Carta dominical | «Els nostres avis»

Aquesta propera setmana celebrarem la festa de Sant Joaquim i Santa Anna, els avis de Jesús, segons una tradició que arrenca del segle II. És per aquest motiu que l’Església aquest diumenge la II Jornada Mundial dels avis i de la gent gran, amb el lema «En la vellesa seguiran donant fruit» (Sal 92,15).

Per això, em permetran que aquestes línies les dediqui als nostres avis, aquelles persones que omplen i enriqueixen amb la seva saviesa i tendresa tantes llars i famílies. Quina relació tan especial que s’estableix entre avis i néts!

Ells tenen un paper important en la vida i en el creixement de l’arbre familiar. Al seu voltant, s’ajunten els fills, els néts i, de vegades, fins i tot, els besnéts. Ells són el pont que ens connecta amb el passat, amb la tradició familiar i, alhora, ens ajuden a escriure les pàgines de la nostra història personal i comunitària. Ells fan possible l’aliança entre generacions a la qual es refereix sovint el papa Francesc.

En un món com el nostre, on es valora molt la força i l’aparença exterior, la gent gran no es cansa de transmetre’ns amb senzillesa, a la seva manera, molts valors que realment importen i que haurien de ser molt presents al llarg de la nostra vida. Uns principis i valors que estan gravats al cor de cada persona i garantits per la Paraula de Déu (cf. Paraules del papa Francesc a l’Associació Nacional de Treballadors Ancians, 15/10/2016).

Davant l’auge de la cultura del rebuig, a la qual es refereix sovint el Sant Pare, és a dir, una cultura que descarta, aparta o llença el que no serveix, veiem amb tristesa que els més grans són els que més risc tenen de ser descartats. En efecte, quan els nostres grans perden autonomia i més ens necessiten, més creix el risc que, de mica en mica, siguin considerats una càrrega i siguin abandonats. Davant la seva debilitat no sempre els enfortim. Hauríem de ser capaços de fer-ho prodigant amor.

Molts ancians han trobat una segona llar en residències per a gent gran on comparteixen la seva vida amb altres ancians. Les institucions i els centres que acullen ancians estan cridats a ser llocs d’humanitat i d’atenció amorosa, on els més febles no siguin oblidats ni desatesos, sinó cuidats, visitats, recordats i defensats.

Estimar la nostra gent gran dignifica la nostra pròpia memòria. Que boniques són les paraules de la Bíblia amb què una jove vídua es dirigeix ​​a la seva sogra quan aquesta la convida a deixar-la i refer la seva vida!: «No insisteixis que et deixi, que em separi de tu i me’n torni! On vagis tu, vull venir-hi jo; on visquis tu, vull viure-hi jo. El teu poble serà el meu poble, el teu Déu serà el meu Déu.» (Rut 1,16).

Una societat avançada es distingeix per com tracta els seus avis i els seus joves. Mentre que els joves són la vitalitat d’un poble en camí, la gent gran reforça aquesta vitalitat amb la memòria, l’experiència i la saviesa. No hi ha millor manera de mirar-se al mirall com a país que analitzant la qualitat de vida que dispensem als nostres joves i als nostres ancians. Siguem generosos i dediquem-los una mica del nostre temps. Segur que rebrem molt més.

Benvolguts germans i germanes, us desitjo a tots una feliç festa de Sant Joaquim i Santa Anna. Felicitats, avis, i gràcies per la vostra missió.

† Card. Joan Josep Omella Omella
Arquebisbe de Barcelona

Escolta la carta dominical en la veu del cardenal arquebisbe de Barcelona.