Un concilio actual

Entrevista realizada a la Dra. Montserrat Coll, miembro escogido por el Consejo Diocesano de Pastoral de Tarragona para el Concilio Provincial Tarraconense

11 Feb, 2020
Església de Barcelona

A los 25 años del Concilio Provincial Tarraconense. Con fidelidad y con libertad (Claret), recoge las respuestas de testigos participantes al Concilio a partir de las preguntas formuladas por los coordinadores de este libro, Aureli Ortín i Montserrat Coll. La mayoría asegura que el CPT permitió “conocer y valorar el conjunto de la Iglesia en Cataluña y compartir un tiempo de esperanza para una Iglesia más encarnada y evangélica”. La Dra. Montserrat Coll participó como miembro escogido por el Consejo Diocesano de Pastoral de Tarragona.

¿Qué aporta el libro?

Colabora a demostrar que el CPT es actual, y subraya el que falta para aplicar. Las voces de personas cualificadas y comprometidas sugieren líneas de actuación de cara al futuro de la Iglesia: más fidelidad a Jesús, cambios a nivel organizativo, litúrgico y de lenguaje, más compromiso por las víctimas de las injusticias sociales, reconocer del todo las mujeres y los laicos, democracia y corresponsabilidad como Pueblo de Dios.

¿Por qué fue un momento histórico para nuestra Iglesia?

Hizo visible la unidad y la coordinación de las diócesis con sede en Cataluña, que ya se daba desde hacía años, continuó la tradición de los concilios de la Tarraconense, e hizo la recepción solemne del Concilio Vaticano II a casa nuestra. También fue un ejercicio de libertad de expresión oral dentro de la Iglesia, a pesar de que no se nos permitiera votar aquello que rebasaba el ámbito provincial pero que se podía haber hecho llegar a toda la Iglesia.

¿Haría falta un segundo CPT?

Muchas de las aportaciones que recoge el libro piden una convocatoria interdiocesana –algunas dicen otro concilio- para poner en común los retos y temas candentes. Muchos desafíos que ya teníamos hace 25 años se han acentuado.

Entrevista realizada por Òscar Bardají y Martín para el Full Dominical del 16 de febrero

Te interesará…

Síguenos

Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... Ver másVer menos
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... Ver másVer menos
View on Facebook

1 week ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... Ver másVer menos
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... Ver másVer menos
View on Facebook
Jaume, fill de Zebedeu, és juntament amb el seu germà Joan i Pere un dels que acompanyava més de prop Jesús. Segons el llibre dels Fets (12,2) fou el primer apòstol màrtir, decapitat a Jerusalem per Herodes Agripa (vers l'any 44). Patró de Galícia, després de les invasions musulmanes fou venerat com a patró dels Regnes castellans i més tard de tota Espanya. El seu sepulcre a Compostela fou un gran centre de peregrinacions medievals de tot el món cristià, després de Roma i terra Santa.«A Raïms de Sant Jaume, raïms aigualits; raïms de setembre te'n llepes els dits», segons una dita popular. ... Ver másVer menos
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangelio del día

Mujer, qué grande es tu fe.

(Mt 15,21-28)