espiritualidad. Que el Señor nos anime a construir juntos el proyecto que Dios tiene para nuestras vidas.

† Card. Juan José Omella
Arzobispo de Barcelona

Escucha la carta dominical en la voz del cardenal arzobispo de Barcelona.

Te interesará…

Síguenos

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Vatican Media

Agenda

Evangelio del día

El grano creció y se hizo un árbol.

(Lc 13,18-21)