Vuelve la Sibila en la Catedral con el Coro de Cámara Francesc Valls

Este año se estrena el Coro con la revisión contemporánea del Canto hecha por el compositor Joan Magrané

22 Dic, 2017
Església de Barcelona

El Canto de la Sibila es un drama sacro que se dejó de representar a la Sede barcelonesa en 1575. La Sibila es un personaje femenino vestido a la antigua con ricas vestiduras y que con una espada en la mano , anuncia el Apocalipsis. El Coro de Cámara Francisco Valls lo recuperó en 2009 y desde entonces lo representa de manera ininterrumpida.

Este año, y como ya va siendo tradición, el Coro encarga a un autor de prestigio una revisión contemporánea del Canto de la Sibila. Este año se le ha encargado al compositor reusense y Presidente de Juventudes Musicales de Cataluña, Joan Magrané. Los listado de compositores que ya han recibido el encargo para revisar el Canto de la Sibila son Jordi Cervelló, Josep Vila, Vic Nees, Narcís Bonet, Xavier Pagès-Corella, Johan Dujick i Bernat Vivancos.

Representación del Canto de la Sibila

Lugar: Catedral de Barcelona

Día: Domingo, 24 de diciembre de 2017

Hora: 23:30 h (antes de la Misa del Gallo)

Entrada: Gratuita

Intérpretes: Cor de Cambra Francesc Valls

Sibila: Eulàlia Fantova

Director: Pere Lluís Biosca

Compositor invitado: Joan Magrané

Te interesará…

Síguenos

Facebook
🎬 Aquest estiu, cinema per gaudir i també per reflexionar!Mn. Peio Sánchez proposa cinc pel·lícules per a aquestes vacances. Històries per a tots els públics que ens conviden a fer-nos preguntes sobre l'acollida, la superació, la convivència, la vocació i la nostra manera de mirar els altres.🍿 «El día de la revelación»🍿 «Las locas del Obelisco»🍿 «Viaje al país de los blancos»🍿 «León XIV, el hombre detrás del Papa»🍿 «Las ovejas detectives»▶️ Descobreix les seves recomanacions i prepara una bona sessió de cinema aquest est#CinemaEspiritualitual @cinemaspiritcatImatge: Generada amb IA (OpenAI) ... Ver másVer menos
View on Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... Ver másVer menos
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... Ver másVer menos
View on Facebook

2 weeks ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... Ver másVer menos
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... Ver másVer menos
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangelio del día

(Mt 16,24-28)