Visita institucional del president de la Generalitat de Catalunya a Càritas Catalunya

La visita s’ha emmarcat en la celebració de la primera Assemblea General anual de Càritas Catalunya, que enguany s’ha organitzat amb el suport de Càritas Diocesana de Sant Feliu de Llobregat i el Bisbat de Sant Feliu

14 Abr, 2025
caritas

Aquest matí, a la Casa de l’Església de Sant Feliu de Llobregat, ha tingut lloc una visita institucional històrica des de la fundació de Càritas Catalunya el 1992: la visita del president de la Generalitat de Catalunya, el Molt Honorable Sr. Salvador Illa.

La visita s’ha emmarcat en la celebració de la primera Assemblea General anual de Càritas Catalunya, que enguany s’ha organitzat amb el suport de Càritas Diocesana de Sant Feliu de Llobregat i el Bisbat de Sant Feliu.

A l’arribada del president, ha estat rebut pel Sr. Cardenal Joan Josep Omella, arquebisbe de Barcelona i bisbe delegat de la Conferència Episcopal Tarraconense a Càritas Catalunya; per Mons. Xabier Gómez, bisbe titular de la diòcesi de Sant Feliu de Llobregat i president de Càritas Diocesana de Sant Feliu de Llobregat, i per Salvador Busquets, president de Càritas Catalunya.

Tot seguit, s’han desplaçat a la plaça de Sant Agustí, a l’interior del Bisbat, on els ha rebut una representació institucional i eclesial composta pel bisbe auxiliar de Barcelona – Mons. Javier Vilanova –, el vicari general de Sant Feliu de Llobregat – Mn. Josep Maria Domingo –, el secretari general – Mn. Joan Pere Pulido – i el director de Càritas Diocesana de Sant Feliu de Llobregat, Ramon E. Carbonell.

Després de signar el llibre d’honor, el president Illa ha presidit una sessió de treball informal amb la participació de 32 càrrecs dels equips directius de les deu Càritas diocesanes amb seu a Catalunya, incloent-hi delegats episcopals, directors/es i secretaris/es generals.

El president de Càritas Catalunya, Salvador Busquets, ha obert la sessió amb una intervenció centrada en l’estat de la pobresa i l’exclusió social a Catalunya. Amb dades del Banc d’Espanya, l’Informe FOESSA – Catalunya sobre Exclusió i Desenvolupament Social (2022) i l’Observatori de la Realitat Social de Càritas Catalunya, Busquets ha denunciat una recuperació econòmica desigual. Ha posat en evidència que la riquesa neta de les llars amb menys recursos encara no s’ha recuperat des de la gran recessió, a diferència de les llars més benestants.

També ha advertit que les transferències econòmiques de la Unió Europea a l’Estat espanyol no s’estan dirigint al 20 % de la població amb menys recursos, un fet que contribueix a mantenir en situació d’exclusió social 1,4 milions de persones a Catalunya.

A continuació, el president Illa ha saludat els assistents i ha compartit reflexions sobre els principals temes exposats, establint un diàleg enriquidor amb els participants. En aquest intercanvi s’han abordat qüestions clau com l’exclusió residencial, la renda garantida de ciutadania – ingrés mínim vital –, les dificultats per a l’empadronament en determinats municipis i l’aplicació del nou Reglament d’Estrangeria.

Càritas Catalunya ha refermat, en aquest context, el seu compromís ferm amb les persones més necessitades i la seva voluntat de treballar colze a colze amb el Govern de Catalunya i els diferents agents socials.

Finalment, l’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella,  ha pres la paraula en nom dels bisbes presents, de la presidència de Càritas Catalunya i de tots els representants dels equips directius de les deu Càritas diocesanes catalanes. Ha expressat un profund agraïment al president Illa per la seva disponibilitat a escoltar i compartir preocupacions, així com pel seu compromís, tant personal com institucional, en la lluita contra la pobresa i l’exclusió social al país.

Amb aquesta significativa intervenció, el cardenal Omella ha posat en relleu el paper clau de l’Església i de Càritas com a agents actius en la defensa de la dignitat de les persones.

La jornada ha culminat amb la celebració de l’Assemblea General de Càritas Catalunya.

Font: Càritas Catalunya

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... See MoreSee Less
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... See MoreSee Less
View on Facebook

4 days ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... See MoreSee Less
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Jaume, fill de Zebedeu, és juntament amb el seu germà Joan i Pere un dels que acompanyava més de prop Jesús. Segons el llibre dels Fets (12,2) fou el primer apòstol màrtir, decapitat a Jerusalem per Herodes Agripa (vers l'any 44). Patró de Galícia, després de les invasions musulmanes fou venerat com a patró dels Regnes castellans i més tard de tota Espanya. El seu sepulcre a Compostela fou un gran centre de peregrinacions medievals de tot el món cristià, després de Roma i terra Santa.«A Raïms de Sant Jaume, raïms aigualits; raïms de setembre te'n llepes els dits», segons una dita popular. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Herodes va fer decapitar a Joan i els seus deixebles ho van fer saber a Jesús.

(Mt 14,1-12)