Carta dominical | «Una escola d’amor»

Diumenge després de Nadal, l’Església celebra la festa de la Sagrada Família. Hi recordem que el Fill de Déu va acceptar néixer al si d’una família humana. Jesús, Maria i Josep van formar una família que va dir «sí» a Déu. Com diu el papa Francesc, la Sagrada Família va ser un model de «resposta […]

23 Des, 2021
Església de Barcelona

Diumenge després de Nadal, l’Església celebra la festa de la Sagrada Família. Hi recordem que el Fill de Déu va acceptar néixer al si d’una família humana. Jesús, Maria i Josep van formar una família que va dir «sí» a Déu. Com diu el papa Francesc, la Sagrada Família va ser un model de «resposta coral» a la voluntat del Pare. Ells es van ajudar mútuament a realitzar el projecte de Déu a les seves vides (Àngelus del 29 de desembre de 2019).

A propòsit de la celebració d’aquesta festa, que aquest any coincideix amb la de sant Esteve, voldria compartir amb vosaltres un relat apòcrif molt antic que té com a protagonista la Sagrada Família. En ell es narra que, quan Maria i Josep van fugir a Egipte perquè el rei Herodes volia assassinar el nen Jesús, es van endinsar al desert per no ser capturats.

Quan ja feia tres dies que caminaven, Maria estava extenuada per la calor. Josep la va ajudar amb delicadesa a asseure’s sota una palmera plena de dàtils. Maria tenia gana i li va demanar que n’aconseguís alguns. Josep es va estranyar molt. La planta era tan alta que això era del tot impossible.

Aleshores el nen Jesús, que en aquell moment jugava, rialler, a la falda de la seva mare, va demanar a la palmera que els donés alguna cosa per menjar. Immediatament, la palmera es va inclinar i els va oferir els seus fruits dolços. Després, va tornar a alçar-se i els va regalar una font d’aigua cristal·lina amb què van poder sadollar la set.

Continua la narració dient que un àngel va agafar una de les branques de la palmera i es va enlairar cap al cel per plantar-la al paradís. Quan Maria i Josep van veure aquest prodigi van sentir por. Llavors, Jesús els va alliberar de la por amb la seva paraula i se’ls va omplir el cor d’alegria.

Els protagonistes d´aquest bonic relat poden ser un model per a la nostra vida familiar i per a la vida de l´Església. Ells ens ensenyen a caminar junts enmig de les dificultats.

En aquesta història, Josep es mostra com un marit que està atent a les necessitats de Maria. Sap ser allà on se’l necessita. Parla ben poc. I és que Josep ens ensenya a estimar sense fer soroll, a donar-nos als altres discretament. Tant de bo que el seu exemple ens animi a estar sempre disponibles quan ens necessitin; especialment aquest any que hem dedicat a Sant Josep, convocat pel Papa.

El relat ens descriu Maria com una dona profundament humana. Té calor, fam i set. Alhora, és un model de creient. Té Jesús a la seva falda i no se separa d’ell. Amb la seva actitud, Maria ens ensenya a acollir Jesús a la nostra vida. Sapiguem obrir les portes a Crist i deixem que Maria sigui la nostra mestra.

Jesús és el principal protagonista d’aquesta narració. Ell sempre és al nostre costat i ens diu: «No tinguis por, petit ramat, que el vostre Pare es complau a donar-vos el Regne» (Lc 12,32). Jesús vol alliberar-nos de les nostres pors i dubtes. Només ens demana que confiem en la seva Paraula.

Benvolguts germans i germanes, demanem a la Sagrada Família que ajudi les nostres famílies a ser escoles d’amor i petites esglésies domèstiques que evangelitzin amb el seu testimoniatge, coherència i espiritualitat. Que el Senyor ens animi a construir plegats el projecte que Déu té per a les nostres vides.

† Card. Joan Josep Omella
Arquebisbe de Barcelona

Escolta la glossa dominical en la veu del cardenal arquebisbe de Barcelona.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... See MoreSee Less
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... See MoreSee Less
View on Facebook

1 week ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... See MoreSee Less
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Jaume, fill de Zebedeu, és juntament amb el seu germà Joan i Pere un dels que acompanyava més de prop Jesús. Segons el llibre dels Fets (12,2) fou el primer apòstol màrtir, decapitat a Jerusalem per Herodes Agripa (vers l'any 44). Patró de Galícia, després de les invasions musulmanes fou venerat com a patró dels Regnes castellans i més tard de tota Espanya. El seu sepulcre a Compostela fou un gran centre de peregrinacions medievals de tot el món cristià, després de Roma i terra Santa.«A Raïms de Sant Jaume, raïms aigualits; raïms de setembre te'n llepes els dits», segons una dita popular. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

La seva cara es tornà resplendent com el sol.

(Mt 17,1-9)