La Virgen de La Merced y la epidemia de 1821

  El Archivo Diocesano de Barcelona, ​​en estos días de pandemia y en la celebración de la Virgen de la Merced, ha investigado sobre los documentos que custodia referentes a la Virgen y las epidemias históricas que ha sufrido la ciudad de Barcelona. Tema, creemos, de gran actualidad. La fiebre amarilla o «peste amarilla» afectó […]

22 Sep, 2020
Òscar Martí

 

El Archivo Diocesano de Barcelona, ​​en estos días de pandemia y en la celebración de la Virgen de la Merced, ha investigado sobre los documentos que custodia referentes a la Virgen y las epidemias históricas que ha sufrido la ciudad de Barcelona. Tema, creemos, de gran actualidad.

La fiebre amarilla o «peste amarilla» afectó muchísimo a Barcelona. Era el verano del año 1821. Entró en la ciudad a través de un barco de comercio (y tráfico de esclavos posiblemente). El barco se llamaba «El gran Turco». Se observó que las primeras víctimas fueron una docena de marineros y «mozos de cuerda» que accedieron a dicho barco. Dicha peste se extendió por la Barceloneta. El miedo se extendió por la ciudad con gran intensidad. Muchos representantes de la burguesía marcharon fuera de la ciudad. Algunos creían conveniente que todos los habitantes de la Barceloneta fueran expulsados de sus casas y trasladados en un valle totalmente incomunicados. Al no poderse llevar a cabo tal solución quimérica, se enviaron miles de soldados que cerraron el puerto y especialmente el barrio de la Barceloneta. Es la propia Junta Municipal de Sanidad quien pide a las autoridades eclesiásticas que se inicien las oraciones (colectas) para que acabe la peste (11 de agosto de 1821). El mismo alcalde (Cayetano de Dou) pide al gobernador eclesiástico Mn. Bernat Doria que se hagan rogativas. El obispo Pau Sitjar estaba fuera de Barcelona, ​​pues fue vetado su ingreso por los franceses.

Las primeras rogativas consistirán en ir en procesión a las tumbas de los santos patrones de Barcelona (Santa Eulalia, Santa Madrona, San Ramón de Peñafort…).

Se harán tres procesiones en tres días que saldrán de la Catedral (del 17 al 23 de septiembre de 1821). También en la Catedral durante una semana se expondrá el Santísimo y por último se pide que durante unos días la Virgen de la Merced salga de su santuario y que por las calles de Barcelona sea invocada por los fieles, a fin de que se termine de una vez la epidemia. Esto se mandaba el 8 de octubre y el 25 de noviembre hay una circular del gobernador de la Mitra que afirma que todos los párrocos y superiores de casas de religiosos tenían que cambiar la oración anterior contra la peste por la de acción de gracias  ya que se había acabado la epidemia; un día después, el 26 de noviembre de 1821 se firmó un decreto que mandaba celebrar en el mismo santuario de la Merced una Misa y un Te Deum en acción de gracias por el final de la epidemia.

Obviamente, estos hechos históricos evocan los días actuales de la epidemia que estamos sufriendo. También hoy en día se nos ha pedido a los sacerdotes que roguemos por que se acabe de una vez la pandemia de la Covid-19. Y así lo hacemos sinceramente. Recordemos aquellas palabras que Cristo dirigía a la Samaritana (Juan 4, 23- 24): «Estos son los adoradores que quiere al Padre. Dios es Espíritu. Por eso los que lo adoran deben hacerlo en espíritu y Verdad». Las formas externas pueden (y quizás deben) cambiar, pero nunca debemos variar el auténtico núcleo de la oración sincero, de corazón a corazón (con Dios y con nosotros) y en Verdad creyendo que Dios lo puede todo: es omnipotente y misericordioso infinitamente.

Mn. Josep Maria Martí Bonet

Te interesará…

Síguenos

Facebook
⛪ La basílica de Santa Maria de Mataró ha celebrat el cinquè centenari de la seva dedicació amb una eucaristia presidida pel cardenal Joan Josep Omella.💬 «Ara ens toca a nosaltres continuar escrivint la història», va destacar el cardenal durant l'homilia, convidant els fidels a mantenir viu el llegat de fe rebut al llarg de cinc segles.🙏 Una celebració per recordar el passat amb gratitud i mirar cap al futur amb esperança.📸 Compartim alguns moments d'aquesta jornada! ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)

5 days ago

Arquebisbat de Barcelona
🎨 Una col·laboració històrica entre els Museus Vaticans i el Museu Diocesà de Barcelona.Barbara Jatta, directora dels Museus Vaticans, ens parla de la importància d'aquesta primera col·laboració entre les dues institucions amb motiu de l'exposició «Art sacre italià del segle XX».🖼️ Una oportunitat única per descobrir una selecció d'obres de la col·lecció d'art modern i contemporani dels Museus Vaticans.📍 Museu Diocesà de Barcelona📅 Fins al 8 de desembre ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Vatican Media

Agenda

Evangelio del día

En la casa de mi Padre hay muchas moradas.

(Jn 14,1-6)