Carta dominical | «Acoger y escuchar a Cristo»

El pasaje del Evangelio según san Lucas que se proclama este domingo nos presenta a dos mujeres entrañables: Marta y María. El testimonio de estas dos hermanas nos ayudará a vivir con más autenticidad nuestra vida cristiana. El evangelista Lucas explica que Jesús entra en un pueblo y se dirige a casa de Marta y […]

14 Jul, 2022
Església de Barcelona

El pasaje del Evangelio según san Lucas que se proclama este domingo nos presenta a dos mujeres entrañables: Marta y María. El testimonio de estas dos hermanas nos ayudará a vivir con más autenticidad nuestra vida cristiana.

El evangelista Lucas explica que Jesús entra en un pueblo y se dirige a casa de Marta y María. María, al ver al Señor, lo deja todo y se pone a sus pies para escucharlo. Marta, en cambio, solo quiere que a Jesús no le falte de nada. Se desvive por él. Tiene tanto trabajo que le pide al Señor que le diga a su hermana que le ayude. Sin embargo, Jesús se dirige a ella con cariño y le dice: «Marta, Marta, andas inquieta y preocupada con muchas cosas; solo una es necesaria. María, pues, ha escogido la parte mejor, y no le será quitada» (Lc 10, 41-42).

Marta es una mujer hacendosa y hospitalaria. Jesús no le reprocha su laboriosidad. Buena prueba de ello es que el fragmento anterior al episodio sobre Marta y María es la parábola del buen samaritano. En ella Jesús nos invita a trabajar intensamente por nuestros hermanos, sobre todo por los más vulnerables. El consejo de Jesús a Marta va en otra dirección. Jesús, a través de Marta, nos advierte del peligro que todos tenemos de quedar atrapados por nuestras muchas ocupaciones, por el activismo.

María se queda sentada a los pies de Jesús escuchando su Palabra. En la Biblia ponerse a los pies de alguien significa hacerse su discípulo. Esta es la «parte mejor» a la que se refiere el evangelista. María nos enseña que lo más importante para la vida cristiana es estar junto a Jesús y encontrar algún momento para entrar en comunicación con Él a partir de la Palabra de Dios. Si así lo hacemos, no caeremos en el activismo, no seremos absorbidos por nuestras múltiples tareas. Seremos como la zarza ardiente de la que nos habla el libro del Éxodo. La zarza se quemaba, pero no se consumía (cf. Ex 3,2). Si, como María, nos quedamos junto a Jesús, recibiremos la fuerza necesaria para servir a nuestros hermanos y hermanas con amor y alegría.

Marta y María hospedan a Jesús. En casa de estas dos hermanas, Jesús puede descansar de las fatigas de la jornada. Marta y María le ofrecen un hogar donde se siente acogido y escuchado. También hoy Jesús quiere ser nuestro amigo, venir a nuestra casa y vivir con nosotros para siempre. El autor del libro del Apocalipsis lo expresa con estas bellas palabras: «Mira, estoy de pie a la puerta y llamo. Si alguien escucha mi voz y abre la puerta, entraré en su casa y cenaré con él y él conmigo» (Ap 3,20).

Queridos hermanos y hermanas, el testimonio de Marta y María nos anima a acoger a nuestros hermanos y a compartir con ellos la alegría del evangelio. Sepamos encontrar algún momento para estar a solas con Jesús y escuchar con gozo su Palabra.

† Card. Juan José Omella Omella
Arzobispo de Barcelona

Escucha la carta dominical en la voz del cardenal arzobispo de Barcelona.

Te interesará…

Síguenos

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Vatican Media

Agenda

Evangelio del día

A esta, que es hija de Abrahán, ¿no era necesario soltarla de tal ligadura en día de sábado?

(Lc 13,10-17)