Cómo acercar la realidad de África a la Iglesia europea

  El primer impulso para escribir bajo el encabezamiento que precede es querer dar toda una retahíla de normas, leyes y pautas que nos dejen más o menos satisfechos, y un poco convencidos, de vete a saber tu qué. Pero resulta que el primer paso a dar es tener el valor de hacernos una pregunta, […]

21 Ene, 2020
Òscar Martí

 

El primer impulso para escribir bajo el encabezamiento que precede es querer dar toda una retahíla de normas, leyes y pautas que nos dejen más o menos satisfechos, y un poco convencidos, de vete a saber tu qué.

Pero resulta que el primer paso a dar es tener el valor de hacernos una pregunta, inquietante, comprometedora y un poco sorprendente: ¿Qué sabemos de África? O dicho de otro modo: ¿Hasta qué punto está África presente en nuestro día a día?

Y así llegamos al quid de la cuestión. No es necesario empezar a echarnos las culpas los unos a los otros,  o inculpaciones, o acusaciones, o añoranzas o reproches. Si puede servir de ejemplo, todos nosotros somos una planta que necesita una maceta con tierra para crecer. Y es en esta tierra donde se pueden encontrar muchas carencias sociales, culturales, históricas y antropológicas que aún hoy estamos absorbiendo, incluso de forma inconscientemente.

Un poco de historia

El año 1831 moría el filósofo idealista alemán Hegel. Al poco de su muerte, se publicaron sus Lecciones sobre la filosofía de la historia. Y en este texto, hablando de África dice:

«Es la patria de todo animal feroz, una tierra que desprende una atmósfera pestilente, casi venenosa y que está habitada por pueblos que se han manifestado tan bárbaros y salvajes como para excluir toda posibilidad de establecer vínculos con ellos»

Ciertamente, cuesta digerir estas expresiones. Dar vueltas sería como dar vueltas a una noria sin salida. Ahora nos toca mirar hacia delante y construir nuevos caminos. Sin imaginar soluciones mágicas, imposibilidades insuperables o intentar no fijarse demasiado para evitar sentidos de culpabilidad o ignorancia.

Acercarse a una realidad quiere decir abrirse a la experimentación. Y la experiencia se adquiere con la vivencia, siendo receptores.

Lo primero que tendremos que arrinconar serán los tópicos fáciles, defensivos y desintegradores. “Ellos y nosotros” es todo uno leit motive demasiado recurrente.

Un segundo paso será el conocer qué realidades rodean este continente sin miedos, ni ideas preconcebidas. El embajador de Guinea-Bissau, decano de los embajadores africanos en España, dijo recientemente en una entrevista: “Europa no sabe lo que pasa en África”. Y es muy cierto. Hablamos del continente africano como si fuera una unidad sin relevancia; pero tenemos que recordar que el continente tiene más de 30 millones de kilómetros cuadrados, está integrado por 55 naciones, donde viven más de 1.300 millones de habitantes que  hablan más de 2.000 idiomas diferentes.

Acercarnos, en este caso, significa disfrutar y ser conscientes de las muchas diferencias que el continente ofrece al resto del mundo. Es un diamante con tantas y tantas caras, que se mire por donde se mire, siempre deslumbrará.

Y seguro que uno de los primeros esfuerzos será dejar que hablen los mismos africanos, aceptar lo que dicen y hacer nuestro este nuevo punto de vista, que es tan enriquecedor.

Hemos abierto una pequeña rendija. Seguiremos receptivos, porque es solo compartiendo que entenderemos qué quiere decir: “Él se hizo todo en todos”.

Antoni Calvera Pi

Te interesará…

Síguenos

Facebook
⛪ La basílica de Santa Maria de Mataró ha celebrat el cinquè centenari de la seva dedicació amb una eucaristia presidida pel cardenal Joan Josep Omella.💬 «Ara ens toca a nosaltres continuar escrivint la història», va destacar el cardenal durant l'homilia, convidant els fidels a mantenir viu el llegat de fe rebut al llarg de cinc segles.🙏 Una celebració per recordar el passat amb gratitud i mirar cap al futur amb esperança.📸 Compartim alguns moments d'aquesta jornada! ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)

5 days ago

Arquebisbat de Barcelona
🎨 Una col·laboració històrica entre els Museus Vaticans i el Museu Diocesà de Barcelona.Barbara Jatta, directora dels Museus Vaticans, ens parla de la importància d'aquesta primera col·laboració entre les dues institucions amb motiu de l'exposició «Art sacre italià del segle XX».🖼️ Una oportunitat única per descobrir una selecció d'obres de la col·lecció d'art modern i contemporani dels Museus Vaticans.📍 Museu Diocesà de Barcelona📅 Fins al 8 de desembre ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Vatican Media

Agenda

Evangelio del día

En la casa de mi Padre hay muchas moradas.

(Jn 14,1-6)