Carta dominical | «Un camí transformador»

En el període estival tot és vida i moviment. Certament és així i aquest any, després d’un lapse de temps de mobilitat controlada, ens movem agraïts més que mai. Esperem amb delit aquesta estació de l’any per fer plans, per fer coses significatives que ens omplin. Des de segles, i ho hem pogut veure les […]

28 Jul, 2022
Església de Barcelona

En el període estival tot és vida i moviment. Certament és així i aquest any, després d’un lapse de temps de mobilitat controlada, ens movem agraïts més que mai. Esperem amb delit aquesta estació de l’any per fer plans, per fer coses significatives que ens omplin. Des de segles, i ho hem pogut veure les darreres dècades, moltes persones, però especialment molts joves, s’han marcat una fita entranyable a l’estiu: fer el camí de Sant Jaume.

Aquest any del 3 al 7 d’agost, se celebrarà a Santiago de Compostela el Pelegrinatge Europeu de Joves. Una riuada de joves pelegrins provinents d’arreu d’Europa, especialment d’Espanya i Portugal, faran camí des de diferents punts i arribaran fins al sepulcre de l’apòstol Sant Jaume. Ho faran moguts per la fe, per la recerca del sentit de la vida o per l’aventura. És un camí preciós, però a la vegada molt exigent. Malgrat el cansament, el mal de peus i cames, s’aixecaran i continuaran, encoratjats pel lema d’enguany: «Jove, aixeca’t i sigues testimoni. L’apòstol Jaume t’espera». Aquest lema ens recorda la possibilitat de posar-nos en camí sempre, un camí marcat per l’esperança, obert a nous reptes que ens ajudi a trobar-nos amb nosaltres mateixos, amb els nostres germans i amb Déu.

Aquesta iniciativa, organitzada per la Subcomissió de Joventut i Infància de la Conferència Episcopal Espanyola, conjuntament amb l’arxidiòcesi de Santiago de Compostela, estava programada per a l’estiu passat, però la pandèmia va obligar a traslladar-la a l’agost d’aquest any. De fet, l’Any Sant Compostel·là de 2021 s’ha perllongat fins al 31 de desembre de 2022. Aquesta mesura permet que els pelegrins que arribin a Compostela durant aquest any puguin rebre les gràcies de l’Any Sant Jacobeu.

Sant Jaume, un dels primers màrtirs cristians, és patró de les terres d’Espanya i en molts pobles i ciutats hi trobem la seva petja.  A Catalunya hi ha moltes tradicions locals que s’hi refereixen. A Barcelona, la plaça de Sant Jaume acull la seu de les principals institucions del govern autonòmic i municipal. Segons recull la tradició, es diu que abans hi havia una església, construïda sobre el lloc on l’Apòstol va predicar.

Des de l’edat mitjana, Santiago de Compostela ha esdevingut un lloc  emblemàtic per als pelegrins no només d’Europa, sinó també del món sencer. Som homes i dones en camí, aquesta condició la portem al nostre ADN, per això ens sentim cridats a viure aquestes experiències, que són a la vegada socials, personals i espirituals.

Benvolguts germans i germanes, desitjo que tots els joves pelegrins que enguany emprenguin aquest camí puguin viure també una experiència de convivència, de reflexió profunda i de vivència de fe a la ciutat de l’apòstol. ¡Que Déu els beneeixi i els guardi! Molt bon camí!

† Card. Joan Josep Omella Omella
Arquebisbe de Barcelona

Escolta la carta dominical en la veu del cardenal arquebisbe de Barcelona.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

No calia, precisament en dissabte, deslligar aquesta filla d’Abraham.

(Lc 13,10-17)