Un horizonte de esperanza

Entrevista realizada al Dr. Armand Puig, rector del Ateneo Universitario Sant Pacià (AUSP)

12 Abr, 2020
Església de Barcelona

La Cuaresma del año 2020 ha estado muy especial en la historia del Cristianismo. Es la primera vez en qué muchas de las comunidades cristianas de todo el mundo no han podido celebrar en comunidad los cuarenta días de preparación en la Pascua, ni tampoco disfrutar juntas del Aleluya pascual. A pesar de todo, Mn. Armand Puig, rector del Ateneo Universitario Sant Pacià (AUSP), es optimista: «se divisa un horizonte de esperanza; se dibuja la civilización del amor».

¿Por qué no se debe perder la esperanza?

Somos un pueblo que anda en la oscuridad y ve una gran luz. Somos hijos de la esperanza en la luz que irradia Jesús resucitado.

¿Qué podemos sacar, de positivo, de esta pandemia?

Más que nunca hemos vivido la paciencia que brilla en la hora de la tribulación. Más que nunca, privados de la eucaristía y en medio de un gran silencio, hemos rogado escuchando la Palabra del Evangelio, que sostiene nuestra fragilidad y dura por siempre jamás. Más que nunca, han llamado a nuestro corazón la amistad y la solidaridad entre todos, y con los más débiles, y hemos experimentado la fraternidad de manera especial.

¿Cómo podemos celebrar la gran fiesta cristiana?

Hoy es día de Pascua: ¡Cristo ha resucitado! Y nosotros, como él, resucitamos en una vida nueva y diversa, la que Jesús inicia con su victoria sobre la muerte. Por eso, quienes creemos en Jesús muerto y resucitado somos punta de lanza de un mundo que debe cambiar. Cuando haya terminado el coronavirus, nada podrá volver a ser igual. Una época nueva ha empezado. Las cadenas del egoísmo de personas y pueblos se tienen que deshacer. Las piedras que cierran los sepulcros de los pobres de la tierra deben abrirse de par en par ¡Celebremos la fiesta de Pascua con alegría renovada!

Entrevista realizada por Òscar Bardají para el Full Dominical del 12 de abril

Te interesará…

Síguenos

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Vatican Media

Agenda

Evangelio del día

Al que mucho se le dio, mucho se le reclamará.

(Lc 12,39-48)