Voluntariado social y seguimiento de Jesús

"Dejarse corregir por el Evangelio y por el propio Jesús exige también una fuerte dosis de humildad y el abandono de ciertos protagonismos"

28 Jun, 2017
Església de Barcelona

Para el cristiano, el voluntariado social es una llamada, una consecuencia de su fe, un mandamiento nuevo como el del amor, una característica intrínseca del seguimiento de Jesús. Resulta imposible ser cristiano, pertenecer a la comunidad que celebra el memorial del amor y de la entrega de Dios por la humanidad, sin darnos gratuitamente al estilo del Dios de Jesucristo y como respuesta agradecida a su iniciativa. El solo hecho de ser discípulo de Cristo ya implica ser-para-los-demás, entendido este más como estilo de vida que como otra más en la lista de obligaciones éticas.

Esta nueva visión de la caridad, inherente al talante evangélico, también ejerce de correctivo de formas incorrectas, aunque estén cargadas de buena fe. También hacer caridad puede ser un mal testimonio cuando determinados estilos de beneficencia cantan a los cuatro vientos que la mano derecha sabe qué hace la mano izquierda, contradiciendo así la voluntad de Jesús, que propone otro tipo de control de calidad.

Dejarse corregir por el Evangelio y por el propio Jesús exige también una fuerte dosis de humildad y el abandono de ciertos protagonismos que pretenden utilizar a los pobres bajo el pretexto de sobresalir o de hacer algo que tranquilice la conciencia; en definitiva, no servir a los pobres; sino servirse de ellos. El Amor lo corrige y obliga a actuar de otra manera, en la línea de darse uno mismo.

 

 

El voluntariado social del cristiano supone una intención evangelizadora. El papa Francisco nos dice que «si la Iglesia entera asume este dinamismo misionero, debe llegar a todos, sin excepciones. Pero ¿a quiénes debería privilegiar? Cuando uno lee el Evangelio, se encuentra con una orientación contundente: no tanto a los amigos y vecinos ricos sino sobre todo a los pobres y enfermos, a esos que suelen ser despreciados y olvidados, a aquellos que “no tienen con qué recompensarte” (Lc 14,14). Hay que decir sin vueltas que existe un vínculo inseparable entre nuestra fe y los pobres. Nunca los dejemos solos» (EG 48).

 

Sebastià Taltavull Anglada

Obispo auxiliar de Barcelona y

Administrador Apostólico de Mallorca

Te interesará…

Síguenos

Facebook
🎬 Aquest estiu, cinema per gaudir i també per reflexionar!Mn. Peio Sánchez proposa cinc pel·lícules per a aquestes vacances. Històries per a tots els públics que ens conviden a fer-nos preguntes sobre l'acollida, la superació, la convivència, la vocació i la nostra manera de mirar els altres.🍿 «El día de la revelación»🍿 «Las locas del Obelisco»🍿 «Viaje al país de los blancos»🍿 «León XIV, el hombre detrás del Papa»🍿 «Las ovejas detectives»▶️ Descobreix les seves recomanacions i prepara una bona sessió de cinema aquest est#CinemaEspiritualitual @cinemaspiritcatImatge: Generada amb IA (OpenAI) ... Ver másVer menos
View on Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... Ver másVer menos
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... Ver másVer menos
View on Facebook

2 weeks ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... Ver másVer menos
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... Ver másVer menos
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangelio del día

(Mt 16,24-28)