Carta dominical | «Acollir i escoltar Crist»

El passatge de l’Evangeli de Lluc que serà proclamat aquest diumenge ens presenta dues dones entranyables: Marta i Maria. El testimoni d’aquestes dues germanes ens ajudarà a viure amb més autenticitat la nostra vida cristiana. L’evangelista Lluc explica que Jesús entra en un poble i es dirigeix ​​a la casa de Marta i Maria. Maria, […]

14 Jul, 2022
Església de Barcelona

El passatge de l’Evangeli de Lluc que serà proclamat aquest diumenge ens presenta dues dones entranyables: Marta i Maria. El testimoni d’aquestes dues germanes ens ajudarà a viure amb més autenticitat la nostra vida cristiana.

L’evangelista Lluc explica que Jesús entra en un poble i es dirigeix ​​a la casa de Marta i Maria. Maria, en veure el Senyor, ho deixa tot i es posa als seus peus per escoltar-lo. Marta, en canvi, només vol que a Jesús no li falti res. Es desviu per ell. Té tanta feina que demana al Senyor que li digui a la seva germana que l’ajudi. Però Jesús s’hi dirigeix ​​amb afecte i li diu: «Marta, Marta, estàs preocupada i neguitosa per moltes coses, quan només n’hi ha una de necessària. Maria ha escollit la millor part, i no li serà pas presa» (Lc 10, 41-42).

Marta és una dona acollidora i hospitalària. Jesús no li retreu la seva constant activitat. Bona prova és que el fragment anterior a l’episodi sobre Marta i Maria és la paràbola del bon samarità. Jesús ens convida a treballar intensament pels nostres germans, sobretot pels més vulnerables. El consell de Jesús a Marta va en una altra direcció. Jesús, mitjançant Marta, ens adverteix del perill que tots tenim de quedar atrapats per les nostres moltes ocupacions, per l’activisme.

Maria es queda asseguda als peus de Jesús escoltant la seva Paraula. A la Bíblia, posar-se als peus d’algú significa fer-se’n deixeble. Aquesta és la «part millor» a què fa referència l’evangelista. Maria ens ensenya que el més important per a la vida cristiana és estar al costat de Jesús i trobar algun moment per entrar en comunicació amb Ell a partir de la Paraula de Déu. Si ho fem així, no caurem en l’activisme, no serem absorbits per les nostres múltiples tasques. Serem com l’esbarzer ardent de què ens parla el llibre de l’Èxode. L’esbarzer es cremava, però no es consumia (cf. Ex 3,2). Si, com Maria, ens quedem al costat de Jesús, rebrem la força necessària per servir els nostres germans i germanes amb amor i alegria.

Marta i Maria acullen Jesús. A casa d´aquestes dues germanes, Jesús pot descansar de les fatigues de la jornada. Marta i Maria li ofereixen una llar on se sent acollit i escoltat. També avui Jesús vol ser el nostre amic, venir a casa nostra i viure amb nosaltres per sempre. L’autor del llibre de l’Apocalipsi ho expressa amb aquestes belles paraules: «Mira, soc a la porta i truco. Si algú escolta la meva veu i obre la porta, entraré a casa seva i soparé amb ell, i ell amb mi» (Ap 3,20).

Benvolguts germans i germanes, el testimoni de Marta i Maria ens anima a acollir els nostres germans i compartir amb ells l’alegria de l’evangeli. Siguem capaços de trobar algun moment per estar a soles amb Jesús i escoltar amb goig la seva Paraula.

† Card. Joan Josep Omella Omella
Arquebisbe de Barcelona

Escolta la carta dominical en la veu del cardenal arquebisbe de Barcelona.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

No calia, precisament en dissabte, deslligar aquesta filla d’Abraham.

(Lc 13,10-17)