Carta dominical | «Els nostres avis»

Aquesta propera setmana celebrarem la festa de Sant Joaquim i Santa Anna, els avis de Jesús, segons una tradició que arrenca del segle II. És per aquest motiu que l’Església aquest diumenge la II Jornada Mundial dels avis i de la gent gran, amb el lema «En la vellesa seguiran donant fruit» (Sal 92,15). Per […]

21 Jul, 2022
Església de Barcelona

Aquesta propera setmana celebrarem la festa de Sant Joaquim i Santa Anna, els avis de Jesús, segons una tradició que arrenca del segle II. És per aquest motiu que l’Església aquest diumenge la II Jornada Mundial dels avis i de la gent gran, amb el lema «En la vellesa seguiran donant fruit» (Sal 92,15).

Per això, em permetran que aquestes línies les dediqui als nostres avis, aquelles persones que omplen i enriqueixen amb la seva saviesa i tendresa tantes llars i famílies. Quina relació tan especial que s’estableix entre avis i néts!

Ells tenen un paper important en la vida i en el creixement de l’arbre familiar. Al seu voltant, s’ajunten els fills, els néts i, de vegades, fins i tot, els besnéts. Ells són el pont que ens connecta amb el passat, amb la tradició familiar i, alhora, ens ajuden a escriure les pàgines de la nostra història personal i comunitària. Ells fan possible l’aliança entre generacions a la qual es refereix sovint el papa Francesc.

En un món com el nostre, on es valora molt la força i l’aparença exterior, la gent gran no es cansa de transmetre’ns amb senzillesa, a la seva manera, molts valors que realment importen i que haurien de ser molt presents al llarg de la nostra vida. Uns principis i valors que estan gravats al cor de cada persona i garantits per la Paraula de Déu (cf. Paraules del papa Francesc a l’Associació Nacional de Treballadors Ancians, 15/10/2016).

Davant l’auge de la cultura del rebuig, a la qual es refereix sovint el Sant Pare, és a dir, una cultura que descarta, aparta o llença el que no serveix, veiem amb tristesa que els més grans són els que més risc tenen de ser descartats. En efecte, quan els nostres grans perden autonomia i més ens necessiten, més creix el risc que, de mica en mica, siguin considerats una càrrega i siguin abandonats. Davant la seva debilitat no sempre els enfortim. Hauríem de ser capaços de fer-ho prodigant amor.

Molts ancians han trobat una segona llar en residències per a gent gran on comparteixen la seva vida amb altres ancians. Les institucions i els centres que acullen ancians estan cridats a ser llocs d’humanitat i d’atenció amorosa, on els més febles no siguin oblidats ni desatesos, sinó cuidats, visitats, recordats i defensats.

Estimar la nostra gent gran dignifica la nostra pròpia memòria. Que boniques són les paraules de la Bíblia amb què una jove vídua es dirigeix ​​a la seva sogra quan aquesta la convida a deixar-la i refer la seva vida!: «No insisteixis que et deixi, que em separi de tu i me’n torni! On vagis tu, vull venir-hi jo; on visquis tu, vull viure-hi jo. El teu poble serà el meu poble, el teu Déu serà el meu Déu.» (Rut 1,16).

Una societat avançada es distingeix per com tracta els seus avis i els seus joves. Mentre que els joves són la vitalitat d’un poble en camí, la gent gran reforça aquesta vitalitat amb la memòria, l’experiència i la saviesa. No hi ha millor manera de mirar-se al mirall com a país que analitzant la qualitat de vida que dispensem als nostres joves i als nostres ancians. Siguem generosos i dediquem-los una mica del nostre temps. Segur que rebrem molt més.

Benvolguts germans i germanes, us desitjo a tots una feliç festa de Sant Joaquim i Santa Anna. Felicitats, avis, i gràcies per la vostra missió.

† Card. Joan Josep Omella Omella
Arquebisbe de Barcelona

Escolta la carta dominical en la veu del cardenal arquebisbe de Barcelona.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

No calia, precisament en dissabte, deslligar aquesta filla d’Abraham.

(Lc 13,10-17)