L’Arxiu Diocesà de Barcelona, en aquests dies de pandèmia i en la celebració de la Mare de Déu de la Mercè, ha investigat sobre els documents que custodia referents a la Mare de Déu i les epidèmies històriques que ha sofert la ciutat de Barcelona. Tema, creiem, de gran actualitat.
La febre groga o «pesta groga» afectà moltíssim Barcelona. Era l’estiu de l’any 1821. Va entrar a la ciutat a través d’un vaixell de comerç (i tràfic d’esclaus, possiblement). El vaixell s’anomenava «El gran Turco». Hom observà que les primeres víctimes foren una dotzena de mariners i «mossos de corda» que accediren a l’esmentat vaixell. La pesta es va estendre per la Barceloneta. La por s’escampà per la ciutat amb gran intensitat. Molts de la burgesia sortiren fora de la ciutat. Àdhuc alguns creien convenient que tots els habitants de la Barceloneta fossin trets de les seves cases i traslladats en una vall totalment incomunicats. En no poder fer-se tal solució quimèrica es van enviar milers de soldats que tancaren el port i especialment el barri de la Barceloneta. És la mateixa Junta Municipal de Sanitat qui demana a les autoritats eclesiàstiques que es comenci les oracions (col·lectes) per que s’acabi la pesta (11 d’agost de 1821). El mateix alcalde (Gaietà de Dou) demana al governador eclesiàstic Mn. Bernat Dòria que es facin rogatives. El bisbe Pau Sitjar era fora de Barcelona, ja que fou vetat el seu ingrés pels francesos.
Les primeres rogatives consistiran a anar en processó a les tombes dels sants patrons de Barcelona (Santa Eulàlia, Santa Madrona, Sant Ramon de Penyafort…).
Es faran tres processons en tres dies que sortiran de la Catedral (del 17 al 23 de setembre de 1821). També a la Catedral durant una setmana s’exposarà el Santíssim i per últim es demana que durant uns dies la Mare de Déu de la Mercè surti del seu santuari i que pels carrers de Barcelona sigui invocada pels fidels, a fi i efecte que s’acabi d’un cop l’epidèmia. Això es manava el 8 d’octubre i el 25 de novembre hi ha una circular del governador de la Mitra que afirma que tots els rectors i superiors de cases de religiosos han de canviar la pregària anterior contra la pesta amb la d’acció de gràcies perquè s’ha acabat l’epidèmia; més encara un dia després el 26 de novembre de 1821 hi ha un decret que es mana que es celebri el mateix santuari de la Mercè una Missa i un Te Deum en acció de gràcies pel final de l’epidèmia.
Òbviament, aquests fets històrics evoquen els dies actuals de la pandèmia de la Covid-19 que estem sofrint. També avui dia se’ns ha manat als sacerdots que preguem perquè s’acabi d’una vegada l’epidèmia. I així ho fem sincerament. Recordem aquelles paraules que Crist dirigia a la Samaritana (Joan 4, 23- 24): «Aquests són els adoradors que vol el Pare. Déu és Esperit. Per això els que l’adoren han de fer-ho en Esperit i Veritat». Les formes externes poden (i potser deuen) canviar, però mai hem de variar l’autèntic nucli de l’oració sincer, de cor a cor (amb Déu i amb nosaltres) i en Veritat creient que Déu ho pot tot: és omnipotent i misericordiós infinitament.
