Michel de Certeau, el explorador

  Espíritu alerta, el jesuita Michel de Certeau (1925 – 1986) fue uno de los primeros en reflexionar sobre la nueva situación del cristianismo en la modernidad secularizada. Hay pensadores que irrigan discretamente los saberes y las vidas, como por capilaridad. Michel de Certeau (1925-1986) es uno de ellos. Su obra circuló, casi de mano […]

20 Abr, 2023
Òscar Martí

 

Espíritu alerta, el jesuita Michel de Certeau (1925 – 1986) fue uno de los primeros en reflexionar sobre la nueva situación del cristianismo en la modernidad secularizada.

Hay pensadores que irrigan discretamente los saberes y las vidas, como por capilaridad. Michel de Certeau (1925-1986) es uno de ellos. Su obra circuló, casi de mano en mano, entre historiadores, antropólogos, lingüistas, teólogos y anónimos, movidos, cuestionados, seducidos también, por las obras del jesuita… hasta encontrarse citado por el papa Francisco, declarando su deuda: «En mi reflexión teológica, siempre me he nutrido de Henri de Lubac y de Michel de Certeau. Para mí, Certeau sigue siendo el mayor teólogo de hoy».

Pensar la experiencia cristiana en la modernidad

«Teólogo», Michel de Certeau lo fue. No en un sentido académico, pues su curiosidad le llevó a otros muchos campos del conocimiento (historia, semiótica, psicoanálisis, sociología, etc.), cuyos métodos respetaba. Fue teólogo por su cuestionamiento, su deseo de descifrar la nueva cara del cristianismo.

Su intención principal, el deseo que le animaba, era buscar cómo pensar la existencia cristiana en la modernidad, lo que entonces designó como «la debilidad de creer». Se puso como objetivo llevar a cabo esta obra sin ilusiones y sin falsedad, es decir, sin enmascarar sus incertidumbres sobre las maneras de continuar la tradición recibida o las dificultades para integrar a los creyentes en una cultura que desconfía de ellos o los rechaza.

La búsqueda de un «Otro» que siempre se esconde

Reflexionar sobre el gesto cristiano a finales de los años 60 y 70, en un momento en que el cristianismo estaba en proceso de «desvincularse» de la cultura y la sociedad, le hizo viajar a través de diferentes disciplinas. La historia de la espiritualidad y la mística (Pierre Favre, Surin, La Posesión de Loudun, etc.) le ofreció un campo para cuestionar la naturaleza del lenguaje espiritual.

«¿Cómo no nos preguntaremos por el lenguaje que se supone que explica nuestra fe? Cuántas palabras llevamos, que nos permanecen cerradas», escribió Michel de Certeau en 1965, justo después del fin del Concilio Vaticano II. A través de sus idas y venidas entre el presente y el pasado, buscó pensar el desfase entre el lenguaje recibido de la institución eclesial y el de la experiencia cristiana.

Michel de Certeau también se interesó por el psicoanálisis, dialogando con Lacan sobre la cuestión del deseo. Para el jesuita, el místico es un hombre o una mujer en busca de un «Otro» que siempre se esconde: «El místico es aquel o aquella que no puede dejar de caminar y que, con la certeza de lo que le falta, sabe, de cada lugar y de cada objeto, que no es eso, que no se puede ahí ni contentarse con ello».

Una inteligencia sin miedo, sin fatiga y sin orgullo

Todo su trabajo se llevó a cabo con gran modestia. Las preguntas planteadas por Michel de Certeau son todavía nuestras hoy: secularización, fronteras, alteridad, mestizajes… Le agradecemos que no haya buscado respuestas fáciles, sino haberse convertido en el testimonio de una experiencia cristiana modelada por la pasión por la alteridad. «Esta pasión por la alteridad es una fragilidad que desnuda nuestras solidez e introduce en nuestras necesarias fortalezas la debilidad de creer», escribió.

Lic. Ezequiel Mir

Te interesará…

Síguenos

Facebook
⛪ La basílica de Santa Maria de Mataró ha celebrat el cinquè centenari de la seva dedicació amb una eucaristia presidida pel cardenal Joan Josep Omella.💬 «Ara ens toca a nosaltres continuar escrivint la història», va destacar el cardenal durant l'homilia, convidant els fidels a mantenir viu el llegat de fe rebut al llarg de cinc segles.🙏 Una celebració per recordar el passat amb gratitud i mirar cap al futur amb esperança.📸 Compartim alguns moments d'aquesta jornada! ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)

4 days ago

Arquebisbat de Barcelona
🎨 Una col·laboració històrica entre els Museus Vaticans i el Museu Diocesà de Barcelona.Barbara Jatta, directora dels Museus Vaticans, ens parla de la importància d'aquesta primera col·laboració entre les dues institucions amb motiu de l'exposició «Art sacre italià del segle XX».🖼️ Una oportunitat única per descobrir una selecció d'obres de la col·lecció d'art modern i contemporani dels Museus Vaticans.📍 Museu Diocesà de Barcelona📅 Fins al 8 de desembre ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Vatican Media

Agenda

Evangelio del día

Alegraos y regocijaos, porque vuestra recompensa será grande en el cielo.

(Mt 5,1-12a)