Humanos y ecosistema

  Empezamos por una obviedad que hemos ido olvidando: la especie humana es una especie de animales primates bastante singulares, pero que no se escapan de la categoría de animales. Desde este punto de vista forma parte del inmenso conjunto de vivientes que constituyen la eco-esfera, y, por tanto, mantiene respecto la vida, la misma […]

28 Sep, 2020
Òscar Martí

 

Empezamos por una obviedad que hemos ido olvidando: la especie humana es una especie de animales primates bastante singulares, pero que no se escapan de la categoría de animales. Desde este punto de vista forma parte del inmenso conjunto de vivientes que constituyen la eco-esfera, y, por tanto, mantiene respecto la vida, la misma dependencia que cualquier ser viviente. Por ejemplo: necesitamos aire, agua, elementos del suelo terrestre y de la energía solar para vivir, aprovechando de forma insustituible la sorprendente función de las plantas verdes para convertir las moléculas orgánicas del dióxido de carbono y el agua, gracias a la energía solar, liberando a la misma vez oxígeno en la eco-esfera. Esta absoluta dependencia integral hace que algunos autores como J. Lovelock hayan hablado de la Tierra como un ser viviente, evocando el nombre de Gaia, la diosa de la Tierra.

Los grandes y admirables progresos técnicos que han protagonizado los humanos, nos han llevado a pretender afrancarnos de nuestra condición de piezas de la eco-esfera y a considerarnos “transhumanos” como si esto nos desvinculara de nuestra dependencia de la vida terrestre general. Se trata de una manifestación más del orgullo y suficiencia que nos anima. Olvidamos que cualquier avance técnico, por útil y sorprendente que sea, no pasa de ser un artefacto ortopédico que prolonga y mantiene la vida humana pero no la substituye en ninguno de sus aspectos radicales.

Un caso emblemático de esta situación de ignorancia de nuestras imprescindibles raíces en la biosfera nos lo ofrece la crisis de la pandemia vírica actual. Sorprende oír hablar del transhumanismo sin ninguna referencia al mundo microbiano, insustituible por la técnica, y que es perfectamente ignorado. En el cuerpo humano conviven hasta más de un quilo de microrganismos, de miles de especies, que no vemos pero que condicionan esencialmente nuestra supervivencia. Un virus mutante de la familia del coronavirus ha puesto patas arriba toda la humanidad. Tan enamorados que estamos de nuestra “inviolabilidad” técnica. Y la eco-esfera está llena de miles de familias de virus, bacterias y hongos que desconocemos y con los que convivimos con grandes beneficios y riesgos, y periódicamente nos sorprenden con vulgares mutaciones que nos resultan agresivas y moderan nuestras suficiencias.

Otra situación relativa al tema es el de la sostenibilidad de la presencia humana en la Tierra. Nunca en su historia, la humanidad se había preocupado de si su presencia podía resultar perjudicial para la eco-esfera. Ahora hemos empezado a adquirir la convicción de depredadores de un sistema limitado en el cual no sabemos vivir adaptados para sobrevivir en él. Y eso crea problemas técnicos y psicológicos específicos y nuevos. Aparece la necesidad de una nueva ética ecológica con características temporales y espacio propios, como recuerda el Papa en su carta encíclica Laudato si’.

A todos nos conviene recobrar la sabiduría de saberse piezas de un sistema vital riquísimo y complejísimo del que dependemos inevitablemente. Formando parte de este sistema y no agrediéndolo podemos sentirnos felices.

Ramon M. Nogués

Te interesará…

Síguenos

Facebook
⛪ La basílica de Santa Maria de Mataró ha celebrat el cinquè centenari de la seva dedicació amb una eucaristia presidida pel cardenal Joan Josep Omella.💬 «Ara ens toca a nosaltres continuar escrivint la història», va destacar el cardenal durant l'homilia, convidant els fidels a mantenir viu el llegat de fe rebut al llarg de cinc segles.🙏 Una celebració per recordar el passat amb gratitud i mirar cap al futur amb esperança.📸 Compartim alguns moments d'aquesta jornada! ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)

5 days ago

Arquebisbat de Barcelona
🎨 Una col·laboració històrica entre els Museus Vaticans i el Museu Diocesà de Barcelona.Barbara Jatta, directora dels Museus Vaticans, ens parla de la importància d'aquesta primera col·laboració entre les dues institucions amb motiu de l'exposició «Art sacre italià del segle XX».🖼️ Una oportunitat única per descobrir una selecció d'obres de la col·lecció d'art modern i contemporani dels Museus Vaticans.📍 Museu Diocesà de Barcelona📅 Fins al 8 de desembre ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Vatican Media

Agenda

Evangelio del día

En la casa de mi Padre hay muchas moradas.

(Jn 14,1-6)