Carta dominical | «Una escola d’amor»

Diumenge després de Nadal, l’Església celebra la festa de la Sagrada Família. Hi recordem que el Fill de Déu va acceptar néixer al si d’una família humana. Jesús, Maria i Josep van formar una família que va dir «sí» a Déu. Com diu el papa Francesc, la Sagrada Família va ser un model de «resposta coral» a la voluntat del Pare. Ells es van ajudar mútuament a realitzar el projecte de Déu a les seves vides (Àngelus del 29 de desembre de 2019).

A propòsit de la celebració d’aquesta festa, que aquest any coincideix amb la de sant Esteve, voldria compartir amb vosaltres un relat apòcrif molt antic que té com a protagonista la Sagrada Família. En ell es narra que, quan Maria i Josep van fugir a Egipte perquè el rei Herodes volia assassinar el nen Jesús, es van endinsar al desert per no ser capturats.

Quan ja feia tres dies que caminaven, Maria estava extenuada per la calor. Josep la va ajudar amb delicadesa a asseure’s sota una palmera plena de dàtils. Maria tenia gana i li va demanar que n’aconseguís alguns. Josep es va estranyar molt. La planta era tan alta que això era del tot impossible.

Aleshores el nen Jesús, que en aquell moment jugava, rialler, a la falda de la seva mare, va demanar a la palmera que els donés alguna cosa per menjar. Immediatament, la palmera es va inclinar i els va oferir els seus fruits dolços. Després, va tornar a alçar-se i els va regalar una font d’aigua cristal·lina amb què van poder sadollar la set.

Continua la narració dient que un àngel va agafar una de les branques de la palmera i es va enlairar cap al cel per plantar-la al paradís. Quan Maria i Josep van veure aquest prodigi van sentir por. Llavors, Jesús els va alliberar de la por amb la seva paraula i se’ls va omplir el cor d’alegria.

Els protagonistes d´aquest bonic relat poden ser un model per a la nostra vida familiar i per a la vida de l´Església. Ells ens ensenyen a caminar junts enmig de les dificultats.

En aquesta història, Josep es mostra com un marit que està atent a les necessitats de Maria. Sap ser allà on se’l necessita. Parla ben poc. I és que Josep ens ensenya a estimar sense fer soroll, a donar-nos als altres discretament. Tant de bo que el seu exemple ens animi a estar sempre disponibles quan ens necessitin; especialment aquest any que hem dedicat a Sant Josep, convocat pel Papa.

El relat ens descriu Maria com una dona profundament humana. Té calor, fam i set. Alhora, és un model de creient. Té Jesús a la seva falda i no se separa d’ell. Amb la seva actitud, Maria ens ensenya a acollir Jesús a la nostra vida. Sapiguem obrir les portes a Crist i deixem que Maria sigui la nostra mestra.

Jesús és el principal protagonista d’aquesta narració. Ell sempre és al nostre costat i ens diu: «No tinguis por, petit ramat, que el vostre Pare es complau a donar-vos el Regne» (Lc 12,32). Jesús vol alliberar-nos de les nostres pors i dubtes. Només ens demana que confiem en la seva Paraula.

Benvolguts germans i germanes, demanem a la Sagrada Família que ajudi les nostres famílies a ser escoles d’amor i petites esglésies domèstiques que evangelitzin amb el seu testimoniatge, coherència i espiritualitat. Que el Senyor ens animi a construir plegats el projecte que Déu té per a les nostres vides.

† Card. Joan Josep Omella
Arquebisbe de Barcelona

Escolta la glossa dominical en la veu del cardenal arquebisbe de Barcelona.