Cómo acercar la realidad de África a la Iglesia europea

  El primer impulso para escribir bajo el encabezamiento que precede es querer dar toda una retahíla de normas, leyes y pautas que nos dejen más o menos satisfechos, y un poco convencidos, de vete a saber tu qué. Pero resulta que el primer paso a dar es tener el valor de hacernos una pregunta, […]

21 Ene, 2020
Òscar Martí

 

El primer impulso para escribir bajo el encabezamiento que precede es querer dar toda una retahíla de normas, leyes y pautas que nos dejen más o menos satisfechos, y un poco convencidos, de vete a saber tu qué.

Pero resulta que el primer paso a dar es tener el valor de hacernos una pregunta, inquietante, comprometedora y un poco sorprendente: ¿Qué sabemos de África? O dicho de otro modo: ¿Hasta qué punto está África presente en nuestro día a día?

Y así llegamos al quid de la cuestión. No es necesario empezar a echarnos las culpas los unos a los otros,  o inculpaciones, o acusaciones, o añoranzas o reproches. Si puede servir de ejemplo, todos nosotros somos una planta que necesita una maceta con tierra para crecer. Y es en esta tierra donde se pueden encontrar muchas carencias sociales, culturales, históricas y antropológicas que aún hoy estamos absorbiendo, incluso de forma inconscientemente.

Un poco de historia

El año 1831 moría el filósofo idealista alemán Hegel. Al poco de su muerte, se publicaron sus Lecciones sobre la filosofía de la historia. Y en este texto, hablando de África dice:

«Es la patria de todo animal feroz, una tierra que desprende una atmósfera pestilente, casi venenosa y que está habitada por pueblos que se han manifestado tan bárbaros y salvajes como para excluir toda posibilidad de establecer vínculos con ellos»

Ciertamente, cuesta digerir estas expresiones. Dar vueltas sería como dar vueltas a una noria sin salida. Ahora nos toca mirar hacia delante y construir nuevos caminos. Sin imaginar soluciones mágicas, imposibilidades insuperables o intentar no fijarse demasiado para evitar sentidos de culpabilidad o ignorancia.

Acercarse a una realidad quiere decir abrirse a la experimentación. Y la experiencia se adquiere con la vivencia, siendo receptores.

Lo primero que tendremos que arrinconar serán los tópicos fáciles, defensivos y desintegradores. “Ellos y nosotros” es todo uno leit motive demasiado recurrente.

Un segundo paso será el conocer qué realidades rodean este continente sin miedos, ni ideas preconcebidas. El embajador de Guinea-Bissau, decano de los embajadores africanos en España, dijo recientemente en una entrevista: “Europa no sabe lo que pasa en África”. Y es muy cierto. Hablamos del continente africano como si fuera una unidad sin relevancia; pero tenemos que recordar que el continente tiene más de 30 millones de kilómetros cuadrados, está integrado por 55 naciones, donde viven más de 1.300 millones de habitantes que  hablan más de 2.000 idiomas diferentes.

Acercarnos, en este caso, significa disfrutar y ser conscientes de las muchas diferencias que el continente ofrece al resto del mundo. Es un diamante con tantas y tantas caras, que se mire por donde se mire, siempre deslumbrará.

Y seguro que uno de los primeros esfuerzos será dejar que hablen los mismos africanos, aceptar lo que dicen y hacer nuestro este nuevo punto de vista, que es tan enriquecedor.

Hemos abierto una pequeña rendija. Seguiremos receptivos, porque es solo compartiendo que entenderemos qué quiere decir: “Él se hizo todo en todos”.

Antoni Calvera Pi

Te interesará…

Síguenos

Facebook
Nascut a Montpeller (Llenguadoc), cap al 1350, Roc vengué tot el que tenia i inicià un pelegrinatge per Itàlia en què es dedicà a atendre les moltes víctimes de la pesta negra que assolava Europa. Va morir abans de fer quaranta anys, i ben aviat assolí una gran popularitat com a advocat contra la pesta i altres epidèmies. Canonitzat el 1629. «Se’l representa vestit de pelegrí, amb la cama nafrada (que ensenya) i un gos al seu costat. Nosaltres, fàcilment amaguem les nostres ferides (defectes, manies, misèries...). Això no ens prova, ens debilita, fa que la gent malparli. I si tens el valor, com Sant Roc, de “mostrar les teves ferides”?» (Anselm Grün, monjo i psicòleg).«Quan Sant Roc tomba l’espatlla, el temps canvia», segona una dita popular. ... Ver másVer menos
View on Facebook
El Papa Pius XII (01.11.1950) proclamà que «l'Augusta Mare de Déu obtingué finalment ser pujada en cos i ànima a la glòria del cel» quan encara eren recents els horrors de la Segona Guerra Mundial. El conflicte havia massacrat milions de cossos, morts a les trinxeres, als camps de concentració o a les mateixes ciutats per efecte dels bombardejos. En aquest context, la festa d'avui ens parla que el cos humà té un valor transcendent i forma part indissoluble de la unitat de la persona.Solemnitat de l’Assumpció de la benaventurada Mare de Déu, Mare del nostre Déu i Senyor Jesucrist, que, acabat el curs de la seva vida a la terra, va ser elevada en cos i ànima a la glòria dels cels. Aquesta veritat de fe, rebuda de la tradició de l'Església, va ser definida solemnement pel papa Pius XII (1950).«Per la Mare de Déu d’agost, a les set ja és fosc», segons una dita popular. ... Ver másVer menos
View on Facebook
📍 Sant Francesc de Sales, una joia amagada al cor de l’Eixample.⛪ Coneguda popularment com les Saleses, aquesta parròquia amaga una història fascinant. Projectada per Joan Martorell, amb la col·laboració del jove Antoni Gaudí, conserva un valuós patrimoni artístic i arquitectònic que sorprèn a cada pas. ✨#EsglésiaBarcelona #SantFrancescDeSales #LesSaleses #Patrimoni ... Ver másVer menos
View on Facebook
🎬 Aquest estiu, cinema per gaudir i també per reflexionar!Mn. Peio Sánchez proposa cinc pel·lícules per a aquestes vacances. Històries per a tots els públics que ens conviden a fer-nos preguntes sobre l'acollida, la superació, la convivència, la vocació i la nostra manera de mirar els altres.🍿 «El día de la revelación»🍿 «Las locas del Obelisco»🍿 «Viaje al país de los blancos»🍿 «León XIV, el hombre detrás del Papa»🍿 «Las ovejas detectives»▶️ Descobreix les seves recomanacions i prepara una bona sessió de cinema aquest est#CinemaEspiritualitual @cinemaspiritcatImatge: Generada amb IA (OpenAI) ... Ver másVer menos
View on Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... Ver másVer menos
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangelio del día

Sois hijos de los que asesinaron a los profetas.

(Mt 23,27-32)