Michel de Certeau, el explorador

  Espíritu alerta, el jesuita Michel de Certeau (1925 – 1986) fue uno de los primeros en reflexionar sobre la nueva situación del cristianismo en la modernidad secularizada. Hay pensadores que irrigan discretamente los saberes y las vidas, como por capilaridad. Michel de Certeau (1925-1986) es uno de ellos. Su obra circuló, casi de mano […]

20 Abr, 2023
Òscar Martí

 

Espíritu alerta, el jesuita Michel de Certeau (1925 – 1986) fue uno de los primeros en reflexionar sobre la nueva situación del cristianismo en la modernidad secularizada.

Hay pensadores que irrigan discretamente los saberes y las vidas, como por capilaridad. Michel de Certeau (1925-1986) es uno de ellos. Su obra circuló, casi de mano en mano, entre historiadores, antropólogos, lingüistas, teólogos y anónimos, movidos, cuestionados, seducidos también, por las obras del jesuita… hasta encontrarse citado por el papa Francisco, declarando su deuda: «En mi reflexión teológica, siempre me he nutrido de Henri de Lubac y de Michel de Certeau. Para mí, Certeau sigue siendo el mayor teólogo de hoy».

Pensar la experiencia cristiana en la modernidad

«Teólogo», Michel de Certeau lo fue. No en un sentido académico, pues su curiosidad le llevó a otros muchos campos del conocimiento (historia, semiótica, psicoanálisis, sociología, etc.), cuyos métodos respetaba. Fue teólogo por su cuestionamiento, su deseo de descifrar la nueva cara del cristianismo.

Su intención principal, el deseo que le animaba, era buscar cómo pensar la existencia cristiana en la modernidad, lo que entonces designó como «la debilidad de creer». Se puso como objetivo llevar a cabo esta obra sin ilusiones y sin falsedad, es decir, sin enmascarar sus incertidumbres sobre las maneras de continuar la tradición recibida o las dificultades para integrar a los creyentes en una cultura que desconfía de ellos o los rechaza.

La búsqueda de un «Otro» que siempre se esconde

Reflexionar sobre el gesto cristiano a finales de los años 60 y 70, en un momento en que el cristianismo estaba en proceso de «desvincularse» de la cultura y la sociedad, le hizo viajar a través de diferentes disciplinas. La historia de la espiritualidad y la mística (Pierre Favre, Surin, La Posesión de Loudun, etc.) le ofreció un campo para cuestionar la naturaleza del lenguaje espiritual.

«¿Cómo no nos preguntaremos por el lenguaje que se supone que explica nuestra fe? Cuántas palabras llevamos, que nos permanecen cerradas», escribió Michel de Certeau en 1965, justo después del fin del Concilio Vaticano II. A través de sus idas y venidas entre el presente y el pasado, buscó pensar el desfase entre el lenguaje recibido de la institución eclesial y el de la experiencia cristiana.

Michel de Certeau también se interesó por el psicoanálisis, dialogando con Lacan sobre la cuestión del deseo. Para el jesuita, el místico es un hombre o una mujer en busca de un «Otro» que siempre se esconde: «El místico es aquel o aquella que no puede dejar de caminar y que, con la certeza de lo que le falta, sabe, de cada lugar y de cada objeto, que no es eso, que no se puede ahí ni contentarse con ello».

Una inteligencia sin miedo, sin fatiga y sin orgullo

Todo su trabajo se llevó a cabo con gran modestia. Las preguntas planteadas por Michel de Certeau son todavía nuestras hoy: secularización, fronteras, alteridad, mestizajes… Le agradecemos que no haya buscado respuestas fáciles, sino haberse convertido en el testimonio de una experiencia cristiana modelada por la pasión por la alteridad. «Esta pasión por la alteridad es una fragilidad que desnuda nuestras solidez e introduce en nuestras necesarias fortalezas la debilidad de creer», escribió.

Lic. Ezequiel Mir

Te interesará…

Síguenos

Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... Ver másVer menos
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... Ver másVer menos
View on Facebook

1 week ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... Ver másVer menos
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... Ver másVer menos
View on Facebook
Jaume, fill de Zebedeu, és juntament amb el seu germà Joan i Pere un dels que acompanyava més de prop Jesús. Segons el llibre dels Fets (12,2) fou el primer apòstol màrtir, decapitat a Jerusalem per Herodes Agripa (vers l'any 44). Patró de Galícia, després de les invasions musulmanes fou venerat com a patró dels Regnes castellans i més tard de tota Espanya. El seu sepulcre a Compostela fou un gran centre de peregrinacions medievals de tot el món cristià, després de Roma i terra Santa.«A Raïms de Sant Jaume, raïms aigualits; raïms de setembre te'n llepes els dits», segons una dita popular. ... Ver másVer menos
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangelio del día

La planta que no haya plantado mi Padre celestial, será arrancada de raíz.

(Mt 15,1-2.10-14)