Cómo acercar la realidad de África a la Iglesia europea

  El primer impulso para escribir bajo el encabezamiento que precede es querer dar toda una retahíla de normas, leyes y pautas que nos dejen más o menos satisfechos, y un poco convencidos, de vete a saber tu qué. Pero resulta que el primer paso a dar es tener el valor de hacernos una pregunta, […]

21 Ene, 2020
Òscar Martí

 

El primer impulso para escribir bajo el encabezamiento que precede es querer dar toda una retahíla de normas, leyes y pautas que nos dejen más o menos satisfechos, y un poco convencidos, de vete a saber tu qué.

Pero resulta que el primer paso a dar es tener el valor de hacernos una pregunta, inquietante, comprometedora y un poco sorprendente: ¿Qué sabemos de África? O dicho de otro modo: ¿Hasta qué punto está África presente en nuestro día a día?

Y así llegamos al quid de la cuestión. No es necesario empezar a echarnos las culpas los unos a los otros,  o inculpaciones, o acusaciones, o añoranzas o reproches. Si puede servir de ejemplo, todos nosotros somos una planta que necesita una maceta con tierra para crecer. Y es en esta tierra donde se pueden encontrar muchas carencias sociales, culturales, históricas y antropológicas que aún hoy estamos absorbiendo, incluso de forma inconscientemente.

Un poco de historia

El año 1831 moría el filósofo idealista alemán Hegel. Al poco de su muerte, se publicaron sus Lecciones sobre la filosofía de la historia. Y en este texto, hablando de África dice:

«Es la patria de todo animal feroz, una tierra que desprende una atmósfera pestilente, casi venenosa y que está habitada por pueblos que se han manifestado tan bárbaros y salvajes como para excluir toda posibilidad de establecer vínculos con ellos»

Ciertamente, cuesta digerir estas expresiones. Dar vueltas sería como dar vueltas a una noria sin salida. Ahora nos toca mirar hacia delante y construir nuevos caminos. Sin imaginar soluciones mágicas, imposibilidades insuperables o intentar no fijarse demasiado para evitar sentidos de culpabilidad o ignorancia.

Acercarse a una realidad quiere decir abrirse a la experimentación. Y la experiencia se adquiere con la vivencia, siendo receptores.

Lo primero que tendremos que arrinconar serán los tópicos fáciles, defensivos y desintegradores. “Ellos y nosotros” es todo uno leit motive demasiado recurrente.

Un segundo paso será el conocer qué realidades rodean este continente sin miedos, ni ideas preconcebidas. El embajador de Guinea-Bissau, decano de los embajadores africanos en España, dijo recientemente en una entrevista: “Europa no sabe lo que pasa en África”. Y es muy cierto. Hablamos del continente africano como si fuera una unidad sin relevancia; pero tenemos que recordar que el continente tiene más de 30 millones de kilómetros cuadrados, está integrado por 55 naciones, donde viven más de 1.300 millones de habitantes que  hablan más de 2.000 idiomas diferentes.

Acercarnos, en este caso, significa disfrutar y ser conscientes de las muchas diferencias que el continente ofrece al resto del mundo. Es un diamante con tantas y tantas caras, que se mire por donde se mire, siempre deslumbrará.

Y seguro que uno de los primeros esfuerzos será dejar que hablen los mismos africanos, aceptar lo que dicen y hacer nuestro este nuevo punto de vista, que es tan enriquecedor.

Hemos abierto una pequeña rendija. Seguiremos receptivos, porque es solo compartiendo que entenderemos qué quiere decir: “Él se hizo todo en todos”.

Antoni Calvera Pi

Te interesará…

Síguenos

Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... Ver másVer menos
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... Ver másVer menos
View on Facebook

1 week ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... Ver másVer menos
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... Ver másVer menos
View on Facebook
Jaume, fill de Zebedeu, és juntament amb el seu germà Joan i Pere un dels que acompanyava més de prop Jesús. Segons el llibre dels Fets (12,2) fou el primer apòstol màrtir, decapitat a Jerusalem per Herodes Agripa (vers l'any 44). Patró de Galícia, després de les invasions musulmanes fou venerat com a patró dels Regnes castellans i més tard de tota Espanya. El seu sepulcre a Compostela fou un gran centre de peregrinacions medievals de tot el món cristià, després de Roma i terra Santa.«A Raïms de Sant Jaume, raïms aigualits; raïms de setembre te'n llepes els dits», segons una dita popular. ... Ver másVer menos
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangelio del día

Su rostro resplandecía como el sol.

(Mt 17,1-9)