Visita institucional del president de la Generalitat de Catalunya a Cáritas Catalunya

La visita se ha enmarcado en la celebración de la primera Asamblea General anual de Cáritas Catalunya, que este año se ha organizado con el apoyo de Cáritas Diocesana de Sant Feliu de Llobregat y del Obispado de Sant Feliu

14 Abr, 2025
caritas

Esta mañana, en la Casa de la Iglesia de Sant Feliu de Llobregat, ha tenido lugar una visita institucional histórica desde la fundación de Cáritas Catalunya en 1992: la visita del presidente de la Generalitat de Catalunya, el Muy Honorable Sr. Salvador Illa.

La visita se ha enmarcado en la celebración de la primera Asamblea General anual de Cáritas Catalunya, que este año se ha organizado con el apoyo de Cáritas Diocesana de Sant Feliu de Llobregat y del Obispado de Sant Feliu.

A su llegada, el presidente ha sido recibido por el cardenal Joan Josep Omella, arzobispo de Barcelona y obispo delegado de la Conferencia Episcopal Tarraconense en Cáritas Catalunya; por Mons. Xabier Gómez, obispo titular de la diócesis de Sant Feliu de Llobregat y presidente de Cáritas Diocesana de Sant Feliu de Llobregat, y por Salvador Busquets, presidente de Cáritas Catalunya.

A continuación, se han desplazado a la plaza de Sant Agustí, en el interior del Obispado, donde les ha recibido una representación institucional y eclesial compuesta por el obispo auxiliar de Barcelona – Mons. Javier Vilanova –, el vicario general de Sant Feliu de Llobregat – Mn. Josep Maria Domingo –, el secretario general – Mn. Joan Pere Pulido – y el director de Cáritas Diocesana de Sant Feliu de Llobregat, Ramon E. Carbonell.

Tras la firma del libro de honor, el presidente Illa ha presidido una sesión de trabajo informal con la participación de 32 cargos de los equipos directivos de las diez Cáritas diocesanas con sede en Catalunya, incluidos delegados episcopales, directores/as y secretarios/as generales.

El presidente de Cáritas Catalunya, Salvador Busquets, ha abierto la sesión con una intervención centrada en la situación de la pobreza y la exclusión social en Catalunya. Con datos del Banco de España, del Informe FOESSA – Catalunya sobre Exclusión y Desarrollo Social (2022) y del Observatorio de la Realidad Social de Cáritas Catalunya, Busquets ha denunciado una recuperación económica desigual. Ha evidenciado que la riqueza neta de los hogares con menos recursos aún no se ha recuperado desde la gran recesión, a diferencia de los hogares con mayores ingresos, que ya lo han hecho plenamente.

También ha advertido de que las transferencias económicas de la Unión Europea al Estado español no están orientadas al 20 % de la población con menos recursos, lo que contribuye a mantener en situación de exclusión social a 1,4 millones de personas en Catalunya.

A continuación, el presidente Illa ha saludado a los asistentes y ha compartido reflexiones sobre los principales temas expuestos, estableciendo un diálogo enriquecedor con los participantes. En este intercambio se han abordado cuestiones clave como la exclusión residencial, la renta garantizada de ciudadanía – ingreso mínimo vital –, las dificultades para el empadronamiento en determinados municipios y la aplicación del nuevo Reglamento de Extranjería.

Cáritas Catalunya ha reafirmado, en este contexto, su firme compromiso con las personas más necesitadas y su voluntad de trabajar codo con codo con el Gobierno de Catalunya y los diferentes agentes sociales.

Finalmente, el cardenal Juan José Omella ha tomado la palabra en nombre de los obispos presentes, de la presidencia de Cáritas Catalunya y de todos los representantes de los equipos directivos de las diez Cáritas diocesanas catalanas. Ha expresado un profundo agradecimiento al presidente Illa por su disponibilidad para escuchar y compartir preocupaciones, así como por su compromiso, tanto personal como institucional, en la lucha contra la pobreza y la exclusión social en nuestro país.

Con esta significativa intervención, el cardenal Omella ha puesto de relieve el papel clave de la Iglesia y de Cáritas como agentes activos en la defensa de la dignidad de las personas.

La jornada ha culminado con la celebración de la Asamblea General de Cáritas Catalunya.

Fuente: Càritas Catalunya

Te interesará…

Síguenos

Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... Ver másVer menos
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... Ver másVer menos
View on Facebook

4 days ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... Ver másVer menos
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... Ver másVer menos
View on Facebook
Jaume, fill de Zebedeu, és juntament amb el seu germà Joan i Pere un dels que acompanyava més de prop Jesús. Segons el llibre dels Fets (12,2) fou el primer apòstol màrtir, decapitat a Jerusalem per Herodes Agripa (vers l'any 44). Patró de Galícia, després de les invasions musulmanes fou venerat com a patró dels Regnes castellans i més tard de tota Espanya. El seu sepulcre a Compostela fou un gran centre de peregrinacions medievals de tot el món cristià, després de Roma i terra Santa.«A Raïms de Sant Jaume, raïms aigualits; raïms de setembre te'n llepes els dits», segons una dita popular. ... Ver másVer menos
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangelio del día

Herodes mandó decapitar a Juan, y sus discípulos fueron a contárselo a Jesús.

(Mt 14,1-12)